Skip to content

Moria l’horabaixa a Manacor. El Grup Dimecres

Margalida Galmés Bover

El Grup Dimecres foren unes reunions d’artistes setmanals del 1975 al 1980 al bar Can Nofre de Manacor. Aquests creadors, que eren d’aquí i de fora poble, es veien cada dimecres per sopar, conversar, dibuixar i intercanviar idees sobre art contemporani. De Manacor integraven el grup Miquel Brunet, Llorenç Ginard i Guillem Jaume; però es completava amb artistes com Rafael Amengual, Jim Bird, Ellis Jacobson, Gabriel Mestre Oliver o Ritch Miller. Tot un cúmul de creadors de diferents edats i més o manco consolidats, però que s’entenien. S’entenien i volien veure’s, xerrar, aprendre i passar gust.
El pintor Mestre Oliver tenia 25 anys quan donaren el sus al projecte i explica que, dibuixant devora artistes com Miller, mai va sentir que hi hagués diferències. En la mateixa línia, el comissari Fernando Gómez de la Cuesta assegura que les reunions conglomeraven gent ben diversa i, de fet, això era el que atorgava la riquesa i l’excepcionalitat al Grup Dimecres. Ell mateix assegura que no eren «un grupo que formalmente tuviera un vínculo o que tuviera un manifesto […]. Lo que surgía allí era la falta de posibilidad de compartir conocimientos y experiencias que había», ja que la informació no era tan accessible com actualment. Ells no tenien la intenció de crear cap estil: «érem un grup de gent que estimàvem l’art», explica Mestre Oliver.
Avui en dia, es troba tota la informació a Internet, es coneixen artistes de ben enfora a través de les xarxes socials i es pot contactar amb les persones del món de l’art amb un ordinador. El progrés tecnològic que hem viscut durant les darreres dècades sembla que ha elidit la necessitat de reunió, de col·loqui, de contacte, d’intercanvi… De totes maneres, en les reunions dels dimecres, aquestes activitats no conduïen només a assolir un coneixement que impulsés a pintar d’una manera diferent de com es feia. Sinó que l’art per l’art que cultivava el Grup Dimecres aportava una certa condició col·lectiva, una connexió inefable i un gran sentiment de sinergia. Per aquest motiu, seria ben interessant tornar a engegar unes reunions d’aquest caire o, com a mínim, intentar-ho.
Les quedades del grup no eren integrades estrictament per creadors, sinó que alguns dimecres assistien intel·lectuals com Joan Ramon Bonet, Damià Huguet o Josep Melià. Més endavant, les reunions es varen conèixer arreu i més personatges de fora del panorama artístic hi assistiren. Mestre Oliver explica que en aquell moment la presència exterior fou un dels motius que va diluir les reunions, ja que els externs tenien un objectiu diferent del dels artistes: «els interessava l’obra dels consagrats» i pretenien aconseguir-ne. És complicat conservar en el temps un projecte en el mateix format i és entenedor aquest canvi d’estructura. De fet, Mestre Oliver recalca la llarga durada de les reunions: «cinc anys cada setmana, cada dimecres… Són molts d’anys!».
El Grup Dimeccres és un dels episodis més apassionants i entusiasmadors de la cultura manacorina de les darreres dècades. Recordar-lo i fer-hi feina és necessari per mantenir viva la història local i per motivar els nous creadors d’avui i del futur. L’any 2007 el manacorí Joan Carles Gomis va dirigir el projecte d’una exposició historiogràfica del grup, comissariada per Gómez de la Cuesta. De totes maneres, encara no podem plegar! El món de l’art a Mallorca necessita la revisió, el record i la divulgació persistent de les reunions de creadors, dels projectes culturals singulars, de les propostes locals… Del Grup Dimecres.

Back To Top
Search