skip to Main Content

Manacor, el paradís més frondós de la informació local

Manacor Comarcal, Perlas y Cuevas, 7Setmanari, Cent per Cent, Porto Cristo, DeFrancDigital, 07500, ManacorManacor, ManacorNoticias… I posam punts suspensius perquè encara n’apareixen cada setmana de nous. Per què Manacor viu amb aquest frenesí l’actualitat informativa local? Interessa, encara, la informació de poble? S’ho menjarà tot, internet? En parlam amb directors de diferents publicacions, que alerten que “no hi ha mercat per a tanta de gent”

“Respect molt els digitals i m’agrada mirar-los, però nosaltres no deixarem el paper”

No hi ha dubte que la publicació més potent del municipi, tant pel que fa a tiratge com a múscul informatiu és Manacor Comarcal. El seu director Biel Veny, recorda que “sumant les diferents etapes fa cent anys. No és que jo tengui cent anys”, diu en to de broma. Veny arribar a la revista Manacor quan era encara batle Pedro Galmés, els darrers anys del tardofranquisme. Després del seu pas per la revista A tota plana, Veny arribà a la direcció de Manacor Comarcal a mitjan dècada dels 90. Veny diu que “a Manacor sempre hi ha hagut moltes de revistes, i la gent llegeix molt”. El director de Manacor Comarcal no percep una minva d’interès per la informació local: “A nosaltres de moment no ens ha afectat i no ens queixam. Tenim els mateixos subscriptors i les mateixes vendes”. Manacor comarcal també té edició digital: “Jo respect i m’agrada mirar els digitals, de fet nosaltres també en tenim un. Però no feim comptes abandonar el paper, llevat que quan jo ja no hi sigui els meus fills vulguin canviar els bous”. “A mi m’agrada el paper. Fer un cafetet i llegir els diaris cada dia. Els divendres dematí, amb el primer cafè del dia, per exemple, llegesc sempre el Cent per Cent”. Pel que fa a la publicitat, Veny reconeix que “ens ha afectat durant els mesos de la pandèmia, però ara ja tornam a remuntar i tornam als nivells que teníem l’any 2019”. I afegeix que “els anunciants i els lectors ens són fidels, i per això miram sempre de no defraudar-los”.

“La premsa més sana és la de proximitat”

Fa 60 anys que va aparèixer la revista Perlas y Cuevas. Duen més de 1.400 números a l’esquena. Tot i que havien estat sempre quinzenals, des del 2011, surten cada mes. Antoni Ferrer prengué el relleu de son pare Rafel Ferrer Massanet, al capdavant de la publicació. Ferrer diu, en referir-se a la gran quantitat de mitjans que hi ha a Manacor que “forma part de la idiosincràsia i el caràcter manacorí. Inca té el mateix nombre d’habitants i només hi ha una publicació. Basta veure que destacam en el món de l’esport, de les lletres, de la pintura. La premsa és un producte d’aquesta societat individualista i competitiva. Manacor és un poble molt viu, i la premsa n’és també un reflex”.
Per Ferrer “la gent es continua interessant en la informació local, les xarxes socials diversifiquen noves portes i noves finestres de la informació. Està molt més diversificada. Hi ha molts més canals. Però la premsa més sana és la premsa de proximitat”. A Ferrer li sabri greu que desaparegués el paper “perquè ha format part de la història periodística de Manacor. No crec que desaparegui. Minvarà, compartirà espai amb les publicacions digitals, però el mateix mercat ho regularà”.

“Manacor té la mida ideal per omplir una revista i no ser avorrit”

La revista digital 07500 va néixer el novembre de 2019. La fundava Sebastià Sansó, que venia de fer un bon grapat d’anys de feina a Diario de Mallorca. 07500. Sansó explica que “volia tirar més cap a l’entrevista extensa i al reporattge més elaborat i atemporal, però a poc a poc ha prevalgut la notícia del dia a dia”. A l’hora d’explicar la quantitat ingent de publicacions a Manacor, Sansó diu que “l’origen ve marcat per una tradició de publicacions històriques que ve d’antic: El Manacorense, Manacor, Arriba, Perlas y Cuevas. El que feim ara ve influït per la trajectòria manacorina de lectura”. Per Sansó, Manacor “com a ciutat i com a municipi té la mida ideal per tenir moltes coses per contar, perquè hi passen moltes coses. I a més és un municipi amb una massa de lectors molt interessada. Té la mida justa per omplir una publicació i no ser avorrit”. Segons Sansó “el paper continuarà fins que coninuïn les generacions que estaven acostumades a llegir en paper, tot i que hi pot haver un gir inesperat com va passar amb els llibres”

“Les xarxes socials ens han destruït, però sense elles tampoc podríem subsistir”

Tot i que De Franc en paper va néixer el 2002, no va ser fins fa tres o quatre anys que va renéixer en format exclusivament digital. “Els clients ens demanaven que rebaixàssim el que ja estava rebaixat’, diu Pep Bauçà en referis-e a la publicitat. Ara ja té clar que “fer un producte digital és bastant menys costós que fer-ho imprès. A Inca tenen el Dijous, l’única des de fa dècades. Mai hi ha hagut aquest boom que es dona a Manacor. hi ha una tradició en els mitjans de proximitat. Capçaleres bastant arrelades i consolidades. Si ve una situació complicada com ara els dona una certa solvència. Obeeix a raons més aviat econòmiques. Cost mínim posar en marxa un digital. Moltes hores de dedicació si vols fer una cosa presentable. No crec que hi hagi mercat per a tanta publicació. Clients han retallat en publicitat. Les xarxes socials ens han destruït. No sols en l’àmbit local sinó grans mitjans. Hn fet molt de mal als mitjans de comunicació. Però també ens veim amb la necessitat d’aferrar-nos a ella .Cercam la subsistència damunt el qui ens ha destruït. La guerra del Click. la nostra raó de ser és la informació local, de la qual els grans mitjans no es fan ressò. Què demanda el públic, que vol? I les xarxes no ens ajuden.

“Les publicacions de paper tenen la seva funció, sobretot entre els lectors de més edat”

Des de l’any 2004 existeix el portal digital ManacorManacor. Segons ens explica Marc Rigo,per a ells les xarxes socials són importants, “perquè augmenten la difusió i el regocrregut de les notícies publicades”. Segons Rigo, “fa 17 anys que existim com a Manacormanacor.com i si no tengués atractiu per al lector evidentment ja no existiria. La informació local és i serà sempre un pilar importantíssim dins el món de la comunicació. Cosa que s’ha demostrat especialment aquest darrer any, en què la informació local era molt demanada”. Òbviament, ells es decanten per l’opció web, però creuen que “el paper compleix també una funció important entre les persones de més edat”

Back To Top
Search