Les primeres carreres de cavalls (I)

El calaix del temps. Albert Carvajal

Sovint s’ha dit que Manacor és el bressol del trot a Mallorca. La llarga tradició d’aquest esport a la nostra ciutat, així com el gran nombre d’aficionats que el segueixen, l’han convertit en un referent arreu de l’illa. Però amb tot i això, a escala local, és complicat esbrinar-ne els orígens. Ben segur que hi tengueren molt a veure les antigues corregudes de bísties que cada any, coincidint amb la festa patronal de Sant Jaume, s’executaven al cos. Practicades ininterrompudament des d’època medieval, anaren perdent popularitat les darreres dècades del segle XIX. I va ser precisament llavors quan el trot féu acte de presència. Alguns autors afirmen que a mitjans d’aquella centúria ja s’organitzaven curses (sense cap mena de normativa) aprofitant els camins que comunicaven les viles. Asseguren també que era una pràctica força habitual a la carretera que unia Manacor amb Artà. Aleshores, alguns propietaris de cavalls, muls o ases competien per posar a prova els seus animals i demostrar així que tenien el més fort de la contrada. El problema era que, a ulls de l’autoritat, s’hi apostaven importants sumes de diners i els carros lleugers que hi participaven solien bolcar o ferir greument els transeünts de les vies on es desenvolupaven.
Evidentment, les curses de cavalls tal com les entenem avui dia requerien un espai físic ben definit per materialitzar-les en les condicions adequades. Si partim d’aquesta base, documentar una pista o hipòdrom constitueix una fita cabdal per saber el moment que els manacorins i manacorines començaren a interessar-se per l’esport. Si tenim present que les primeres carreres reglamentades foren les de l’Hipòdrom Balear de Son Macià (Marratxí), inaugurat l’agost de 1903, tot fa pensar que aquella fita es produí a Manacor els primers anys del segle XX. De fet, en el programa de les curses publicitades el novembre de 1904 al novell recinte de Marratxí figura una carrera de resistència (15 quilòmetres) que enfrontà dos cavalls de Manacor. Temps després, concretament el 27 d’abril de 1913, entre les bísties que participaren en unes carreres a l’hipòdrom de Binissalem documentam una egua nomenada ‘Bergine’, coneguda popularment com de Manacor i conduïda per Miquel Mut ‘Cantares’. Ambdues notes provarien que a la nostra ciutat ja hi havia llavors animals dedicats a les curses i, per tant, persones aficionades a l’hípica.
Les referències directes més antigues, però, ens porten al 23 de juny de 1918, quan l’ajuntament determinà subvencionar amb cent pessetes les carreres de cavalls que s’havien de celebrar a l’hipòdrom el 4 d’agost. Efectivament, aquell dia d’estiu, i dins el marc de les festes de Sant Domingo, tingueren lloc a la possessió de Santa Cirga les primeres carreres modernes de cavalls celebrades a Manacor. Aparentment, podria semblar que es tractava d’una esplanada improvisada per a l’ocasió, però si advertim que l’autoritat local li assignà el qualificatiu d’hipòdrom podríem creure que s’emprava amb certa regularitat malgrat no disposar de tribunes ni de zones condicionades per als espectadors.
Gràcies a la premsa de l’època sabem com es desenvolupà aquella diada, que tenia hora de començament a les sis de l’horabaixa. La pista era humida a causa d’una tempesta d’aigua caiguda el dia abans. Actuaren de jurats el president de la Societat Hípica de Mallorca, Nicolau Cotoner, i els vocals Bernat Llull i Gaietà Pomar. En foren cronometradors els senyors Solanas i Oliver.