Música de Manacor a projectes europeus: d’aquí a les Terres de l’Ebre i París

[pullquote] Xavier Gelabert (Manacor, 1976) ja du un camí com a compositor. Aquesta és la faceta pel qual és més conegut, però hem de recordar que moltes de les seves produccions han estat lligades al món teatral. Des de la transcripció de les partitures del “Joaquin” a “Liberame”, el seu món creatiu sempre ronda l’escena. I no és solament la producció musical lligada a aquests projectes, sinó també la seva concepció estètica de la música, vinculada sempre a la creació d’un ambient, d’un “scenario” sonor sobre el qual l’oient hi ha de fer la seva interpretació. Xavier comença una nova etapa vital, desvinculat del cor Ars Antiqua que ha dirigit quasi dues dècades. Noves perspectives, nous camins creatius són els que ara s’obren als inicis d’una maduresa creativa molt interessant. Xavier ha relaxat el seu llenguatge sempre punyent i incisiu, i ara camina cap a una recerca de la bellesa sonora sense renunciar al seus principis compositius. Ell ha estat un dels protagonistes del Sirga Festival a les Terres de l’Ebre i conta com la música de segell manacorí és present a la Catalunya continental.
[/pullquote]

 

1. Com vares entrar en contacte amb el Sirga Festival?

L’any passat Tomeu Moll me va encarregar una obra per piano i electrònica, per a ser interpretada a Tortosa a aquest festival. Allà vaig conèixer a Joan Pagès i al seu projecte al voltant del Sirga Festival. En canvi la participació d’enguany ha estat un encàrrec de Placa Base, una associació que se dedica a explorar les relacions entre l’art i les noves tecnologies. Novament he estrenat a aquest festival, a Amposta. 

2. D’aquest festival, que en destacaries

Aquest Festival, malgrat ser a les Terres de l’Ebre, té contactes de caire internacional, per exemple a París i Nova York. No solament presenta art, sinó que l’exporta i ajuda a importar creadors que d’altra manera no coneixeríem. Per exemple, les aportacions d’Azadeh Nilchiani, que fa instal·lacions sonores, és orfebre, iraniana i viu a París; així que la seva producció és una mescla molt interessant. A més a més, és una aparador per als compositors nacionals.

3. Has conegut a personatges molt interessants, com Anna Maria Bofill, de família d’arquitectes I compositora. Què és el que l’uneix a un festival d’aquestes característiques?

Conèixer-la ha estat un honor I un plaer perquè és una persona d’una gran saviesa. Ella està unida al Festival perquè és una lluitadora nata, sempre ha lluitat dintre d’un món que estava reservat als homes, tant com a arquitectura com a música. És una persona d’una gran alçada intel·lectual, defensora de l’art contemporani. A mi me va sorprendre com va analitzar la meva obra amb una sola escolta, una cosa que me va fer sentir molt respecte.

4. Joan Bagès és un activista cultural i a partir d’aquí genera contactes amb altres indrets, amb una mirada multidisciplinar. Cap on van aquestes iniciatives avui?

Tant en Joan com el Festival Sirga-Flix se dediquen especialment a la música, però amb vistes a la producció d’avantguarda, s’hi mesclen música electrònica, audiovisuals i música escènica, Instal·lacions sonores. Tot allò que té a veure amb el sò i la seva evolució té cabuda dintre del Sirga Festival.

5. Molta gent recrimina que la música d’avantguarda moltes vegades és dura i difícil d’entendre, i no connecta amb el gran públic.

Sempre dic el mateix: acceptam que la societat evolucioni i acceptam els canvis cien tífics i tecnològics, però no l’avenç de la música. Fins i tot la música pop rock està encallada dins uns esquemes sonors del segle XIX. I alquí ja tenim una contradicció, no voldries anar al metge i que te posés unes sangoneres com a tractament; voldries medicines d’ara. Tot art és difícil, i podem posar un exemple amb l’economia. Un, per molta feina que faci, potser no arribi a tenir tot el que vol. Però sí que fent una mica de feina pot arribar a un nivell cultural. Qui no accedeix o no ho entén, és perquè no vol. Has de fer un esforç tu mateix per entendre, no ho pot fer ningú per tu.

Xavier Gelabert té obres encarregades pel proper Sirga Festival i per altres esdeveniments culturals que sempre el relacionen amb l’activisme cultural d’avantguarda. Membre de la Comissió per a la restauració de l’Orgue del Convent, ha rebut propostes d’intercanvi musical amb Flix i Cadaquès, projectes que obririen una porta a la col·laboració amb entitats catalanes de projecció internacional.