skip to Main Content

“Volem crear sensacions, explicar una història en 45 minuts de concert”

Toni Llull (Manacor, 1992) va estudiar interpretació musical al Conservatori del Liceu de Barcelona i actualment forma part de projectes com Jorra i Gomorra, Marina Herlop, Myoboku entre d’altres. Divendres presenta a Manacor Perpetu, una proposta personal de música experimental.

Què és Perpetu i què podran sentir les persones que venguin a veure-ho?
Perpetu és un viatge sonor i visual. Intentam fer una aproximació a la catarsi, amb elements visuals i música. El que volem és crear sensacions, explicar una història en 45 minuts seguits de concert. La intenció és que sigui més una abducció que no un concert clàssic. Anirem molt als extrems, des del més minimalista a la més barroca.

Per ventura la música experimental costa més d’assimilar. Amb quina actitud s’ha de veure?
L’actitud és asseure’s i escoltar, anar a veure un cúmul de coses. S’ho han de prendre com una experiència. Aquesta conjugació que presentam crec que pot agradar perquè val la pena. Vaig amb una mica de por perquè Manacor té una cultura enorme, però sempre ha predominat una escena convencional, però alhora crec que Manacor necessita que la gent que pensa una mica diferent dels altres, que es pugui expressar lliurement. Nosaltres per exemple, no cantam perquè ens expressam amb altres mitjans, més enllà de la paraula.

Tocar a casa fa més respecte?
Molt de respecte i risc. A Barcelona ja hi ha poc moviment quant a aquesta escena i, per lògica, aquí n’hi ha manco. M’atreviria a dir que només na Joana Gomila i jo som els únics manacorins que hem apostat per aquesta línia de música més experimental. Respect molt els amics i els músics que hi ha per Manacor i sempre que venc a casa, els nirvis són dobles.

Quan arribes a la conclusió que necessites expressar-te a través d’un projecte personal com Perpetu?
Jo sempre he estat molt còmode dins del rol de membre de banda. Quan lideres una banda, el teu projecte és com el teu fill i en canvi, si ets membre de banda, és com si fossis un padrí jove o un tiet. Estàs en un pla més secundari. Sempre havia tengut aquesta inquietud i tocar la música dels altres feia que m’hagués de cenyir a un imaginari que no era propi.

Heu fet un disc homònim, el primer. Com va ser el procés creatiu?
Estava a punt d’acabar la carrera i no passava gust, tenia molta pressió. El darrer any de carrera em vaig centrar a compondre i jugar amb diferents instruments i sintetitzadors. A partir d’aquí vaig escriure una sèrie de notes, a partir d’uns textos i va sortir una melodia. En una setmana vaig deixar d’anar a classe i en vaig fer nou. Vaig veure que hi havia una línia discursiva i ho vaig començar a explorar per fer un esquelet. Quan vaig fer una mica de feina a nivell conceptual, va ser quan vaig cridar la que seria la primera formació del grup per començar a fer el disc.

Vols afegir res més?
Estic agraït que Manacor s’interessi pel projecte de Perpetu i que s’obri la porta a aquest tipus de música més experimental. Esper que tot aquest moviment segueixi creixent i que de cada vegada interessi més.

Back To Top
×Close search
Search