skip to Main Content

“Capficar-nos en la idea del que hagués pogut ser augmenta el nostre malestar”

Parlam amb Laura Simonet dels beneficis de la reobertura de l’oci noctrun al si de la salut mental, dels seus efectes a mitjà termini i de la pressió social. Ella és psicòloga general sanitària a n’Eskilet, a Manacor, i també als Serveis Socials de Cala d’Or.

Ara s’ha reobert l’oci nocturn, ens és beneficiós?
Ens retorna, si bé no a la rutina habitual, al més similar a la “normalitat”. De fet, l’avorriment i la frustració de no estar connectats, fa que puguin aparèixer símptomes com la desesperança, irritabilitat, por, alteracions de la son i de les menjades. Tot i que anar recuperant la nostra vida quotidiana és beneficiós, hi ha qui segueix presentant por, perquè la Covid no ha desaparegut. Avui mateix a consulta m’explicava una jove que va sortir de festa el passat cap de setmana i va sentir aquesta ambivalència entre el plaer i gaudi, i la por de contagiar-se.

De quina manera ens afecta?
Amb el confinament i les restriccions, la nostra salut mental es va veure afectada, augmentant els símptomes d’ansietat i depressió, així com la incertesa i por, seria lògic pensar que ara la nostra salut mental es veurà beneficiada. I segurament, així sigui per una part de la població, però també pot provocar angoixa i por.

Realment ens feia falta?
Som éssers socials, necessitam mantenir les relacions interpersonals. Així mateix, sortir és positiu. No ens resulta positiu quedar-nos a casa tancades. L’aïllament i la soledat són considerats factors que predisposen a patir certs problemes psicològics. Si bé, potser ens hauríem de plantejar si necessitam sortir al vespre, segurament hi haurà qui respongui que sí, i d’altres que es varen adaptar a nous ritmes de vida.

I per què no ens perjudiqui?
Es tracta de ser conscients, ja que és probable que augmentin les ganes de sortir i esprémer el temps al màxim, així com de provar activitats noves o consumir més substàncies. El més important és evitar caure en la pressió social i no fer res que no ens vengui de gust; no és una obligació associar espais d’oci nocturn amb el consum de substàncies. Segurament hem perdut tolerància.

Algunes persones sembla que volen “recuperar el temps perdut” que, al meu entendre és impossible…
Exacte. És impossible recuperar el temps perdut. De fet, capficar-nos en la idea “del que hagués pogut ser o haguéssim pogut fer si no hagués aparegut la pandèmia” ens serveix per augmentar el nostre malestar. Tothom va veure la seva vida canviada, sense saber ben bé perquè ni per quant de temps. A parer meu, l’experiència ens ha de servir per focalitzar l’atenció en el moment present, en gaudir i esprémer al màxim l’aquí i l’ara.

Podria derivar en algun problema de salut mental?
Clar que sí, tenint en compte que la major part de la població presenta certa vulnerabilitat psicològica, és difícil no sentir l’anomenada ‘fatiga pandèmica’. Llavors, tenim major predisposició a poder patir certs trastorns psicològics i a veure’ns atrapades per les ganes d’oci, fent-ne un ús desmesurat i no considerant-ne totes les conseqüències. Em preocupa el consum de substàncies tòxiques.

T’agradaria afegir qualque cosa més?
M’agradaria afegir que després d’un any marcat per la pandèmia hem vist com la salut mental ha empitjorat, amb un augment dels trastorns emocionals, especialment de l’ansietat, la depressió i les taxes de suïcidi. I també s’ha vist incrementat el consum de psicofàrmacs. La salut mental està a l’ordre del dia, que la pandèmia ens serveixi per agafar-ne consciència i tenir-ne més cura de la nostra pròpia i de la resta de persones.

Back To Top
Search