Margalida Gomila Nadal (Manacor, 1996) va cursar el batxillerat artístic a l’IES Mossèn Alcover i després va fer el cicle d’il·lustració a l’Escola de Disseny de Palma. Va començar a dibuixar de petita inspirada pels videojocs i sèries de televisió de l’època. Més endavant, recorda qui l’ha ajudada en el seu camí formatiu, Manolo Sánchez, Florentino Flórez o Josep Bernat. I també Jesús Ballester, el seu primer mestre de dibuix, o Carlos Cerdá, del taller Quart Creixent de Palma. Ara ella és una de les artistes emergents en el món de la il·lustració.
Fas feina a Menorca i crec que és per una qüestió professional directament relacionada amb la il·lustració.
Sí. Faig feina pel Patronat Municipal de Ciutadella en un àlbum il·lustrat que parla d’aquest centre geriàtric, que du el nom d’Hospital Municipal. Es tracta d’una residència de persones majors que en un passat va ser centre hospitalari. Avui dia l’edifici està plenament dedicat a ser una residència.
Què s’hi mostrarà, en aquest àlbum?
Retratarà què és el que es fa aquí, quines són les dinàmiques del dia a dia i com es relacionen els treballadors, usuaris i famílies. Jo hi estaré durant un any, ara fa dos mesos que vàrem començar. En primera instància he fet una feina de camp, amb entrevistes als residents, a les famílies i als treballadors. A partir d’aquí, he construït un guió escrit, on vaig ordenar totes les idees, després l’storyboard i ara ja vaig cap als definitius. Ho volem tenir fet per l’abril. Creuem els dits!
Serà una feina de divulgació general per al gran públic, o tendra un ús més d’àmbit privat?
És un projecte d’àmbit privat, un material del centre disponible per als familiars i els residents. Serà un àlbum il·lustrat en format horitzontal de 32 pàgines. Per ara, aquesta és la idea.
Quin estil has triat per als dibuixos? És d’imaginar que has hagut d’optar per un format més realista…
El primer mes vaig anar fent esbossos a mà, a llapis i aquarel·la. En general, la gent es decanta per un estil més realista, però li he volgut donar un estil de còmic, amb colors plans per adequar-me millor al format digital. Els personatges que hi surten retratats no són persones reals, tot i que estan inspirats en gent de la residència.
Com és la història que hi contes?
Els punts més importants als quals m’he agafat són l’arribada al centre, el moment en què es pren la decisió, com són els primers dies, com fas la maleta a casa i com la desfàs quan arribes al centre. M’he centrat en “quines fases es passen quan arribes aquí”. Les dinàmiques dels treballadors, dels familiars… procur mostrar com és aquesta vivència amb acompanyament professional i de quina manera es pot alleujar el dolor a través de la comunitat i l’ajuda externa. Hi ha persones que veuen la residència com un lloc d’abandonament, aquí vull mostrar que pot ser un lloc d’acompanyament i una oportunitat per continuar endavant.
Has pensat qualque títol?
Per això mateix que et comentava, un nom que m’agrada és “La nova edat”, si en acabar l’àlbum pensam que hi queda bé, es dirà així.
Com arribares a trobar aquesta feina?
Vaig apuntar-me a una borsa de treball sense molta esperança de trobar feina de lo meu i em van telefonar amb aquesta proposta. Vaig al·lucinar, te jur que no m’ho creia, havia cercat molt. Després, vaig agafar vaixell a Menorca per fer l’entrevista i em digueren que sí.
Fas una feina d’encàrrec, ara, però tu tens uns interessos particulars, com a creadora.
Sí. Pel que fa als interessos particulars, intent que les meves obres girin entorn de les emocions i l’experiència humana, també parl molt de la soletat i la introspecció. Els meus referents són William Blake, John Bauer, Arthur Rackham, m’encanta Frank Frazetta, Gustave Doré… M’interessa molt contar una història a través dels detalls i la composició.
Mirant les teves creacions més personals s’hi veu també un ressò de la literatura fantàstica més actual, sovint amb motius vegetals, que també són molt romàntics.
Sí. M’agrada la literatura fantàstica, tot i que fa anys que no llegesc. M’inspir normalment en pintors, il·lustradors, temes musicals o paisatges que he vist. Sobre les plantes, per mi simbolitzen el creixement orgànic personal i són una al·legoria a la paciència i la perseverança. També és un recurs estètic. És romàntic perquè estic parlant d’identificar-se amb elements de la naturalesa.
Què voldries fer en un futur? Crear per tu mateixa? Tenir un guionista i poder fer qualque cosa plegats en un mitjà de comunicació? Fer feines d’encàrrec com aquesta?
Ho vull fer tot, i això és un problema. M’agrada la idea de fer els meus propis guions, ja que ara mateix no he conegut aquesta persona que vulgui treballar plegats. Per ara, continuaré mantenint aquesta feina que tenc. És un camí solitari i un poc difícil on un no sap molt bé per on et durà la sort. M’agrada molt la idea de fer un àlbum il·lustrat i a la fi puc tenir la primera experiència, per mi no serà el darrer. En un futur, aspir a tenir un taller on la gent s’apunti a fer classes de dibuix i pintura, m’encantaria posar-lis música i torrar-lis l’orella amb consells i motivar-los mentre pinten, recomanar-lis referents i ajudar-los a afrontar projectes, també ficar canya i dir-lis “si ho has pogut fer un pic, borra i torna-ho a fer”.
Voldràs, sempre, tenir un racó per a la creació més personal.
El que estic fent ara no té res a veure amb la fantasia, però sí a veure amb l’individu i amb l’experiència vital. Abans feia aquarel·les, tècnica manual, ara ho faig en digital. Una s’adapta, haver fet el cicle d’il·lustració fa que em pugui adequar a diferents formats. El que em fa passar gust és el procés creatiu, la pluja d’idees i acostar-se al projecte final. La fantasia és un àmbit un poc més difícil, més per a mi mateixa.
Vols afegir res més?
Estic satisfeta i contenta amb l’espai que m’heu oferit, moltes gràcies.
