skip to Main Content
“Moltes Vegades Som Les Dones Les Que Estiram El Carro”

“Moltes vegades som les dones les que estiram el carro”

Joana Riera (Manacor, 1975) va estudiar de magisteri i psicopedagogia. Ara, però, és el que sempre ha estat, pagesa. Filla de Jaume Riera, Pobil, és una de les components d’aquesta explotació familiar que fa, sobretot, hortalissa. Amb ella, al mercat de Sant Llorenç, conversam del que significa viure de la terra.

Tot el que teniu a la parada és fet vostre?
Sí, una bona part. Tampoc no tenim gaire terra, i feim una producció petita. Si vols fer cereals has de menester molta de terra, però per fer hortalissa no en necessites tanta. Venem qualque cosa que no és feta nostra, com ara plàtans o pomes, que compram al majorista Pomar.

I tot el que feis ho treis a mercat? O també distribuïu a altres bandes?
Intentam vendre-ho tot a la parada. De vegades tenim un poc d’excedent i el venem a un majorista.

Quina extensió de terra teniu?
Tenim cinc quarterades a Son Pere Andreu. N’hi ha mitja que la cultivam per fer-hi menjar per als animals. I les altres, amb les rotacions que pertoquen, les destinam a fer-hi hortalisses i verdures, com ara enciams, grells, porros, endívies, patates, moneis, colflloris… També hi tenim un hivernacle i això ens permet allargar la temporada de segons quins productes, com ara la tomàtiga.

Veig que teniu molta cosa…
Sí. Darrerament hem canviat una mica la línia, i hem diversificat molt la producció. Feim molts de productes diferents però en més poca quantitat. De fet, ara fa un any que vàrem començar el procés de reconversió cap a la producció ecològica.

I com ha anat això?
Estam contents. Comptam amb l’assessorament d’APAEMA. Tots els canvis costen i ho haguérem de pensar bé i posar-nos d’acord entre nosaltres abans de fer la passa. Hem vist que és tornar un poc enrere, al moment d’abans de l’explosió de les produccions intensives. I veim que de cada vegada hi ha més gent mentalitzada. La gent que ve a la plaça vol productes frescs i ecològics. Per ventura la gent major no mira tant si és ecològic o no, però sí que valoren que sigui fet nostre. I els estrangers també ho valoren molt.

Teniu ajudes, per això?
No, com t’he dit tenim l’assessorament d’APAEMA, però no hi ha ajuts econòmics, fa dos anys que no en donen.

La feina de fora vila és feixuga, o ho era. Els avanços tecnològics o mecànics us deuen haver ajudat.
Hi ha coses que funcionen igual que sempre. És clar que amb el tractor i segons quines màquines avances molta feina, però sempre ho has de revisar. No és tan sacrificat com un temps, però sí que és una feina feixuga i, sobretot, esclava, que demana dedicació. Això és com els mestres d’escola: o ha de ser vocacional o ho has d’haver viscut de petit.

De fet, tu ets mestra d’escola, però no exerceixes.
Vaig fer set anys de mestra. Vaig estudiar magisteri i després psicopedagogia, i quan vaig haver fet les pràctiques ja vaig començar a fer de PT (pedagoga terapeuta) com a mestra de suport. I tanmateix, els horabaixes anava a fer feina a fora vila, perquè era el que m’estirava més, i per això he acabat fent la feina que m’agrada, que és cultivar el camp.

I en pots viure.
Sí, ara mateix en vivim mon pare, la meva germana Bel i jo mateixa. Tres persones. Som una explotació familiar.

Quines rutines teniu?
Anam una mica amb el sol. Però els dies de mercat són un poc més feixucs perquè ens aixecam devers les cinc i mitja. Com que som tres, ens podem alternar per anar a fer mercat. A més, tenim al·lots i això també ho hem de tenir en compte. Mon pare viu a fora vila i hi ha moltes feines en les quals ens pot ajudar més. Els dimarts anam a Artà, els dimecres a Vilafranca, els dijous a Sant Llorenç, els dissabtes a Manacor i els diumenges a Felanitx.

Quin temps du, muntar una parada?
Una horeta llarga, perquè així mateix arribam a treure molt de gènere.

Sou moltes les dones que feis feina a fora vila, però sou molt poc visibles. Sempre pareix que hi ha un home al capdavant…
Sí. Hi ha moltes dones fent feina, i és ver que les veuen poc, però moltes vegades som les dones les que estiram el carro.

Sou habituals a la plaça de les Verdures de Manacor els dissabtes. Com veus la plaça?
Ens hi posam els dissabtes, i podria ser més bo, però ens defensam. D’ençà que va tancar na Vermelleta la plaça entre setmana està més deserta. A nosaltres no ens interessa agafar trast, perquè ens és molt còmode així, i a més, ja tenim els clients fets als diferents mercats on anam.

Back To Top
×Close search
Search