skip to Main Content

Maria del Mar Riera: “No llenceu mobles ni objectes familiars antics, cercau una segona vida per a ells”

Bàrbara Duran

Maria del Mar Riera és una reconeguda restauradora manacorina que ha estat protagonista, els darrers mesos, d’intervencions artístiques en diversos béns patrimonials. A Manacor ha treballat últimament en la restauració de la façana de l’orgue del Convent de Manacor, que va avançant a poc a poc cap a la seva finalització.
Ella va ser la protagonista, durant la setmana Alcover, d’un taller de conservació dirigit als objectes que formen part de casa nostra. Ella va ser molt clara: “Avui dia la gent, especialment les noves generacions, no tenen consciència que a ca seva hi ha béns de caràcter patrimonial, petites obres artesanals o artístiques que cal conèixer i conservar. Avui dia hi ha una filosofia de tendes internacionals molt conegudes que ofereixen mobles i objectes de consum ràpid: no és que això sigui sempre dolent, però hem d’entendre que no podem tirar objectes d’herència que tenen un gran valor. Si no els volem o no ens agraden, no els hem de tirar, sinó regalar o donar-los una segona vida”.
Aquest missatge coincideix amb altres aportacions que hem anat assenyalant els darrers mesos, com els arxius de documents privats o bé el patrimoni tèxtil, dos camps que sortosament són reivindicats, últimament, per tot un seguit d’investigadors.
Riera va donar alguns consells bàsics per al manteniment de les fustes dels mobles, per exemple: mantenir-los sempre nets; la neteja pot ser feta amb aigua i una mica d’amoníac i la cera sempre és benvinguda per a la conservació. Per als cercles que deixen els tassons sobre els mobles, si la taca és recent pot bastar planxar-les amb un pedaç a sobre que pugui absorbir la humitat, o també vaselina. Per a les “retxades”, un poc de tinta de fusta aplicada més un poc de cera pot fer meravelles. Va insistir, també, en el tractament contra el corc de la fusta, ja que pot fer malbé bona part dels objectes de fusta que estan dins una mateixa habitació. El tractament es fa amb productes específics, que es poden aplicar amb una xeringa al forat i després embalar la peça amb plàstic, sense cap orifici. Deixar-ho uns mesos, si és possible fins i tot crear un embalatge sense aire, al «buit» (que podem crear xuclant l’interior per un foradet amb l’aspirador) i ben segur que el tractament funcionarà.
Per conservar les làmines o gravats de paper emmarcats, recomana deixar uns mil·límetres entre el vidre i el paper, col·locar al darrere una barrera contra la humitat i l’entrada de pols (amb un paper assecant específic o similar). Aconsella que, si tenim algunes làmines tacades, es pot intentar llevar les ombres sobre el paper esborrant curosament amb una goma de tipus escolar, com les famoses “Milan”. Ella donà petits consells per al manteniment que és important conèixer, però també explicà que és important no tirar tot un patrimoni que sovint no valoram.

 

Voleu conèixer la panxa d’un orgue?
La Comissió per a la conservació i restauració de l’orgue del convent de Sant Vicenç ha organitzat unes visites guiades, aprofitant que el mestre orguener Wilfried Praet es troba a Manacor. Si voleu conèixer com funciona un orgue, quina mida tenen els tubs, si voleu veure com el teclat està connectat al «secret», aquesta és l’ocasió. També es podrà observar la restauració de la façana realitzada per Maria del Mar Riera. Les entrades es podran reservar a Enviu Manacor, i les visites s’organitzaran en petits grups a partir de les 10.30 del dissabte 19 de febrer.

Back To Top
Search