skip to Main Content

L’epidèmia inventada

Rita Shelyakina

Amb aquest títol comença el seu llibre Giorgio Agamben, un dels pensadors contemporanis més importants a escala internacional, sobre la situació actual en relació amb l’epidèmia de la Covid-19. Però en aquest cas no parlem d’una afirmació sense fonament ni argumentació, ni de cap bogeria extraterrestre (ja que avui en dia sabem que el virus existeix) sinó que el que està essent “inventada” és l’alarma social totalment innecessària que s’ha generat des del principi de la seva extensió, amb fins polítics i de forma estranyament sospitosa.
Quan vaig llegir aquest llibre, em va sorprendre gratament la seva visió crítica (que crec que hem perdut de bon tros la majoria de nosaltres) però no només això, sinó tota la reflexió que aportava l’autor entorn de la crisi ètica, social, i per sobre de tot “humana” que s’està normalitzant i passant per alt fruit de les mesures extremes adoptades pels estats.
Però abans de desenvolupar de res, m’agradaria aportar dades numèriques fiables, per il·lustrar i donar suport a tot el que aquest autor està intentant dir.
Actualment, dia 22 de Desembre, a una setmana d’acabar l’any 2020, hi ha hagut 49.260 morts per coronavirus a Espanya (que també serien en certa manera discutibles, perquè mésde 10.000 persones moren de pneumònia anualment i segurament alguns casos s’han titllat de coronavirus) enfront de les 230.860 morts per malalties del sistema circulatori (l’any 2018), que foren la causa del 54,7% de les morts de totes les persones d’Espanya.
Aquesta darrera xifra quasi quintuplica les morts per coronavirus que s’han tengut aquest any.
Però això no es diu…
I no per aquest motiu crec que no ens hem de preocupar, però en la meva opinió hauria estat molt més eficaç impulsar l’economia més que mai, per tenir un país amb suficients recursos per a sostenir el sistema sanitari, i fer-lo el màxim eficient possible per cuidar i curar a les persones que més ho necessiten.

Rerefons filosòfic entorn de la mort

Per altra banda, encara que ningú deu voler que se li mori la padrina (ni jo ho desig mentre es trobi amb ganes de viure) ens hauríem de, com a mínim, qüestionar la nostra relació amb la mort, els bacteris i virus com a societat. A aquest pas aviat estarem disposats a fer-ho tot per no contagiar-nos, a anul·lar la vida: morts ja abans de morir per la por, és això el que volem?
Per altra banda, vull recordar que amb tota aquesta confusió, no s’ha donat prou importància a què hem deixat de donar culte als morts, un fet que no succeïa des d’Antígona!

A traïció

M’agradaria posar un exemple d’alienació col·lectiva que em recorda al que estem vivint i em disculp si ofenc a algú, però… Em recorda tot plegat a la Segona Guerra Mundial, quan Hitler va arribar al poder gràcies a ciutadans que li donaren suport a fruit de la por, i fins i tot estaven disposats a assenyalar-se els uns als altres… I el que estem vivint no és tan diferent, crec francament que aquesta també és una dictadura, i que hem d’aprofitar per observar com està traient el costat fosc de moltes persones a la llum… Delatant aquells que ja els hi agradava alliçonar als altres, però en secret, i ara ho criden.
Però així i tot, no estic preocupada, perquè crec que com més consciència es té de la situació,i com amb més distància es miri més objectius podem ser, i entendre que encara que ara tot sembli confós, farà aigua clara dintre d’uns anys, on veurem què passava realment i podrem donar una resposta més amorosa: és el que hem fet sempre.

Back To Top
×Close search
Search