Laura Miró Bonnín
Dimarts 2 de desembre, després de rebre pressions per part de grups propalestins i d’Arran, l’Obra Cultural Balear va decidir cancel·lar unilateralment la meva conferència, prevista per al dia 3 de desembre a les 20 hores a Manacor. La invitació per fer la conferència, que tractava sobre les repercussions del discurs d’odi antisemita en la comunitat xueta als segles XIX i XX —un resum de la meva tesi doctoral— me la va fer arribar el membre de la junta Josep Arias, que, per cert, em va comentar que tenien interès que fossin investigadores dones que hi anessin a fer xerrades, ja que els homes solen ser majoria en aquest àmbit.
Com és habitual, una setmana abans de la conferència els vaig enviar una fotografia, un currículum, un resum i el títol. L’endemà es va començar a fer publicitat de l’acte a les xarxes socials, sobretot a Facebook. Pocs dies després que es fes públic el cartell, en va aparèixer un fotomuntatge amb un text superposat en vermell que deia: “Diguem no al sionisme assassí”. En aquell moment em vaig quedar sense paraules i vaig alertar del cas al meu contacte de la Junta de l’Obra Cultural Balear de Manacor. Al principi no li va donar gaire importància, o això em va semblar, però amb el pas de les hores em va començar a dir que “no m’assegurava res”, cosa que deixava entreveure que l’acte no estava garantit.
Dimarts, cap al migdia, Josep Arias em va confirmar per missatge que la Junta de Manacor havia rebut comunicació de Palma i que tot indicava que la conferència es cancel·laria. No va passar ni mitja hora i l’OCB Manacor va fer pública la decisió.
En aquell moment em vaig posar en contacte amb Toni Llabrés i li vaig dir que no sabia que estigués vetada de l’Obra Cultural Balear, perquè òbviament la conferència ja estava cancel·lada. També li vaig dir que la impartiria en un altre lloc, ja que durant aquests anys he pogut fer conferències en molts indrets i mai havia tingut un problema de cancel·lació.
Ja que Toni Llabrés ha decidit fer pública la nostra conversa privada, diré que en aquesta em va dir que les delegacions municipals eren independents i que no rebien pressions de Palma, la qual cosa es contradiu amb el comunicat que dia 8 de desembre va enviar l’OCB Manacor als seus socis i que diu que de Palma “ens van fer la reflexió del balanç que ens podria reportar” mantenir la conferència. Quan l’Obra Cultural Balear de Manacor va fer pública la seva decisió de cancel·lar, va començar a circular informació sobre la meva persona en tots els mitjans de comunicació locals. Es deia que em cancel·laven per ser “obertament sionista”. Efectivament, ho soc: defens l’existència de l’Estat d’Israel, i no crec que, en una democràcia, ho hagi d’amagar. Això no és incompatible amb el fet d’avorrir les guerres; tant de bo al Pròxim Orient hi imperés la pau, però no és així. Per tant,
tant pels meus estudis com pel meu compromís amb la Comunitat Jueva de les Illes
Balears, no tenc intenció de callar davant el creixent antisemitisme que deriva del conflicte.
No hauria d’haver de justificar-me per haver estat cancel·lada, però escric aquestes línies precisament perquè el 8 de desembre l’Obra Cultural Balear de Manacor va difondre entre els seus socis un comunicat en què expressaven que havia estat jo qui havia renunciat a fer la conferència. ÉS ROTUNDAMENT FALS.
Per demostrar-ho, només cal revisar les informacions que van sortir el mateix 3 de desembre. Josep Arias, qui m’havia convidat i que, com a membre, m’havia proposat a la junta amb acceptació unànime, va dimitir argumentant que no estava a favor ni de la cancel·lació ni del tracte que m’havien donat. Entenc que Arias es referia al fet que en cap moment es varen posar en contacte amb mi per telèfon per donar-me explicacions, i encara no ho han fet. Em vaig haver d’assabentar dels motius per la premsa i les xarxes socials.
Per la seva banda, la presidenta de la delegació de Manacor, Cristina Salom, va declarar a Europa Press que la decisió de cancel·lar-me l’havia presa la Junta després de rebre queixes de socis i d’altres persones. De fet, en un comunicat publicat a Cent per Cent, la mateixa junta justificà la decisió dient que cancel·laven la meva conferència perquè no volien “encetar un meló”. Per això no entenc quin sentit té que ara s’inventin un nou relat segons el qual som jo qui he cancel·lat l’acte.
Tot aquest entramat m’afecta especialment perquè consider que l’Obra Cultural Balear és una entitat de defensa de la llengua i la cultura. Ingènuament, pensava que les discrepàncies ideològiques no podien ser un motiu per cancel·lar una ponent. Sempre havia sentit que l’Obra Cultural Balear era la casa de tots aquells compromesos amb aquesta lluita i vull deixar clar que el meu compromís en aquest sentit continua ferm. D’altra banda, no consentiré que s’utilitzi aquest cas per atacar l’entitat, ja que les juntes directives van i venen, i l’Obra Cultural Balear queda. Igualment, vull desmarcar-me de qualsevol ús partidista d’aquest cas: no milit en cap partit i soc una persona independent que ha estat cancel·lada per dir obertament allò que pensa.
