El restaurant Zero, a la plaça de Weyler, en ple centre neuràlgic de Manacor ha fet obra aquest estiu. «Les rajoles havien bufat i haguérem de picar per tornar a enrajolar de bell nou», conta Rafel Mulet, que du la direcció del local. Aquest semisoterrani és just davall les instal·lacions de la rectoria i és propietat de l’església. De fet, com que el mal era estructural, ha estat la propietat qui ha sufragat les despeses de l’obra.
Però a mitjan camí aparegué una sorpresa. Hi detectaren uns colors, blaus, verds, vermells… hom no sabia què veia exactament. I en un primer moment qualcú ho va relacionar amb el famós mosaic dels peixos que Tòfol Pastor Noguera, Pífol, havia dissenyat per decorar la vorera de davant les Perles Manacor. Tanmateix, hi podia haver una certa semblança de colors… però res més que fes indicar que podia ser obra seva.
A partir d’aquí, Mulet va obrir una línia d’investigació per mirar d’aclarir quin era l’origen de la cosa. No cal ser gaire vells per recordar que l’espai havia acollit un temps la gelateria Porto, i que també amb els mateixos propietaris, havia estat un dels primers, segurament el primer, cibercafès de Manacor. Però i abans? «Hem sabut que aquest local abans eren dos. Un, el de més enfora de l’església, havia albergat una botiga de souvenirs, Can Pavet, que també tenia productes d’espart», diu Rafel Mulet. En aquesta part del local les rajoles són les que eren, tot i que per davall han vist també que n’hi ha unes d’hidràuliques precioses. A la part de més a prop de l’església, en canvi, hi hagué un temps un magatzem de les Perles. Una clienta del local creu recordar que la vorera de davant Can Jacinto estava pintada també amb aquests motius coloristes, i formava part de l’entorn de les Perles… tal vegada per aquí hi podria haver una relació.
L’endarrer sobre l’origen d’aquestes serps de colors continuarà, però el més important és que la troballa ha significat un canvi significatiu en la imatge del Zero, que ha aprofitat la reforma per baratar el tasser i el mobiliari. I ara, en comptes de l’enrajolat que hi havia hi tenen un trispol de colors sinuosos. «Hem hagut de consultar si podia tenir valor patrimonial», però després de ser revisat per l’autoritat competent, s’ha conclòs que no, que les pintures del trispol són segurament de la segona meitat del segle XX. Mulet, però, sí que hi ha vist patrimoni, i una oportunitat valuosa per canviar l’aspecte del local a partir d’unes arrels que eren davall terra i que ara mostren la història viva del subsòl.
Una meravella que ho paga visitar, i si pot ser tastant algun dels plats exquisits que elabora en Rafel, millor que millor.
