skip to Main Content

“M’afait sempre el Divendres Sant per no tenir mal de queixal. I no n’he tengut mai una hora”

Joan Llull Nadal, Totsol (Sant Llorenç, 1932) sap el dimoni on es colga. Recorda com si fos ara com va ser el primer dia de feina a la possessió artanenca de les Pastores

Vós començareu a fer feina a foravila quan éreu un nin. Com va ésser el vostre primer dia de feina?
Jo tenia vuit anys. L’endemà de fer la primera comunió mon pare em va dur a les Pastores (Artà) per fer de porqueret. L’amo em va dir: “Aquí hi ha setanta-quatre porcs, el porquer no sopa que no tornin a ésser aquí dedins”. I jo dic “i que no tenc un ca?”. L’amo va dir “no. Garrot i escorrejades” (1). I jo, tot el dia corria darrere els porcs per por que no s’escampassin. Tornava cada quinze dies a ca nostra, i això que només estàvem dues quarterades enfora!

Com va ésser el primer vespre que dormireu a Les Pastores?
El primer vespre em vaig enyorar. Llavors jéiem damunt màrfegues (2). Els parellers (3) em varen dir “porqueret! Aquesta és la teva màrfega”, i era un caramull d’aritges i llavors una màrfega de palla d’ordi a damunt dos llençols de drap; i els parellers em diuen: “el vespre et sentiràs córrer qualque rata per la cara”. Tu!, vaig començar a sentir “rec-a-rec, rec-a-rec!” davall la màrfega. No vaig dormir. L’endemà vaig mirar davall i vàren ésser escarabateres de cul alt…

Quan un nin començava a fer feina a una possessió, els altres missatges adesiara li feien bromes…
Quan estava de porquer hi havia l’aljub de l’aigua, que està dins un regueró allà deçà les cases i m’hi feien anar de vegades en la nit i era per fer-me por, i en va venir un d’Artà vestit de bubota amb un llençolot blanc, i jo pujava amb l’aigua, i sent “uuuuh!”. “Vadéu!” vaig dir jo. Li barrín rutló (4) i va quedar estès en terra, i un bons gemecs que feia! Com que jo, tot el dia tirava macs als porcs, tirava bé. No, i me’n va passar una! Vaig matar un porc d’una pedrada!

Vatua el món!, i l’amo que va dir?
Ara veuràs! Era un porcastell (5) que estotjaven per engreixar l’any que venia davant. Li fot pedrada, i el vaig endevinar just enmig del front. “Tu-tup!”, va caure mort!. Dic “Cagon dell, ara!”. El vaig dur dins una mata grossa, jo tenia por que no em sonassen. Vaig dir “m’ha fuit un porcell i bé el cerc i no el veig per enlloc”, però es va estrevenir que el ca del pastor el va trobar. L’amo va ésser un home. Se’n vé i em diu “Escolta, si un cas en tornes matar d’altre, digues-ho tot d’una i l’aprofitarem”…

Paràveu lloses mentre guardaveu els porcs?
Sí, de pedra i garbellets (6), perquè jo estava assaciat de menjar sopes i fesols. Els dematins, tots els missatges menjàvem sopes, i a migdia, fesols cuinats, i el vespre, sopes escaldades del suc dels fesols, que t’hi podies rentar la cara. Jo vaig arribar que no menjava fesols perquè menjava ocells torrats. Me’n duia sal dins un canó de canya i torrava caragols i ocells i qualque conill jove que agafava… llavors no eren triats i menjaven de tot, i jo duia a vendre eriçons i conills de rata a la plaça de Manacor… llavors començaven a fumar molt prest, quan jo feia de porqueret fumava fulles d’estepa i tàrrec perquè llavors no hi havia caliu (7)…

Qui era el revetler?
Era com el batle del ball. Llavors encantaven el ball (8). El qui deia més (9) ballava la primera. El revetler deia “Ara es ballarà una mateixa, o una jota!”, perquè ara en surten quaranta amb un pic, i llavors, no. Llavors ballaven a colles, a veure qui ballava més bé, llavors ballaven com a molt dues colles… per Pasqua feien ball de salers i feien el ball damunt una era i llavors rifaven rollets, però abans, els salers havien anat de casa en casa a captar panades i deien: “Si no heu fetes panades / o coques o rabiols / doneu-mos un parell d’ous / i no haurem vengut debades”…

A l’hora de començar el ball, alguns balladors es fregaven les mans per les soles de les seves sabates. Per què?
Per fer els esclafits forts. Es posaven “polvos talco” per les mans o pols de les sabates i els esclafits pareixien castanyetes, “tec-tec, tec-tec!”. En aquell temps, el que valia eren els esclafits…

És ver que quan una guarda d’indiots veu una serp, tots els indiots l’enrevoltaven?
Ja és ver, ja. Quan estàvem a Llodrà féiem armada (10) de cent o dos-cents indiots i quan aquell esbart d’indiots trobava una serp, tots s’arremolinaven, però tots!, ja sentíes “cui!, cui!, cui!”. Li feien un rotlo i aquella serp s’acoquinava allà enmig. I si era un canonget (11) també s’arremolinaven, i aquell animal s’acovardava, però si era una llebre vella li envestia i els indiots s’alçaven i li feien pas…

Llavors estava ben vist exhibir públicament la salvatgina que es caçava. Genetes, mostels, marts…
Els garriguers penjaven tota la salvatgina devora les carreteres i camades, d’un pi a l’altre. Si era un mostel, penjat. Si era un xoric, penjat. Era un honor per a ells, era “l’homonia” dels garriguers. Tots els garriguers tenien la seva filera i com més en podien penjar, millor, i si fos ara penjarien el garriguer….

Quan arriba el Divendres Sant, vós sempre us afaitau…
Em digueren que si m’afaitava el Divendres Sant i no m’afaitava cap altre divendres, no tendria mal de queixal. No he tengut mai una hora de mal de queixal, i ho he arribat a creure…

Em podeu dir algun indici de canvi de temps?
De vegades, la lluna fa un rotlo. Si dins el rotlo hi havia cinc estels, d’aquí a cinc dies plovia. Comptaven els estels, tants d’estels, tants de dies a ploure… Llavors estaves damunt els animals (12), i deies “Uep!, les cabres se’n volen anar prest avui”, no passis pena, el vespre plovia o es fotia una ventada…si sentien la mar que bramava, si sentien el saluet (13) de la mar, els temps es desbaratava…

Glossari

1. Escorrejades (correig): Bastó amb tira de pell, corda, etc. per a pegar als animals.

2. Màrfega: Tela farcida de palla que serveix com a matalàs.

3. Pareller: treballador agrícola que llaura amb dues bísties.

4. Rutló: pedra grossa.

5. Porcastell (Porcastrell): Porc des de que el desmamen fins que està en edat de criar.

6. Garbellet: parany metàl.lic per a caçar ocells.

7. No hi havia caliu: no teníem doblers.

8. Encantar el ball: subhastar el ball.

9. El qui deia més: la persona que ofertava més doblers.

10. Fer armada (d’animals): comprar un grup d’animals quan són petits amb l’intencio d’engreixar-los i vendrel’s a millor preu.

11. Canonget: conillet jove.

12. “Esteies damunt els animals”: Observaves els animals, coneixíes el seu comportament.

13. Saluet: remor confusa. El mot procedeix de la paraula musulmana “salawat”, que és certa oració.

Back To Top
×Close search
Search