Les biblioteques públiques a Manacor (1930-1995)

Antoni Ferrer Ferrer presenta aquesta comunicació sobre la primera biblioteca pública a Manacor, que fou inaugurada per iniciativa de la Caixa, aleshores Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, l’any 1930. Fou una de les primeres que conformarien la Xarxa de Biblioteques de la Caixa que, durant el segle xx, es va desenvolupar al llarg del territori de Catalunya i de les illes Balears. Aquest estudi fa una descripció de l’origen, l’organització i l’evolució d’aquest servei en el municipi fins a la seva desaparició l’any 1993, quan el seu fons fou cedit a l’Ajuntament de Manacor. D’altra banda, la corporació municipal acordà l’any 1971 la creació d’una biblioteca municipal que havia de complementar el servei bibliotecari de la Caixa i, alhora, ampliar l’oferta cultural del municipi. La formació d’aquest nou servei a les darreries del règim franquista i la seva posterior gestió són també objecte d’anàlisi en aquesta comunicació, tot configurant una descripció global del panorama bibliotecari a Manacor durant el segle XX.
Cal subratllar, d’entrada, que les biblioteques de caràcter popular són d’origen anglosaxó. Les biblioteques arriben a Manacor de manera molt primerenca, cap al 1930 gràcies a la Caixa de Pensions, que du una biblioteca a la manera de la Mancomunitat de Catalunya. Dins el context del desenvolupament social de la Caixa, aquest fet afegeix una dimensió cultural, i proposa, paral·lelament al naixement d’una sucursal, la creació d’una biblioteca als pobles. La primera fou a Santa Coloma de Farners, i per part de la Caixa es creen entre 1923 i 1936 43 biblioteques, 13 d’elles a les Balears; tot plegat dins d’una política d’expansió a les Illes.
Les primeres són a Sóller i Inca; cap al 1930 es creen Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa, Curiosament la biblioteca de Palma, contra el que es pugui pensar, es crea posteriorment; i finalment serà la que actuarà de coordinadora.
La biblioteca es va inaugurar a Manacor el 22 de juny de 1930. Hi havia una zona de dispensari; la Caixa es fusiona amb el Montepío de Manacor i es trasllada al carrer de l’Estrella. La primera col·lecció constava de 1050 volums, dada interessant per conèixer el fons del qual es partia. Es conserva la correspondència entre les dues biblioteques; hi havia d’entrada uns objectius per tal d’assolir una formació tècnica, sorprenent pels moments que es vivien llavors. El 1930 Catalunya anava molt avançada per l’època, i això marcarà i afavorirà l’existència d’aquestes biblioteques.
El fundador de la Caixa, Moragues, feia cursos de formació fins i tot lluny de la seva seu a Catalunya. Tot plegat demostra l’interès que mostraven en aquesta difusió.Redactaven, fins i tot, normatives d’ús intern. Les etapes que es poden detectar són les de 1930-1940, en la qual es crea el servei. De 1940 a 1960 es podria descriure com l’etapa de la postguerra fins a l’ampliació. Del 1960-1986 es pot considerar l’etapa següent; encara que la darrera és la que acaba el 1994; moment en el qual la biblioteca de la Caixa acaba essent absorbida per la biblioteca municipal.
Les primeres dades estadístiques són del 1936, on es veu que les consultes eren habituals. En l’època de la Guerra Civil, just un temps després, la bibliotecària Antònia Vidal rep un comunicat que comenci a aplicar la censura. Després de la guerra hi ha una baixada, però també els problemes de subministrament de llum potser foren una causa. S’ha de recordar la façana del carrer de l’Estrella, obra de l’arquitecte Antoni Riera Jaume. Pot ser que la biblioteca de la Caixa no ampliés fons, però duia revistes i premsa, i tenia uns usuaris adeptes a aquesta aportació.
El 1971, dintre del moviment de ressorgiment de Manacor pel que fa a la cultura pròpia, es proposa la creació de la biblioteca municipal. S’havia tancat el col·legi Ramon Llull, i una biblioteca de 700 volums passa a l’Ajuntament. El Servei Nacional de Lectura és consultat, i diu que si els donen un solar faran una gran biblioteca, però l’Ajuntament no s’acaba de decidir. Es feren contactes també amb la Caixa de Barcelona, per tal de tenir personal format que es pogués fer càrrec, però no es va acabar de tancar del tot aquest procés, i així el 1995 la biblioteca de la Caixa s’integra en la biblioteca municipal tal com la coneixem avui dia.