Cent per Cent posa fi aquesta setmana a vint-i-un anys i vuit mesos d’edició de paper. 1.051 números després, l’equip de la nostra publicació dedicarà els seus esforços de forma exclusiva a la web www.centpercent.cat
El primer número de Cent per Cent va sortir al carrer dia 13 de desembre de 2002. Per tancar aquella edició, Pere Pomar, Benvinguda Gayà i Antoni Riera feren feina fins a les set del matí. Tota una nit en blanc per poder arribar a la presentació que es feia d’aquell primer número al Teatre de Manacor. Era la culminació, aquell dia, de més d’un any de feina a la recerca de mecenes, de partícips que volguessin fer l’aposta per un mitjà nou, diferent, no controlat pels poders fàctics del moment, plural, decididament esquerrà, decididament català, molt manacorí, però també obert al món.
Qualque vell periodista ho digué: “Aquests al·lots no duraran tres mesos”. Les circumstàncies deien això, però caparrut contra la realitat, aquella gent continuà, primer dins la ingenuïtat, llavors en la precarietat, finalment en l’estabilitat. Res no va ser senzill, però als tres mesos d’aquell primer vaticini s’hi han acabat imposant més de mil dimecres, més de mil tancaments d’edició que han mostrat que hi havia un altre Manacor, conegut de tothom, però inexistent o minimitzat als mitjans tradicionals.
Cent per Cent va passar de la il·lusió al deute. I del deute a l’heroïcitat. Del primer consell d’administració presidit per Andreu Sansó fins al darrer equip sota la gerència Marina Giménez, passant per la gestió sòbria i decidida de Miquel Jordi Girart, Cent per Cent ha anat canviant de forma administrativa, i ha evolucionat també com a mitjà. Poca cosa tenen a veure aquells primers números, d’una varietat tan gran com inexperta, amb les edicions d’avui, sempre dedicades a un tema central, desenvolupat, treballat al detall, amb fonts diverses i testimonis riquíssims.
Càndida Vives, Joan Llodrà o ara actualment Anna de la Salud han estat peces imprescindibles d’aquesta casa. Sense el seu ordre, disciplina i disponibilitat res del que hom ha pogut veure en aquestes 40.000 pàgines d’esforç ingent i energia entregada.
Guillem Mas, Mercè Pinya, Joan Sitges, Catalina Cortès, Mònica Pasqual, Maribel Servera, Daniel Gómez… o els actuals Jorra Santiago i Tomeu Miquel. Són només alguns dels noms que han format part d’aquesta redacció.
Avui que res no acaba, tot continuarà. Les lletres que hem vist feixugues i amarrades al pes de la història i el paper, volaran ara lliures com estels per la via internàutica on hom certificarà l’extinció dels dimecres per donar pas a la importància de cada hora.
