L’equip de govern elevarà al ple de dilluns que ve una proposta de resolució per demanar al Govern autònomic que el municipi sigui declarat zona tensionada.
La possibilitat de declarar un municipi o una part d’un municipi com a “zona de mercat residencial tensionat” ve regulada principalment per la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge. La competència per fer aquesta declaració és de les comunitats autònomes.
En principi n’hi ha prou a complir un d’aquests dos requisits que estableix la llei per poder ser declarat zona tensionada. O bé que el cost mitjà de la hipoteca o del lloguer, sumat a les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars de la zona; o bé que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi augmentat en els darrers cinc anys almenys 3 punts percentuals per damunt de l’IPC de la comunitat autònoma corresponent.
Abans d’arribar a la declaració, però, s’han d’haver elaborat estudis previs sobre l’evolució del preu dels lloguers i de compra-venda d’habitatge, la renda disponible de les famílies, l’esforç econòmic que cal fer per accedir a l’habitatge…
Una vegada que es declara el municipi zona tensionada, té una vigència de tres anys, que són prorrogables anualment si es mantenen les condicions que la varen justificar en el moment de ser aprovada.
En el cas que un municipi sigui declarat zona tensionada, es permet limitar les pujades del lloguer, establir pròrrogues extraordinàries dels contractes, fixar incentius fiscals per abaixar rendes i crear índexs de referència per a grans tenidors.
Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia són fins ara les comunitats autònomes de l’estat que més s’han adherit a aquesta mesura.
A les Illes Balears, fins ara han demanat ser declarats zona tensionada els municipis de Maó, Ciutadella, Esporles, Santa Maria del Camí, Pollença, Algaida i Artà. El Govern de les Illes Balears ha reiterat que no pensa aplicar la declaració oficial de zones tensionades a cap municipi del territori.
