Vox Manacor s’ha adherit a la convocatòria de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per «defensar la unitat territorial d’Espanya». La convocatòria convida a fer concentracions a les places de davant tots els ajuntaments de l’estat, a les 20h, i coincidint amb eel dia de Ceuta, que és el 2 de setembre.
Els comptes de Vox Manacor a les xarxes socials han compartit també aquest mateix cartell genèric. Des d’aquesta redacció ens hem posat en contacte amb el portaveu municipal del grup ultradretà Esteve Sureda, que ha confirmat que també a Manacor s’adhereixen a aquesta convocatòria.
A Palma, el batle Jaime Martínez ja ha anunciat que Cort s’afegeix també a la concentració. En canvi, a Manacor, el portaveu de MÉS-Esquerra a Manacor, Sebsatià Llodrà, aclaria que «és evident que és una problemàtica que va molt més enllà del que reclamaran en aquestes trobades. La qüestió dels menors, el fet migratori, els drets humans, la seguretat a les fronteres… tot això és molt més important que no senyalar col·lectius determinats, com sembla que vol fer aquesta concentració». Llodrà afegia, a més, que «si és la FEM la que ha fet la convocatòria, es demostra que quan Manacor va proposar sortir de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies no anàvem tan malament. No crec que la visió municipalista s’hagi de reduir només a això». També a Manacor, fonts del PP ens asseguren que encara estan pendents de confirmar si se sumen a la convocatòria o no.
Una qüestió humanitària emprada com a munició política
La dreta i la ultradreta espanyoles s’han acarnissat amb la situació que s’ha generat a Ceuta i en comptes de veure-hi el drama humà que ha generat l’entrada de milers de marroquins a la colònia espanyola al Marroc, hi han trobat un camp de cultiu per atiar encara més el foc. La tensió d’aquests dies al que Espanya anomena «ciutat autònoma» és insuportable i Ceuta és un autèntic polvorí humà i les visites de líders de la ultradreta com Santiago Abascal o fins i tot d’expresidents com José María Aznar, a banda de les accions de personatges com Alvise Pérez o Vito Quiles no han fet més que atiar el foc.
Ceuta espanyola?
Ceuta i Melilla, per la seva situació geogràfica i per la seva arrel cultural i religiosa són clarament dues colònies espanyoles en territori africà. L’armada portuguesa va conquerir la ciutat dia 21 d’agost del 1415, i l’endemà s’hi establia el primer govern oficial sota el comandament de Pedro de Meneses. Amb l’adopció del calendari gregorià l’any 1582, la data va córrer fins al 2 de setembre. El 1580 les corones de Portugal i de Castella s’uniren sota el regnat de Felip II. D’aquesta manera Ceuta quedava vinculada a la monarquia espanyola. El 1640 Portugal va independitzar-se d’Espanya, però Ceuta va continuar sota sobirania espanyola, una situació que va ser ratificada oficialment el 1668 en el Tractat de Lisboa.
