“No és fàcil fer feina amb arts escèniques en aquest país, però no és impossible”

El coreògraf i director d’escena Pep Ramis (Manacor, 1962) és el codirector del grup de creació artística Mal Pelo juntament amb Maria Muñoz. El projecte, que té més de 30 anys, ha rebut la medalla d’or de l’Acadèmia de les Arts Escèniques. També és el codirector de l’espai L’animal a l’esquena.

Foto: Jordi Bover

L’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya vos ha atorgat la medalla d’or. Com ho heu rebut?
Sorpresa total, no ens ho esperàvem per res. Molt contents perquè són premis que venen de part de la professió, la professió reconeix la teva feina.

La vos han atorgat per haver tengut un paper essencial en la divulgació i pràctica de les arts escèniques. De quina manera hi heu contribuït?
Nosaltres hem fet la nostra feina durant anys. Hem investigat i cercat amb moltes ganes i molta passió, rodejats d’un equip fantàstic de col·laboradors. Tenim un equip de feina que fa anys que estam plegats, supòs que el que hem fet és continuar fent feina. És una carrera de fons i no és fàcil aguantar tants d’anys. Supòs que és això el que reconeixen. Intentam fer la feina el més profund i seriosa possible. No és fàcil fer feina amb arts escèniques en aquest país, però no és impossible.

Com descriuries aquests 33 anys de creació escènica? Com ha canviat Mal Pelo?
És una evolució molt llarga. Començàrem amb tota la força de quan érem més joves, aprenent i apostant per allò que ens interessava. Vàrem anar construint un equip de gent amb gran recorregut. Aprenent l’ofici, aprenent a assumir riscos, a saber què vol dir estar en aquest món on hi ha un mercat i entendre com això afecta la teva producció artística. És un aprenentatge lent. Hem intentat mantenir una coherència amb el que creim i ens agrada fer. Investigar com el llenguatge de moviment i dansa es pot mesclar amb altres llenguatges com el text, quina relació tenim amb la música i com ho mesclam amb les nostres propostes.

Heu anat forjant un segell que vos identifica…
El que ens caracteritza és haver provat o continuar provant la mescla de llenguatges. És una escena híbrida on mesclam disciplines. La dansa sempre ha estat una disciplina que s’ha mesclat principalment amb música, però que se situa a altres llocs fora d’escena. Propostes més preformàtiques. Hem experimentat com es creua amb altres disciplines i això és el que hem fet a l’escena. Tenir un diàleg molt fort amb la gent que fa música en directe o el llenguatge de la llum o introduir textos que ens han interessat.

Aquest guardó vos empeny a continuar fent feina de la mateixa manera?
Els guardons estan bé perquè reconeixen, però no han de despistar. T’ajuden i és una sempenta, però sense els premis continuaríem fent feina. És un bon moment del grup amb la peça Highlands, que està molt ben rebuda. Un espectacle d’aquestes dimensions no és fàcil de girar, perquè és molta gent. Però ha agradat molt i la gent la rep d’una manera fantàstica. No volen que ens retirem.

Quins projectes de futur teniu?
Al juliol de l’any que ve estrenam al Teatre Nacional Doble Infinit de na Maria i jo. Parlam d’un duet amb un equip de col·laboradors important. Però en escena, en principi, serem dos.