skip to Main Content

Les navetes del Llevant de Mallorca (Notes de Patrimoni)

Un dels períodes més interessants de la nostra prehistòria i del que en els darrers anys hem tingut més novetats és, sens dubte, el de l’Edat del Bronze. Aquesta època, coneguda per ser la de les navetes d’habitació (Edat del Bronze Balear o Naviforme Balear) és la darrera durant la prehistòria en la qual les restes arqueològiques de les quatre illes coincideixen. Després va venir el talaiòtic i Mallorca i Menorca feren un camí (amb diferències també entre elles) i les Pitiüses un altre. Avui, volem parlar de les navetes a la nostra comarca, una de les restes més destacades d’aquest període de la prehistòria que, pam amunt pam avall, va des del 1800 al 900 aC.
A la comarca del Llevant mallorquí tenim molts llocs on hi ha navetes ben conservades, des de Sa Marineta, al coll d’Artà, o des de s’Hospitalet Vell a Canyamel, per això són unes restes que, encara que no tenen la monumentalitat dels talaiots, no sorprenen el gran públic.
Aquestes cases prehistòriques de planta prima i estreta, com una ferradura allargada, s’assemblen una mica a una barca que, havent-la treta de la mar, quedàs damunt la terra amb la quilla per amunt. De fet, tots tenim al cap un bon exemple d’una construcció d’aquestes característiques: la naveta dels Tudons de Ciutadella. Però, alerta, encara que les navetes de les que xerrarem avui s’assemblin en forma a la dels Tudons la seva funció no és gens la mateixa. Les navetes d’habitació, les que servien per habitar-hi dins, tant a Mallorca com a Menorca solen ser més petites que les d’enterrament, com l’esmentada Naveta dels Tudons.
Deixada de banda la possible confusió podem començar el nostre periple pel nord de la nostra comarca, a Capdepera, concretament al Puig de s’Àguila (232 m), a prop de Cala Mesquida. Allà dalt, a un lloc un poc inhòspit trobam unes construccions similars a una naveta. El que destaca però del lloc és la murada que tanca l’únic punt accessible del puig. Aquest és un punt interessant, ja que les agrupacions de navetes, algunes molt nombroses, no solen presentar cap tipus d’estructura defensiva. Evidentment, hi ha excepcions a aquesta norma, com l’esmentat Puig de s’Àguila o sa Ferradura, un petit cap, com una península en miniatura, als tallats entre Portocristo i Cala Petita. Allà trobam una murada que defensa l’istme que uneix sa Ferradura amb la terra ferma. Aquesta murada servia, segurament, per protegir els habitants de les navetes properes en èpoques de dificultats, perquè els arqueòlegs hi han trobat evidències d’una ocupació discontinua, com si no sempre estassin en perill. A menys de 4 quilòmetres de sa Ferradura en direcció a Son Carrió trobam una de les navetes més grosses i conegudes de la comarca, la de Ca n’Amer, a prop de s’Illot. Excavada als anys 40 per Lluís Amorós va ser eclipsada en part per les troballes del santuari posttalaiòtic del mateix jaciment. És una història coneguda, les restes monumentals del període talaiòtic i posttalaiòtic han fet ombra moltes vegades a les restes del període que tractam, tot i que el Bronze Naviforme és un període molt més llarg que el talaiòtic (900-550 aC) i el posttalaiòtic (550-123 aC) junts.
Cap recorregut per les navetes del Llevant mallorquí no podria ser complet sense aturar-se a s’Hospitalet Vell, molt a prop de Cales de Mallorca. Allà, el Museu d’Història de Manacor ha excavat durant els darrers anys i per això és aconsellable que, abans de fer-hi una vista, facem aturada al propi museu. Allà, concretament a la sala de prehistòria recentment renovada hi podem observar moltes de les troballes efectuades tant a sa Ferradura com a s’Hospitalet Vell presentades segons els estudis més moderns. Una vegada partits cap al jaciment no hem d’oblidar que la mateixa carretera de Manacor cap a Portocolom mos durà, després de la nostra aturada al poblat de navetes i assentament talaiòtic de s’Hospitalet Vell, als Closos de can Gaià, molt a prop de Portocolom. Allà, ha estat la UIB l’encarregada d’excavar els darrers 20 anys, amb el resultat de poder observar una naveta completament restaurada i molta informació provinent dels estudis derivats d’aquesta recerca (com en el cas de s’Hospitalet) en els panells explicatius.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search