skip to Main Content

Manacor 1879-1939 (I)

Imatge: Fotografies antigues de Mallorca

Antoni Tugores començà aquesta comunicació dient que seixanta anys d’història són molts. El temps és una cosa elàstica, i en una sola dècada es poden produir fets com la fil·loxera, la independència de Sant Llorenç; la guerra de Cuba, la inacabable guerra de Marroc, una immigració massiva…. Manacor va passar de 20.000 a 11.000 habitants, entre el 1890 i el 1900. Quan s’inicia el segle XIX, Manacor presentava una agricultura primitiva. Un comerç i indústria pràcticament inexistents. Epidèmies, sequeres i torrentades provocaven misèria extrema; hi havia diferències socials escandaloses com també de sous entre homes i dones. La sanitat es resolia sovint amb l’ús de les sangoneres i l’esperança de vida era de 37 anys. Fou durant l’epidèmia de 1820 quan l’ajuntament va adquirir els territoris de son Coletes. El 1836 es va produir la Llorençada, que confrontà el liberalisme amb el conservadorisme. Els carlins, que resultaren perdedors, van ser molt jutjats molt durament. El 1845 Manacor comptava 2819 famílies, 18 eren benestants, mentre que 600 eren tan pobres que havien de sobreviure de la Caritat. Però cap a la meitat del segle XIX es va produir un fort increment de la població: de 6700 habitants el 1797 a 19.635 el 1887.
El 1865 s’obrí l’hostal Femenies, que es convertiria en el primer teatre de Manacor. L’equip de la primera república, amb el batle Marit, es va esforçar a exercir un govern responsable. Els republicans es trobaren amb una forta oposició vinculada al sector del clergat. S’urbanitzaren les terres desamortitzades dels Dominics, cosa que afavorí el creixement urbà. Cal destacar la corrupció dels funcionaris i una pobresa extrema. L’arribada del tren el 19 abril 1879 no va ser un esdeveniment ben rebut, els diaris de Palma denunciaren que s’havien posat pedres a les vies per fer-lo descarrilar. Va propiciar canvis urbanístics: s’obri l’avinguda del tren i la plaça; es creà una xarxa de nous comerços i petites indústries. De la zona del tren queda una mena de polígon amb grans naus deshabitades i en estat de ruïna.
La fil·loxera havia produït una caiguda dels vins occitans i francesos, i es feren acords comercials amb França que propiciaren el creixement d’aquest sector. El 1887 arribaren les primeres famílies a la Colònia del Carme. EL 3 d’agost de 1889 apareixia El Manacorense, la publicació va tenir pocs mesos d’activitat. Aparegué després La verdad; entre les causes de la crisi a finals del segle la fil·loxera fou la més greu, però també les adulteracions del vi, la manca de mesures preventives i el creixement desordenat del sector.
Cal destacar la creació del Montepio a càrrec del rector Rubí, que va donar una passa per combatre la usura i aquesta institució, de caràcter altruista, es fusionaria anys després amb la Caixa de pensions de Barcelona. Això va produir plusvàlues notables.
El 1897 es va fundar la Capella de Manacor i s’estrenava l’Exposició Balear Agrícola i Pecuària, també. Durà cinc dies. Les causes conjunturals de la desfeta econòmica de finals de segle poden resumir-se en la crisi del vi, el retorn dels aranzels francesos, la segregació de Sant Llorenç i Son Carrió, les guerres Cubas i Filipines.
L’excedent de treballadors del camp, la manca d’un teixit financer i d’innovació, excessiva especulació, impostos inassolibles. A principis del segle XX, les ebenisteries, Isidre Abellanet i les perles crearen el barri del tren, que fou per a inversors forans. El setembre de 1902 s’inaugurava la xarxa elèctrica de Manacor, però a Manacor hi ha un abans i després, sobretot per la indústria, perlera.
El 1908 comencen les primeres notícies del futbol, el 1923 es fundà el CD Manacor, de color blaugrana. També es fundà la plaça de sa Mora durant aquests anys. El 1918 es declarà un brot de grip que va fer 68 morts, Na Camel·la va ser inaugurada, i el maig del 1920 es va produir el Saqueió, durant el qual robaren a can Mosca i altres comerços. El factor desencadenant la revolta fou la misèria econòmica. El 1922 es va obrir el Teatre Principal, que tancà les portes el juny del 1969: Manacor va canviar el teatre per uns aparcaments polèmics.

 

Back To Top
Search