Portada: Joan Rubert
Entrevistam Miquel de la Mel i Plan-ET per parlar de Nina, la darrera cançó que han publicat els dos músics manacorins i que ens endinsen en la música urbana i el trap de Manacor.
El panorama musical de Manacor no atura de créixer. Si pegam una ullada ràpida a les passades edicions d’aquesta revista, podem reconèixer fàcilment que de grups i músics en tenim a bastament, a Manacor. Setmana rere setmana, tenim el plaer d’entrevistar una gran varietat de músics que fan des de folk, pop, rock, experimental o música mediterrània de la talla de Miquel Serra, Joana Gomila, Damià Timoner, Roger Pistola, Bisuri, Jorra Santiago, Perpetu, Reïna i un llarg etcètera, fent de Manacor una capital artística bona de reconèixer i difícil de trobar, o almanco això volem creure els que coneixem de prop l’escena.
Sigui com sigui, volem partir d’aquest coneixement, però, alhora sabem que sempre ens podrem sobtar de la música que fan els nostres veïnats i les nostres veïnades. Això és el que per ventura et passarà si escoltes la cançó Nina, el nou senzill que van publicar el passat vuit de febrer els músics Miquel de la Mel i Plan-ET, noms artístics de Miquel Vaquer i Jaume Forteza.
El primer, estudia Ciències Polítiques a Granada i, el segon, Producció Musical a Barcelona. Tal com ens expliquen, fa anys que parlen de fer música junts: “de quan es podia sortir i anàvem al Carreró”. Bromes a part, la música urbana i el trap no estaven de moda, i els dos produïen individualment les seves primeres maquetes casolanes tirant de l’Ableton i les dèries personals fins que un bon dia van començar a publicar cançons com “Algo que decirte” o “No Kiero” de Plan-ET i “No vull Ice”, una producció que ja té la impremta d’ambdós músics.
Clar, una vegada sents Nina, el ritme, l’autotune, els versos i la intenció, col·loques tot d’una la cançó dins la capsa del Trap. Una etiqueta que Vaquer i Forteza assimilen, però amb matisos, “el ritme pot ser trap, però les lletres són Pop”, diu Forteza. L’objectiu és agafar el so, i no el discurs, del trap. Les influències, segons diuen, van des de Yung Beef, MDA, Lil Pump o Rojuu, a Modern York o Miquel Serra. Una mescladissa interessant que té una explicació: de Joan Puerto, amb el seu projecte Moden York, agafen un precedent manacorí que comença a tastar de veres la música urbana; dels trapers, la pulsió musical i de Miquel Serra, el caràcter íntim, dolç i enamoradís de cançons com “Escrit durant classe” -que, de fet, és una cançó del seu germà, Joan Serra. Com diu Vaquer, “la lletra representa l’amor adolescent. Allò que va dir un dia Miquel Serra a un concert sobre la cançó de “t’estim una putada grossa” que era un tema molt fugaç i de passió adolescent … Em va encantar aquest concepte”. Fruit d’això, en va sortir la cançó: “Nina -segueix Forteza- és pura passió d’amor de joves i ja està”.
Ara per ara, Miquel de la Mel i Plane-ET aguanten les ganes de tocar en directe. La pandèmia deixa espai suficient per compondre, gravar i publicar. Una tasca individual que fan ells mateixos al pur estil “Do it your self” i que a més, de manera col·lectiva, ajuda a mantenir en actiu el panorama musical de Manacor.