Skip to content

Llorenç Gibanel, memòria per a un dels grans de Manacor

La sala d’actes de S’Agrícola va quedar petita davant l’assistència massiva a l’homenatge que es va retre a l’activista i dibuixant Llorenç Gibanel. Actuacions musicals i parlaments serviren per recordar-lo.
“A la barriada els  dos germans Gibanel eren dos personatges imprescindibles. Un era bo i l’altre era millor. En aquell temps no passaven cotxes, només el carro del correu estirat per un cavall d’en Jeroni Rave. Nosaltres, amb els Gibanel jugàvem a futbol al carrer i ho fèiem amb els fills  dels  guàrdies civils. Una vegada hi va haver un poc de trull i un dels guàrdies civils s’hi va haver de posar un poc enmig. El superior el va alertar que havia deixat el seu lloc de feina, i ell li respongué: ‘Mi sargento, el asunto es  grave. Baje usted, que perdemos’”. Amb aquesta anècdota recordava Llorenç Morey la figura de Llorenç Gibanel a l’acte d’homenatge a aquest emblemàtic i polifacètic manacorí que va tenir lloc a la sala d’actes de S’Agrícola, que aquesta vegada va quedar petita. Morey va recordar també el pas de Llorenç Gibanel pel moviment veïnal, primer amb l’Associació d’Amics del Convent i després al capdavant de la Federació d’Associacions de Veïnats, que ell mateix va concebre. Tan incisiva era la seva tasca que un batle d’aquell temps va arribar  demanar “quan acaba, en Gibanel?”.
Per Morey, “en Llorenç sempre va ser l’ideòleg. Amb el pensament ens guanyava”.
Durant l’acte, presentat per la periodista i sempre eloqüent Cati Veny, hi hagué també actuacions musicals, com ara la de Tomeu Matamalas, amb “Manacor, anys d’al·lotell” o de Ramon Febrer o Bàrbara Duran. Especialment emotiva va ser la que interpretaren Alícia i Carme Gibanel amb Halleluia.
Catalina Perelló, companya de Gibanel en la seva tasca laboral al Banc Central recordà Gibanel com un home “progressista, d’esquerres, i que intentà sempre judar els més desfavorits, fins al punt que va tornar préstecs de clients de la seva pròpia butxaca”. Perelló recordà també el Gibanel “femeller de més jove, dandi de més  madur i bon vivant sempre. Ara, despistat com ell tot sol. És l’única persona que he vist anar a obrir un cotxe amb el comandament a distància de la tele”. D’ell aprengué “a no creure en veritats absolutes i a dubtar de les versions oficials de les coses. Per a mi allò que ell sempre deia ‘i tu diràs, per què?’ es va arribar  convertir en el seu tercer llinatge.
Toni Ferrer, de Perlas y Cuevas, recordà la faceta de dibuixant de Gibanel amb els seus inefables “Orelluts’, Toni Sureda recordava també com els vetaren un programa de ràdio per nomenar sistemàticament Gabriel Cañelllas com “el molt impresentable” arran del cas del Túnel de Sóller. I Jaume Mesquida el recordà com “un amic sempre lleial amb un esperit molt crític en política i un sentit de fiscalització poc comú avui”.
Clogueren l’acte Llorenç Femenias, president de S’Agrícola i Miquel Oliver, batle de Manacor.
Back To Top
Search