Skip to content

Lectures per una tardor astrològica

*A la foto: Compartment C, car 293 d’Edward Hopper

Júlia Mérida Coli

Ningú creu en l’astrologia, però després d’un mes de setembre convuls, intens i ple de decisions que han canviat la situació de la majoria, tothom dissimula mentre llegeix les prediccions per a les pròximes setmanes. Enguany hem tingut un inici de curs de agitat. Tal vegada tu no n’has patit directament els efectes, però setembre no va ser precisament el mes de calma i serenor que moltes anhelàvem. Canvis en les relacions més properes, manca de comunicació, persones del passat que han tornat a la nostra vida i, en general, sensació d’inestabilitat emocional. Tot això ha passat i aquesta és la bona notícia: ja n’hem sortit. Per fortuna, octubre i la tardor venen amb energia renovada, amb solucions per tancar d’una vegada per totes els maldecaps que ens han perseguit durant els darrers mesos i amb ganes de fer-nos sentir vives, desitjades i mereixedores d’un amor que a vegades se’ns ha fet bolla. Ningú creu en l’astrologia, però a totes ens agrada creure que venen setmanes d’emgobimenta, diversió i coqueteig.
En qualsevol cas, les lectures sempre ens acompanyen. I més si encetem la tardor amb un llibre com Matrix de Lauren Groff (L’altra editorial). Ambientada a una abadia anglesa del segle XII, els paisatges hivernals i de vida monàstica poden despistar-nos de la seva essència: un allau de monges salvatges, que es desitgen, que s’estimen i que construeixen tot un univers en comú. Matrix és un llibre que ens parla sobre la força col·lectiva i ens conta la història de Maria de França, una dona fascinant on totes ens podem veure emmirallades.
Una altra novel·la indispensable per a la tardor és Hamnet de Maggie O’Farrell (L’altra editorial). Hamnet parteix del Hamlet de Shakespeare per contar-nos la història d’Agnes, la seva dona i mare dels seus fills. Aquest text situat a finals del segle XVI és una delícia que ens presenta a Agnes com a centre de la trama. O’Farrell ens endinsa en el dolor d’una mare en perdre un fill, en el rancor cap a un pare absent i en la desesperació per creure en les promeses d’un home que no arriba mai a temps.
I si el que necessitem és alguna cosa més contemporània, les meves apostes segures per a acabar de posar fi a històries passades són Cosas que no quiero saber de Deborah Levy (Literatura Random House) i Despojos de Rachel Cusk (Libros del asteroide). Com dèiem abans, octubre serà el mes en què aprendrem a dir prou i mirar endavant. Per això les memòries d’aquestes dues autores són de consulta gairebé obligatòria. Levy i Cusk ens expliquen part de la seva separació i divorci des d’una mirada constructiva. Una vegada vençut el dolor, què ens queda de les relacions esbucades? Si volem gaudir d’una energia renovada sense caure en patrons antics cal conèixer el valor de les ruïnes.
Ningú creu en l’astrologia, però a totes ens agrada creure que no estem soles en l’espiral emocional que ens atabala. Tanta sort dels llibres que ens fan més clar el camí.

Back To Top
Search