Ilde Muñoz i Artigues
Coordinador de Coalició per Mallorca a Manacor
L’entrevista a Miquel Oliver és un exercici interessant perquè resumeix perfectament una manera d’entendre la política: molta explicació, molta herència rebuda i moltes responsabilitats repartides entre altres administracions. El problema és que, després de vuit anys governant Manacor, ja no basta explicar per què les coses són difícils. Toca explicar per què tantes coses continuen sense fer.
Governar és assumir responsabilitats. És molt còmode arribar al govern i dir que tot venia malament, que els contractes estaven caducats, que faltava personal o que l’administració era lenta. Però la pregunta que es fan molts ciutadans és una altra: després de dues legislatures, què s’ha transformat realment?
Perquè la realitat del carrer és tossuda. Manacor continua esperant solucions en qüestions que fa anys que formen part del seu programa electoral: l’espai polivalent, el poliesportiu, el casal de joves, la gestió del solar de Majòrica, la millora de totes les zones urbanes, la neteja, l’enllumenat o infraestructures bàsiques.
La política no pot viure eternament de la promesa del “ja arribarà”. Un govern amb set anys de mandat (tres d’ells en paràlisi absoluta) no pot continuar parlant com si acabàs d’arribar.
Oliver culpa, en bona part, la falta d’inversions del Govern i del Consell. I és cert que Manacor mereix més recursos. Però resulta curiós que qui reclama inversions externes sigui incapaç d’oferir una ciutat amb tots els deures fets. La capitalitat de Llevant no es demana només amb discursos: s’ha de construir amb lideratge, planificació i execució.
El cas de l’avinguda del Torrent és un exemple clar. Es pot discutir la titularitat de la carretera, les competències i els convenis pendents. Però el ciutadà no entén de mapes administratius quan cada dia passa per un espai degradat. Un batle no està per explicar problemes; està per resoldre’ls.
També sorprèn que, després de vuit anys, s’admeti ara que el Pla General era insuficient. Un govern municipal ha de tenir capacitat de previsió. Manacor no ha crescut de manera inesperada: és una realitat que qualsevol responsable polític podia veure venir. Habitatge, equipaments, zones esportives, parcs i recursos hídrics no són problemes nous.
I, enmig d’aquest balanç, apareixen unes declaracions especialment significatives sobre Coalició per Mallorca. Oliver acusa la nostra formació de justificar-se, de tenir propostes febles i les compara amb discursos d’Aliança Catalana, especialment en matèria d’immigració.
És una acusació política contundent i, sobretot, revela una gran incomoditat davant l’aparició de nous actors. L’acudit es fa sol quan, dins una entrevista absolutament plena de justificacions i excuses per la feina feta (o no feta), el batle assenyala que nosaltres ens justificam.
Exactament, de què ens hem de justificar, Sr. Oliver?
De res en absolut. Nosaltres venim de ca nostra, de fer cadascú la seva feina i de molts practicar un activisme social ben actiu, dedicant moltes hores a vertebrar aquest poble des de les associacions, des de la cultura i des de l’esport. Per tant, no tenim res a justificar.
Però allò que més ens sorprèn de les seves declaracions no és la crítica política, que pot resultar burda però és ben legítima.
Allò que més ens sorprèn és la lleugeresa amb què insinua que determinats empresaris vinculats a la nostra Coalició necessiten “continuar explotant gent migrada” perquè els seus negocis funcionin.
Sr. Oliver, si vostè té proves que qualque empresari concret explota treballadors, sigui valent i ho exposi amb noms i llinatges. Faci l’acusació de manera clara i directa perquè els interpel·lats puguin exercir els seus drets i, si escau, acudir als tribunals.
Perquè una cosa és discrepar i una altra és llançar insinuacions que afecten l’honorabilitat de les persones.
La democràcia té una cosa incòmoda: la gent té dret a crear nous projectes polítics quan considera que els partits tradicionals no donen resposta. I la millor manera de combatre una alternativa no és desqualificar-la, sinó demostrar que el teu projecte és millor.
Perquè aquí hi veim una contradicció: es parla molt de cosir la societat, de mirar als costats i fugir de la política del conflicte, però al mateix temps es recorre amb facilitat a etiquetar adversaris polítics i situar-los convenientment al tauler polític on més ens interessa.
La política de Manacor necessita menys superioritat moral i més capacitat de convèncer.
Si Coalició per Mallorca o qualsevol altra força política creix serà perquè hi ha ciutadans que senten que algú no els escolta prou. Ignorar aquest fenomen o reduir-lo a etiquetes és un error estratègic de primer ordre.
Els problemes reals de la gent: habitatge, serveis, seguretat, saturació i oportunitats, no desapareixen perquè els posem una etiqueta ideològica.
El final de la legislatura hauria de ser un moment d’avaluació. I l’avaluació és clara: hi ha hagut feina, però també hi ha hagut massa retard, massa excuses, massa projectes que continuen pendents i molta arrogància a l’hora de comunicar.
Manacor no necessita una política basada en justificar el passat; necessita una política amb ambició de futur.
Després de set anys, el debat ja no hauria de ser què varen trobar. El debat és què deixaran.
I aquesta és la pregunta que els ciutadans hauran de respondre el 2027. Ens hi veim.
