Tenim la voluntat d’exercir d’organització política de Manacor. Valorant des de la crítica i la proposta tot allò que passa al poble. Volem transcendir les converses de bar i les crítiques banals a les xarxes socials. Volem ser propositius i abordar els problemes de la gent més enllà dels clots als carrers, els matalassos als capdecantons o la falta d’aparcament. La manca d’habitatge, el masclisme, el racisme, la manca de recursos per a les persones amb problemes de salut mental”, així s’explicava Catalina Bauçà en el seu parlament durant l’acte de presentació de la nova organització política Embat de Manacor, una entitat que surt per promoure el debat i l’acció directa des del municipalisme i que, segons han explicat els discursos fets avui, obre tres fronts d’actuació molt concrets: el problema d’accés a l’habitatge, l’antiracisme i la convivència, i el feminisme com a eix transversal en el camí que s’ha traçat aquesta nova organització que neix “per exercir d’oposició des dels carrers, d’agent polititzador que retorni el poder a la gent”.
La presentació d’Embat de Manacor ha tengut lloc avui dissabte a les onze del dematí a la plaça de sa Moladora en presència d’un centenar de persones i també de nombrosos mitjans de comunicació locals. La primera a intervenir ha estat l’advocada Xisca Mas, que ha presentat una diagnosi sobre l’estat del municipi. El nou col·lectiu ha mostrat la seva preocupació per la deriva neoliberal i d’extrema dreta que sembla dominar el món avui i també per les conseqüènies del creixement econòmic sense límits a Mallorca.
Pel que fa a Manacor, Xisca Mas, ha explicat també l’increment de població dels darrers 25 anys i lamentava que “les persones nouvingudes hagin d’enfrontar-se a discursos d’odi i hagin de superar dificultats per empadronar-se o discriminacions racistes a l’hora de trobar feina o una casa per llogar.
En segon lloc ha pres la paraula Lluc Gayà, que ha dibuixat quines són les línies ideològiques d’aquest nou grup, tot apel·lant de forma repetida a la importància dels moviments, associatius i culturals que vertebren les capes populars del municipi. “Fa falta també que l’aire suspès damunt aquesta terra calenta s’aixequi i ajudi a entrar aquest nou vent, l’Embat. Aquesta ajuda, aquest aire que s’aixeca i facilita l’entrada d’un nou vent són les desenes d’exemples d’autoorganització popular que la gent de Manacor ha duit a terme durant anys i anys, són les lluites, les entitats, les plataformes, la gent que participa, que ajuda i que ha fet possible continuar tenint un poble viu en una època especialment grisa per a l’esperança”, ha dit.
Embat ha mostrat la preocupació per la falta de cohesió i pels episodis de racisme que hi ha al municipi i han reivindicat que “ni el color de la pell, ni els llinatges, ni la procedència determinen qui és manacorí. Manacorí o manacorina ho són les persones que viuen a Manacor i es preocupen pel poble i pel que hi passa”.
També les polítiques d’igualtat preocupen aquesta nova organització: “Calen accions que facilitin la conciliació familiar i la presència de la dona en la vida professional, social i pública del municipi. Volem que la pobresa deixi de tenir rostre de dona”.
Després de fer referència a la revolta forana liderada per Simó Ballester fa cinc segles o a la plantada de les perleres per veure passar el fèretre del fill assassinat del batle Antoni Amer, Garanya, Gayà ha insistit: “Facem valer aquest retorn cíclic a la rebel·lió contra els poderosos. Enaltim aquesta memòria i recordem que no hi ha presons ni fosses que puguin enterrar la injustícia que, també cíclicament, retorna als nostres carrers”.
Pel que fa a l’habitatge i a les polítiques socials al municipi, Lluc Gayà ha lamentat que “ni el Pla General aprovat el mandat passat, ni la majoria de les polítiques socials responen als problemes reals de la gent que ho necessita. Manacor, per exemple, és el segon municipi de tot l’estat amb menys inversió per habitant en serveis socials”.
Ha tancat la roda de parlaments Catalina Bauçà convidant els assistents i la resta de persones interessades a acudir “el pròxim dia 5 d’octubre a les 10h, al Moli d’en Polit a la primera trobada oberta d’Embat”, perquè, en paraules de Bauçà, “ho hem de fer juntes, des de les barriades, des de la cultura popular, des del feminisme, des de l’ecologisme, nosaltres volem ser una peça més en aquest engranatge, en aquest moviment ampli que lluita per defensar una Mallorca, i uns Països Catalans, justos i lliures”.