Antoni Sureda va presentar una curiosa comunicació a les XIII Jornades d’Estudis Locals, que fa referència a les felicitacions i presents per Nadal.
Els primers indicis es tenen de la premsa barcelonina, una iniciativa que va començar amb els repartidors del Diario de Barcelona. Aviat tothom va fer la felicitació de Nadal, amb versos de quintets, dècimes i quartetes. Les felicitacions més comunes o més conegudes eren les de Serenos, els ajustadors de sabates i els repartidors de diaris. Estaven fetes de paper de diari, més tard en color daurat perquè la presentació cridava més l’atenció. Una de les primeres que es va fer pels serenos (que són les citades i sobre les quals s’ha trobat documentació), eren de mitjan segle XIX. Les felicitacions es repartien per les cases, les quals, a canvi, feien un donatiu. Molts de funcionaris no cobraven un jornal, i si el cobraven era molt petit, per aquest fet tot ajudava a la malmenada economia familiar.
Els serenos són un cos de voluntaris creat a l’inici del segle XVIII. A Manacor tenim constància de la seva creació a mitjan segle XIX. Les felicitacions que repartien felicitacions els serenos sobretot al centre de Manacor i el barri de ses Dames van tenir una gran acollida en general, també gaudien d’un cert prestigi social. Amb el temps, el sereno va passar a denominar-se vigilant de seguretat i va anar perdent importància. En les paperetes esmentades, per exemple, sota el nom de El Vigilante, posaven el segell a baix, i a la part de darrere havia de signar el cap de Policia, de tal manera que la gent pogués comprovar la seva autenticitat. Hi havia una papereria al carrer Joan Lliteres (can Rotger) on tenien paperetes de tota classe. Solien vendre targetes de forma generalitzada, algunes d’elles molt senzilles, que eren adquirides per diversos col·lectius, entre els quals la Policia Municipal. Solien entregar aquestes targetes a canvi d’un donatiu durant les festes de Nadal, especialment el dia que recollien les estrenes a la plaça de sa Bassa. Això era devers l’any 60. Després aquestes paperetes foren canviades per uns bloquets, amb els quals anaven per les cases i s’entregava un tiquet a canvi d’un donatiu.
Els autors dels textos són poetes anònims, però també n’hi ha de Miquel del Sants Oliver o Tomàs Aguiló. A mesura que passa el temps, les targetes tornen més acolorides, però es van retirar a progressivament: la figura de l’empleat vestit de gala va ser substituïda per una imatge més religiosa de la impremta Guasch, i a poc a poc es tornà al format acolorit amb els uniformes. Les postals van tenir les seves crítiques, perquè alguns grups visitaven les cases a canvi d’un donatiu, però n’hi havia molts que compraven targetes d’escombraires que no ho eren, i es passejaven per les cases sota aquesta aparença. Van sorgir crítiques, per exemple al Diario de Mallorca: “Que nuestra comida de Navidad no sea pertorbada por visitas de melosos acentos para pedir un aguinaldo….” Els mateixos serenos es varen queixar perquè es va crear una competència deslleial.
Una temporada van trobar que havien d’arribar a la gent més humil… i així ja es va tenir una postal amb nins pobres que demanaven almoina. Després la policia de Manacor va intentar fer unes postals amb la mascota de la policia. Quan arribava Nadal, es posaven a la peana de sa Bassa i la gent anava deixant regals, que provenien sobretot d’associacions: La Unió Esportiva Manacorense, aquesta va organitzar una desfilada per tal de recollir els regals i donar-los a la Policia en el marc ideal: sa Bassa.
Durant els anys 2013 i 2014 des del Departament d’Educació viària de la Policia Local de Manacor va sorgir la idea de confeccionar unes postals de felicitació de Nadal, amb la sola intenció de felicitar per les festes de Nadal, especialment als col·legis, instituts i altres departaments locals i provincials, amb la figura de la mascota d’educació viària. La iniciativa no va tenir gaire èxit i al tercer any es va descartar.
A poc a poc s’ha anat retirant i avui en dia seria impensable. No solament a Manacor, també a altres indrets, a Palma, a Barcelona. Cal recordar, finalment, que els actuals guàrdies municipals provenen del cos dels serenos.
