Jaume Adrover (Portocolom 1975) és pagès i un dels membres actius del col·lectiu Terraferida. Demà dimecres serà al Molí d'en Polit per presentar a Manacor la campanya Foravila fora grues.
Fa alguns mesos que Terraferida es va reactivar. Per què? Què ha canviat d’ençà que us vàreu aturar que fa que ara torneu a estar en marxa?
No sabem estar aturats. Va arribar un punt que estàvem tan saturats d’excés de feina i d’informació que per l’estructura que nosaltres teníem era impossible continuar. Trèiem un tema i ens en sortien deu. Molta de gent veia en nosaltres una esperança per poder vehicular les seves demandes i preocupacions. Per una banda això, i per l’altra, ens trobàvem que al Consell, al Govern i també a més d’un ajuntament, no acceptaven res del que proposàvem. Ja ho va dir Manel Domènech abans de morir: “Jo també em pensava que eren dels nostres”. Ara el panorama que s’obria era tremend. Vèiem venir el canvi de govern, i que els partits havien abandonat l’ecologisme. Els partits miren d’acontentar la gent del lloguer turístic, i les diferències entre partits s’anaven diluint. Els partits han estat penetrats per la ideologia ultraliberal, igual que la societat. En l’aspecte econòmic tots tiren un poc cap aquí i no hi veim sortida. Fins ara, si sortia qualque cosa, la canalitzàvem a través d’altres entitats, o directament amb la premsa. Essent conscients que mai podem dur els temes al dia com voldríem, ens hem proposat de controlar els tempos de la feina que feim, i per això ho feim reviscolar ara, sense cometre els errors del passat. El valor que tenen entitats com la nostra és el temps i per això tornam amb la lliçó apresa de dedicar el temps a les coses que ho paguen i que tenen qualque via de sortida. No anirem darrere els partits per intentar-los convèncer de res.
I ara heu encetat amb aquesta campanya Foravila fora grues.
Sí. El 2021, abans de deixar-ho, férem un primer estudi a base de fotografia aèria, partint del 2015. Vàrem veure que on més s’urbanitzava era a foravila, més que no dins els pobles o sòls urbans i urbanitzables programats. Hem pogut comprovar que entre el 2015 i el 2023 s’havien donat 3.000 llicències de construcció nova a foravila. Només en vuit anys. Són quinze quilòmetres de nova construcció, si encara hi afegim les instal·lacions de plaques solars. Si ens diguessin que dins Manacor s’aprovarà una urbanització de 15 quilòmeters quadrats es muntaria la campanya ecologista més gran mai vista. Però com que es fa de manera dispersa, l’efecte es dilueix i es dilueix també crítia. No hi ha cap país d’Europa on es facin xaletarros cada dues quarterades. Ni tan sols a Menorca. És un model que aplicam a Mallorca i a Eivissa, amb tot l’impacte territorial que això té. La mobilitat es multiplica, la recollida de fems, la gestió de l’aigua… A Mallorca urbanitzam una quarterada de fora vila cada dia. L’impacte, a més d’ecològic, també és cultural, perquè a cada quarterada que urbanitzam s’hi deixa de parlar la llengua d’aquí i se n’hi comença a parlar una d’externa.
La campanya roda per tot Mallorca.
Sí. Hem fet una desena de presentacions, on hi han assistit en total més de 400 persones. 1.500 persones s’han adherit a la campanya. Feim els actes en llocs on ja hi ha un teixit que ens obri camí. Una delegació de l’OCB, una delegació del GOB o col·lectius diversos.
Posau el focus en la casuística concreta del lloc on parlau?
Un noranta per cent del temps el dedicam a parlar de tot plegat, però sí que dedicam una estona a parlar del mateix municipi. Tenim calculat quantes parcel·les queden per urbanitzar municipi a municipi i quanta de superfície queda per edificar.
Com veis Manacor?
Felanitx i Manacor duen una embranzida molt grossa. Manacor serà el nou Santanyí. Hi ha 1.100 parcel·les edificables a fora vila. Veim que el ritme d’edificació més intens és a Campos, Felanitx i Manacor, que és el territori cap a on s’expandeix tot això. A Manacor s’hi han edificat 166 xalets entre el 2015 i el 2023, i n’hi ha 170 pendents d’execució. I és preocupant, perquè a Manacor hi ha molta tradició agrària i podria ser el rebost de Mallorca. Passa, però, que els municipis que històricament han estat més parcel·lats, com és el cas de Manacor, són els que més han rebut. Manacor és el municipi número u en construcció de piscines, que és un indicador d’aquesta manera de fer.
Aquestes xifres són d’obra nova? O també inclouen reformes de casetes antigues o abandonades?
Tenim les dues tipologies, l’obra nova o també la reforma i ampliació. També tenim un inventari de piscines. Si sumam obra nova i reforma i ampliació entre el 2015 i el 2024 ens surten 6.500 intervencions a fora vila a Mallorca. Hem de pensar que aquell urbanisme que reformava la casa que la padrina havia deixat o que construïa una casa a les dues quarterades d’herència, o fins i tot un Airbnb, avui ja només és testimonial. Ara veim com una gran immobiliària ulla 20 o 25 parcel·les, les compra totes i les executa totes a la vegada, perquè per a ells també és molt més eficient. No són unifamiliars aïllats. De fet, es pot observar perfectament com les ginyes dels camions van d’un xalet a l’altre. Fan feina en sèrie.
Compren i se’n duen tot el benefici.
Sí. La gent local només ven, i vendre només vens un pic. No pots tornar a comprar, així com estan els preus. Aquest és el gran drama. És una venda que no té substitució i això genera una bolla de preus altíssims. I és clar quan a una família tres germans reben una herència, ningú pot pagar la part a l’altre a preu de mercat, i acaben venent. Les cases són males de xapar, els doblers són molt bons de partir. És un sistema pervers.
La mesura de les dues quarterades devia estar pensada per un altre temps. Segurament els qui ho varen legislar no es podien pensar mai que arribaríem a la situació en què ens trobam avui.
Les dues quarterades eren una mesura agrària que ve del segle XIV, és la terra que se suposa que un home en un dia i amb dos bous pot llaurar. Qui ens hauria dit que aquesta mesura es convertiria en un solar urbà sense cap debat ni cap discussió. La gran errada ha estat no tocar aquesta mesura agrària pensant només en nosaltres i sense pensar que tot el nord d’Europa i ara els Estats Units desitgen col·locar una piqueta aquí, tant si és per especular, com per viure, com per estar-hi dues setmanes. Ho hem integrat i normalitzat d’una manera que aborrona. Hauríem de ser més Menorca i no tant Eivissa. Ni l’urbanisme ni la mesura no estaven pensats per això.
Hauríem d’indemnitzar si requalificàssim o tocàssim aquesta legislació?
Es podria reordenar, i de fet hi ha hagut diferents onades que ho han anat regulant. La Llei d’espais naturals ja ho va evitar a un 15 per cent del territori. El Pla territorial de 2002 va unificar els munimcipis que posaven el límit en una o en dues quarterades i ho va igualar a dues. Sempre explicam que canviant una sola frase del Pla territorial això s’aturaria demà dematí. Els ajuntaments per ells tots sols també poden canviar l’ordenació. Santa Eugènia, per exemple ho ha pogut pujar a tres o quatre quarterades per protegir les vinyes.
Però els propietaris d’aquestes terres voten, i voten partits de tota casta…
Són 11.000, els que tenen més de dues quarterades. Es queixarien més les immobiliàries que no una gran massa de propietaris.
