Les ciutats perdudes de les Balears

Com si parléssim d’una llegenda o d’una rondalla, avui volem parlar de les ciutats desaparegudes a les Balears, unes ciutats que existiren i de les que hem perdut tota traça.
En primer lloc hem d’aclarir que de cap manera parlarem de llegendes. Per exemple, una llegenda és la de la Ciutat de Parella, a Menorca, una ciutat que es diu es va enfonsar encantada dins la mar, a Ponent de Ciutadella, per l’enveja d’una altra ciutat i que es desencantarà -tal com diu la cançó- si un dia es troben a la vorera de la mar set Joans i set Joanes… Realment, un relat evocador però no sabem quina realitat hi pot haver darrera d’aquesta història, per això, com sempre, parlarem de ciència, de dades i del que en podem inferir. Del que parlarem, idò, és dels casos de dues ciutats reals que van existir a Mallorca i que no sabem on són: Guium i Tucis.
Sabem que van existir perquè ens han arribat textos clàssics que en parlen, en concret, la font per conèixer el nom d’aquestes ciutats és l’escriptor romà Plini el Vell, realment una de les veus més autoritzades del segle I dC. Pensau que Plini, a més d’un reputat intel·lectual, era el general en cap de la flota militar romana que va acudir a Pompeia quan l’erupció del Vesuvi va fer necessària l’evacuació de la seva població. És a dir, que no és un autor qualsevol, i això és important perquè la menció de Plini és l’única notícia que tenim de l’existència de Guium i Tucis, un text que ens descriu totes les ciutats existents a les Balears el segle I dC, i un testimoni molt fiable que per les illes ens enumera nuclis com Mago, Bocchoris, Iamo, Sanissera o Pollentia (per no parlar d’Ebusus), totes ciutats que coneixem i que en molts casos han generat ciutats o viles actuals. Així, de tota la llista només mos falten Guium i Tucis. Dues ciutats que sabem existiren però que no sabem localitzar.
Hi ha varies possibilitats per les quals això hagi pogut succeir: una és que aquestes ciutats existeixin i hagin perdut el nom, que siguin alguna ciutat coneguda però que no sabem que tengui aquests orígens. Una altra possibilitat és que les ciutats es despoblassin i no en quedi res visible (havent perdut també tota traça del seu nom) i la darrera és que siguin un lloc conegut, un jaciment que coneixem amb un altre nom. De fet existeix la possibilitat que llocs com Capocorb (Llucmajor) o Can Daniel Gran (Pollença) fossin Guium o Tucis perquè els noms pels quals coneixem els poblats indígenes d’abans dels romans són noms moderns i no en coneixem quasi mai els noms antics.
Arribats a aquest punt és legítim que el lector es demani quines són les ciutats o els jaciments candidats amb més números per ser una d’aquestes dues ciutats perdudes. Tanmateix, com ha passat en altres casos, fins que no es trobin noves proves com inscripcions o topònims que vinculin punts concrets amb les ciutats desaparegudes no es podrà avançar en la recerca. Un cas com el de Bochoris, al Port de Pollença, on ja fa segles, es van trobar dues inscripcions que vinculaven aquesta ciutat llistada per Plini el Vell amb una zona concreta de l’illa, estam parlant de l’àrea on avui encara existeix el topònim Boquer, factors combinats que han fet que avui s’accepti com a ben segura la localització d’aquesta ciutat que també és a la “llista” de Plini.

Antoni Puig