skip to Main Content

“Moltes famílies em diuen que les meves cançons van molt bé als seus infants per aprendre el català”

Dàmaris Gelabert (Barcelona, 1965) ha fet sempre música. Pedagoga, musicoterapeuta, cantant i autora de cançons infantils, ha arribat al cor de milions d’infants del país i cantant en la nostra llengua. Per això i per molts d’altres motius, rebrà enguany el Reconeixement de Mèrits de l’Escola de Mallorquí.

Com has rebut la notícia del Reconeixement de Mèrits de Manacor? El coneixies?
No el coneixia. Però m’ha fet molta il·lusió, i més ara que he vist tota la gent que tenia ja el Reconeixement.

Has tengut altres distincions semblants? I fora del Principat?
Tinc un premi d’ARC (Associació de Representants i Programadors de Catalunya) a la millor gira de públic infantil que em varen donar fa un parell d’anys. De fora del Principat és el primer, i em fa molta il·lusió, perquè tinc una relació molt maca amb tota la gent de Mallorca, i fa molts i molts anys el Govern balear va comprar-me moltíssims discos de les Cançons de Bressol, que regalaven a tots els nens que naixien. No sé si és per això que molts nens i nenes des de petits havien escoltat les meves cançons de bressol. Molts mestres de Mallorca s’han volgut formar amb els cursos, i a les escoles els canten moltíssim les cançons.

Tens més de dos milions de subscriptors al teu canal de Youtube. Què va ser primer, Dàmaris Gelabert o el seu canal de Yotube? Qui ha catapultat a qui?
El Youtube ha ajudat moltíssim i a partir dels primers videoclips va esclatar una mica l’èxit. Porto 23 anys fent això, amb una feina molt de formigueta, fent formacions a les escoles, explicant als equips docents la importància de la música i com aquestes cançons poden ajudar com una eina i una estratègia educativa. Sí que és cert que l’arribada fins a les famílies va ser arran del Yotube i de fer els videoclips i penjar-los. Els pares es van adonar que els seus fills sabien les meves cançons i van començar a venir als concerts. Abans del Youtube jo no tenia una banda, i feia més una feina de pedagoga a les escoles. I no en tenia perquè no trobava un espai per fer aquestes cançons, no hi havia concerts de música infantil. La música infantil es reduïa a la que feien els grups d’animació. A mi em va costar molt. Però finalment vaig poder muntar una banda i començar a girar, les primeres vegades que vam venir a Mallorca llogàvem els teatres, i per sort els omplíem.. També estic començant a rebre premis arran del fet que al Youtube, amb 800 milions de visites al canal, la meva música s’ha internacionalitzat. M’emociona que hi hagi nens i nenes a llocs increïbles del món que escolten les meves cançons en català: Indonèsia, Brasil… i fins i tot les canten! Això és bastant increïble, i això ho ha aconseguit el Yotube. Veus que la música no té fronteres. Si els agrada una cançó, l’aprenen.

Per tant, si són útils a l’estranger, també ho han de ser aquí, on cantes en la nostra llengua.
Moltes famílies m’han dit: “Ens van superbé les teves cançons per aprendre l’idioma”, perquè molts infants pel seu entorn familiar o social més proper, ho tenen més complicat per accedir a la llengua. Amb les cançons es pot aprendre molt de vocabulari… i això és important. Quan vols aprendre una segona llengua sempre et recomanen que utilitzis moltíssim les cançons.

Cantes sempre en català, i entre d’altres coses, és també per aquest compromís que reps el Reconeixement. Hi ha, però, a les teves cançons, concessions a l’espanyol o a l’anglès, per fer-les més pròximes a un determinat públic infantil?
No. A l’inrevés, de cada vegada he intentat fer-ho millor amb la llengua, i utilitzar les expressions més correctes. Jo sóc de llengua materna castellana, i a casa meva s’ha parlat molt en castellà. A mi em va costar. Vaig començar a parlar en català quan tenia vint anys. L’accent, algunes expressions no les feia del tot correctament, i he intentat fer-ho de cada vegada millor, per apropar-me més a parlar aquesta llengua que a mi m’enamora. Sí que és veritat que a les Cançons de Bressol vaig agafar-ne alguna de Mallorca i de València i fer-les com vosaltres ho dieu, encara que no em va sortit bé del tot.

Gelabert és un llinatge de ressonàncies molt mallorquines, fins i tot molt manacorines. Hi tens vincle familiar, amb Mallorca?
En principi que jo sàpiga no. Però sí que és cert que hi ha més Gelaberts a Mallorca que aquí. No ho he estudiat gaire. Mon pare no tenia gaire família.

Quina importància dones als valors a les teves cançons?
Molta. Estic convençuda que els infants reben molt bé les coses quan els les dius des d’una melodia. La cançó té un component afectiu, però també molt divertit i molt informal, i fer aquesta transmissió amb les cançons és important.

Fa més de vint anys que cantes. Et planteges una retirada o una minva de les teves actuacions?
De moment continuo, però sí que és cert que estic fent altres coses que no m’havia imaginat mai que faria. Dagoll Dagom prepara el seu primer musical infantil i m’ha demanat que faci la composició de les cançons. La nostra empresa és la meva família, els meus fills, la meva parella, i tenim més projectes. Seguiré fent discos i actuacions, sempre que en surtin i mentre pugui, però també amb altres projectes que hi tenen relació i que m’agraden molt i que són una oportunitat per treballar i per aprendre coses noves.

Com plantejau la recepció del Reconeixement de Mèrits? Serà un concert?
Vindré a rebre el premi i cantaré alguns temes en acústic, però no serà un concert, i volíem que això quedés molt clar. No hem actuat mai a Manacor, esperem que amb el Reconeixement, després sí que hi puguem venir!

Back To Top
Search