“Ma mare va veure com s’enduien a matar n’Aurora i les roges. Va pensar que no les tornaria a veure. I així va ser”

Magdalena Nebot és gabellina, va néixer el 1933 i amb només tres anys va veure com els feixistes se’n duien sa mare dins un camió fins a Can Mir, la presó de Ciutat per on varen passar Aurora Picornell i les roges del Molinar abans que les assassinassin. Amb ella repassam records que esdevenen símbols de memòria i dignitat.

Vós éreu molt petita… Què n’heu sentit contar d’aquells primers dies de guerra?
No només ho he sentit contar. Ho vaig viure perquè maldament tengués tres anys, jo me’n vaig témer de tot. Quan varen venir a cercar ma mare, jo era aquí mateix amb ella. Acabàvem de venir de Capdepera. I just quan posàrem un peu damunt l’escaló de la casa, ja vàrem veure els feixistes que venien a cerca ma mare. Arribaren, varen dir Maria Vaquer. I se la varen endur. Vàrem mirar per la finestra i vérem que la feren pujar dins una furgoneta per la banda de darrere. I clar, no sabíem si se l’enduien a matar o se l’enduien a la presó. Varen passar dies fins que vàrem saber on era.

Per què varen perseguir la vostra família els falangistes i els feixistes?
És que no importava posar-se en política. Bastava que tenguessis les idees una mica clares i xerrassis del que trobes. La política la duien uns altres i precisament en aquell moment, no era gent bona la que hi havia a l’Ajuntament. Eren ells els responsables de tenir un ‘matón’ a les voltes de l’Ajuntament. I varen venir a cercar el meu padrí i ja tenien un parell d’homes torturats. Ells ens varen contar que en Puig va pegar una pallissa de mort al meu padrí. El varen matar. Els de l’Ajuntament ho sabien i varen consentir que un ‘matón’ matàs la gent a pallisses.

I els vostres pares?  
A mon pare el varen tancar. Hi va estar quatre anys. Després el varen deixar sortir i es va amagar. Va estar tres anys amagat abans de poder partir cap a l’Alger amagat dins una barca del bou. Ma mare era modista, defensava les dones. Era una dona intel·ligent, havia anat a escola. Vivien aquí, a Son na Moiana i anava a escola el dematí i el capvespre. Sabia llegir i escriure i els vespres llegia les rondalles als meus padrins, perquè ells no havien pogut anar a escola. Ella va estar set anys tancada. I va coincidir amb n’Aurora i les roges del Molinar. Una d’elles era na Catalina Flaquer, i era cunyada de la meva padrina i li dèiem sa tia Catalina. A ella i a les seves dues filles les varen matar.

Com vivien les preses a Can Sales?

Nosaltres sempre vàrem conèixer la presó amb el nom de ‘Las Hermanitas’. Tot d’una vivien molt malament. No tenien ni llit, ni mantes, ni res. Ella va emmalaltir, ho va passar molt malament. Va ser de les primeres preses, se’n cuidaven les monges i no es portaren gens bé.

Com hi va arribar Aurora Picornell?

Ma mare ja era a la presó i més tard hi arribaren la tia i n’Aurora. Va ser quan varen aplegar les roges del Molinar. A la tia Catalina la varen tancar tota sola. Després varen anar a cercar les filles. A n’Aurora també la tenien tancada tota sola dins un quarto i ho feia tot allà dedins.

Quan varen endur-se n’Aurora, sospitaren la resta de prees que les assassinarien? 
Ma mare les va veure. Ella era amb altres dones fent feina. Veren com passaven per l’escala i se les enduien. A aquella hora ma mare ja va veure clar que s’enduien a matar n’Aurora i les roges. Va pensar que no les tornaria a veure. I així va ser.

Què sentíreu quan vàreu saber que havien identificat les restes d’Aurora Picornell amb les que segurament seran els cossos de les roges del Molinar?
No sé què vaig sentir. Li vaig dir a na Maria Antònia Oliver de Memòria de Mallorca que jo tenc un nínxol al cementeri de Capdepera i que si les volen dur aquí, seran benvingudes.

Com ho heu sabut tot això?

Perquè en moltes famílies no en parlaven d’aquests episodis tan obscurs… Jo ho he arribat a saber tot per ma mare i perquè madò Bet Maria va estar a la presó amb ma mare, venia a fer llatra a ca nostra i nosaltres cosíem. Elles dues me xerraven de la presó, de què hi havia tal persona i tal altra..

A la vostra família la varen apuntar amb el dit pel fet que us consideraven “rojos”?
A mi les senyores em deien «quina nina més simpàtica, però té sa mare a la presó». Jo era una nina i ho deien davant a les altres nines. Com si ma mare hagués robat, o hagués matat o hagués fet qualque cosa. Això no hi havien de dir. No havíem fet res. Per què eren a la presó? Jo puc anar equivocat, hi pots anar tú. Cadascú té les seves idees, però per això t’han de tancar o t’han de matar?

Les humiliacions varen continuar?
Sí. Varen matar el meu padrí i el varen enterrar a la vorera d’un camí. A nosaltres no ens varen dir mai on era. Un pagès en llaurar va treure ossos i ens va avisar perquè pensava que podia ser el meu padrí. Nosaltres ja érem a l’Alger. Els tios varen anar a veure-ho i després varen anar a demanar permís per dur-los a la tomba familiar. Però varen dir que no. Ens varen dir que eren ossos d’animal i que els havíem de deixar allà on eren. I no els vàrem poder recuperar.

Devien sobrar els motius per partir cap a l’exili…
Hi anàrem tots d’amagat perquè era impossible obtenir un passaport. Primer mon pare i més tard ma mare i jo. Fins que no vaig tenir 18 anys no vàrem poder conviure com una família.