L'acceptació de la petició per part del Parlament suposaria una injecció de cinc milions d'euros anuals per invertir en noves infraestructures i per pal·liar el desgast de donar serveis a ciutadans d'altres municipis.
“Diuen que de vegades les coses es perden per no demanar-les”. Així ha encetat Miquel Oliver la seva compareixença davant els mitjans acompanyat per les altres dues líders de l’equip de govern, Núria Hinojosa i Antònia Llodrà, en la presentació de la moció que duran a ple dilluns que ve per demanar al Parlament de les Illes Balears la declaració d’un estatut especial de capitalitat de Manacor i la comarca de Llevant.
Amb l’acord, si finalment s’aprova, es preveu instar el Parlament de les Illes Balears a tramitar i aprovar una Llei de l’estatut especial de capitalitat de Manacor i la Comarca de Llevant; sol·licitar, si finalment s’aprovàs, una partida nominativa en el pròxim projecte de pressupost; demanar al Consell de Mallorca que també s’adhereixi a la iniciativa; i taraslladar la proposta al Parlament i a tots els grups parlamentaris.
La proposta de l’Ajuntament manacorí implicaria el “reconeixement de la ciutat de Manacor com a capital de la comarca de Llevant”, que inclouria els municipis d’Arta, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç i Son Servera. La proposta deixa clar que “en cap cas aquesta capitalitat suposa una preeminença institucional ni protocol·lària del municipi de Manacor per sobre de laresta de municipis de la comarca de Llevant”.
De fet, segons es desprèn de la proposta, Manacor ja ofereix tot un seguit de serveis supramunicipals en Sanitat, Educació, Justícia, Transport, Indústria i Comerç, Cultura i Esports i també en Turisme.
És obvi que tot això suposa un rèdit important per a l’economia del municipi i de la ciutadania, però també genera un desgast d’infraestructures i una despesa ocasionades per ciutadans d’altres municipis. Per això l’aprovació de l’estatut de capitalitat per a Manacor suposaria també una dotació anual de 5 milions d’euros que podrien ser destinats a la inversió en noves infraestructures en benefici de tota la comarca. La proposta manacorina s’emmiralla en la d’Eivissa, on un setanta per cent d’aquesta aportació va càrrec del Govern de les Illes Balears, i el trenta restant a càrrec del Consell d’Eivissa.
Aquesta quantitat seria en tot moment revisable a partir de l’evolució de la població a la comarca, del nombre i volum de serveis supramunicipals prestats en el municipi de Manacor i de la variació anual de l’Index de preus al consum (IPC).
El batle Miquel Oliver ha explicat que també a partir de la demanda de la resta de portaveus municipals, la moció serà presentada al ple de dilluns per la via d’urgència, i fins i tot ha insinuat que “algun dels grups de l’oposició hi podria votar a favor”. De fet, Oliver ha reconegut contactes tant informals com institucionals amb representants del Govern de les Illes Balears i del Consell per abordar aquesta qüestió.
El batle ha explicat que la llei ja preveu una figura com aquesta, de la qual ja gaudeixen a l’actualitat Palma i Eivissa. La idea, segons Oliver, és caminar cap a “l’equitat, la cohesió territorial, reduint la dependència radial de Palma, i l’habitatge assequible i la sostenibilitat energètica i climàtica”. Miquel Oliver ha explicat també que “ja hem fet arribar la proposta als Ajuntaments que també en formen part”.
Núria Hinojosa ha dit també que la proposta respon “al creixement demogràfic que pateix Manacor, i al pes econòmic que té Manacor a Mallorca i a la comarca”. La delegada d’Urbanisme ha fet referència també als 50.000 habitants, xifra a la qual segons l’INE ja s’hi hauria arribat. A més, si ens fixam en la comarca hi ha 90.000 habitants permanents. Una població que augmenta un 140 per cent a l’estiu i això suposa una pressió enorme sobre els serveis públics essencials que hem de prestar a la nostra ciutadania”.
Manacor, ha dit Hinojosa, aporta un valor afegit brut de més de 1.100 milions d’euros a les Illes Balears.
Finalment, Antònia Llodrà ha parlat també del model territorial: “Amb aquesta fórmula, també parlam d’una descentralització, i garantir així que la gent pugui viure dignament sense haver-se de desplaçar a Palma. Compartir aquesta descentralització ens permet tenir infraestructures, equipaments i serveis a l’abast de tots els ciutadans”. Llodrà ha afegit que “Manacor és la capital natural de la comarca”.
Aquesta nova figura s’organitzaria a l’entorn d’un Consell de Capitalitat on hi serien presents els ajuntaments de tots els municipis de la comarca, el Govern balear i el Consell de Mallorca i la seva constitució suposaria també “el reconeixement tàcit per part de l’administració d’aquesta comarca”, ha acabat dient el batle.
