Marga Fons (Manacor 1970) és administrativa a l'Hospital de Manacor i Ilde Muñoz (Manacor, 1976) és policia local a Sant Llorenç, a més de representant sindical. A ell molts el reconeixereu per les seves vinculacions amb el món del teatre i de la música. Per a ella la gran passió és l'apnea, de la qual n'és una consumada especialista al club Blausub. Ara tots dos han agafat les regnes de Coalició per Mallorca el partit que ha sorgit de la fusió del PI i el flamant Som Mallorca impulsat per Joan Lladó.
Sou coordinadors de la junta local de Coalició per Mallorca a Manacor.
Marga Fons: Sí. Tots els consells locals tenen un home i una dona que coordinen els partits a cada poble. Artà, Sencelles, Palma… ja han presentat els seus.
Això vol dir que un dels dos pot encapçalar la llista municipal el maig de 2027?
Ilde Muñoz: Ni ho descarta ni ho confirma. Una de les característiques de Coalició per Mallorca és que separa les persones que van a les institucions de la part orgànica del partit. Així, per exemple, les persones que ocuparan càrrecs de govern no formaran part dels equips de negociació. Això no vol dir que a un moment donat Marga o jo no puguem ocupar un lloc o un altre a la llista, però en el moment que un assumeix aquests rols automàticament ha d’abandonar els altres.
Marga Fons va ser candidata pel PI a les darreres eleccions municipals. El PI semblava ocupar l’espai de la dreta regionalista que hom pot relacionar amb Unió Mallorquina. Coalició per Mallorca és hereu de tot això?
Marga Fons: No crec que siguem hereus de res, ni del PI, ni de Som Mallorca ni de partits independents que s’hi puguin afegir. El punt en comú que tenim és el mallorquinisme polític. Feim feina per Mallorca i pels mallorquins i quan confrontam les nostres idees veim que caminam cap a un centre polític.
Ilde Muñoz: Coalició per Mallorca neix d’un grup de gent que formava part del que era el PI abans, però fuig molt de l’herència d’Unió Mallorquina. Amb el naixement de Som Mallorca i la unió amb el PI i les candidatures independents neix Coalició Per Mallorca. A partir d’aquesta confluència d’idees anam a la recerca de trencar la dicotomia de dreta i esquerra, que ha cremat els ponts necessaris per crear consensos. És impossible crear consensos des d’aquesta dicotomia tancada en el dogma ideològic. Tots els punts de vista han de poder ser escoltats.
Per evitar la saturació de l’illa abordau dos fronts d’actuació. Proposau un fre a l’economia i al monocultiu turístic.
Marga Fons: És un dels punts base del nostre manifest fundacional. La crisi de la pèrdua d’identitat, la dificultat de l’habitatge, la falta de seguretat que hi ha aquí… L’allau migratòria és insostenible. A més, hi ha un empobriment del mallorquí, no ja en qualitat de vida, sinó també en termes econòmics reals.
Ilde Muñoz: El model econòmic ha arribat a un punt d’esgotament. No feim més que generar llocs de feina precaris, i hi ha un efecte crida, que du més treballadors, i es fan necessàries més infraestructures i més construcció, això ens mena a un empobriment sistemàtic i al col·lapse. Per això cal que posem un fre demogràfic i un fre al model econòmic. No només a nivell migratori, sinó en tots els aspectes. No és realista pensar que Mallorca pot assumir un cabal il·limitat de persones.
Marga Fons: Alhora, volem remarcar que tant l’educació com els serveis socials són un eix important del nostre ideari. No pot ser que paguem nosaltres més que ningú i des de Madrid rebem un mínim per fer front a dos sectors tan importants.
Ilde Muñoz: Està clar que estam infrafinançats. Partim de la base que volem construir una eina transversal. La nostra inspiració és Coalició Canària. Com a mallorquins hem aconseguit més a través de Coalició Canària que de qualsevol altre representant d’aquí. Cal ser generosos i construir un espai ideològic on hi càpiga tothom. Es tracta d’avançar, de la manera que sigui, tenint present que som a un punt d’emergència.
L’altre gran argument que posau damunt la taula és el demogràfic.
Ilde Muñoz: Les institucinos han de desincentivar l’arribada de més gent. No ha de ser atractiu venir a Mallorca sense tenir un pla per sobreviure. Demanam que tenguin una certa prevalència dins els serveis públics les persones que faci més de quinze anys que resideixen aquí. Les línies d’acció poden anar per les dues bandes, i per això també proposam aquesta reducció d’un deu per cent de les places hoteleres de manera progressiva i un pla de reconversió econòmic.
Marga Fons: Volem una immigració controlada, que pugui prosperar aquí, i que puguem tenir un pla de futur per a ells i si no, un retorn.
Ilde Muñoz: Són polítiques que ja s’han vist a Austràlia o Canadà que no són països que siguin sospitosos de ser xenòfobs o racistes. Tenen les seves eines per assumir la immigració d’una manera correcta i digna.
Marga Fons: La dignitat és molt important. Molta de la gent que ve està en unes condicions de vida que no hauríem de permetre. Els mallorquins rebem gent i som hospitalaris, però hem de tenir present que la regularització que ha fet Madrid tendrà un efecte crida i durà a Mallorca l’equivalent a cinc Montuïris.
Ilde Muñoz: Sí, la gent regularitzada ja era aquí, però aquestes persones faran un efecte crida i
Ilde: gent que ja era aquí, però aquestes persones faran un efecte crida, amb l’expectativa de poder viure aquí de manera irregular.
Hi ha altres coses que també saturen Mallorca.
Marga Fons: Sí, i per això a la part de turisme ja hem demanat un estudi real sobre la capacitat de cotxes que pot assumir l’illa.
Ilde Muñoz: A més, no demanam un fre demogràfic pensant en un lloc de procedència determinat. No feim cap tipus de distinció. El que està clar és que no podem assumir més pressió humana. L’aforament de Mallorca és limitat.
Heu parlat abans de desincentivació de la venguda de gent de fora per part de les institucions. Això vol dir que s’han de retirar les ajudes?
Marga Fons: El que volem és que siguin per a les persones que faci quinze anys o més que resideixen aquí, i a més, que es tengui en compte el concepte d’arrelament, l’aprenentatge de la llengua… I que la gent que cotitza sigui la que tengui prioritat en les ajudes.
Un jove de desset anys nascut aquí farà un any que cotitza. Una persona nascuda a l’estranger que faci deu anys que és aquí en pot fer sis o set que cotitza. Aquesta persona no tendrà dret a les ajudes, pel fet que no farà quinze anys que viu aquí?
Marga Fons: No és que no hi tengui dret, sinó que s’aplica un criteri. És un barem. No pot ser que una persona que tota la seva vida ha contribuït estigui per darrere una altra que no ho hagi fet.
Ilde Muñoz: Aquesta dada dels quinze anys la posàrem per a l’accés de l’habitatge de preu limitat. És un criteri, però no és l’únic. S’haurà de puntualitzar després per accedir a ajudes socials, a sanitat…
Marga Fons: Els nostres pares i els nostres majors tenen llistes d’espera de fa més d’un any… i mentrestant veim la nostra sanitat plena de gent del nord que venen aquí a posar-se pròtesis, o també gent del sud. Evidentment aquest no serà l’únic criteri, però sí que és una qüestió a tenir en compte. Nosaltres no podem pagar una residència de 3.000 euros i hem de vendre les nostres propietats per fer-hi front. Els nostres fills no tendran la casa dels padrins… i no en podran comprar una de nova. Ens autoexpulsarem.
Joan Lladó ha publicat comentaris on vincula directament immigració i delinqüència, o denuncia també determinades discriminacions que vincula a una religió o ètnia determinada. No passau pena que el vostre discurs s’assembli massa al de Vox o, més a prop, al d’Aliança Catalana?
Ilde Muñoz: El que hem de fer per anar a la recerca de la veritat és sortir del discurs políticament correcte. Nosaltres no vinculam directament delinqüència i immigració. El que ens hem de demanar és per què hi ha persones que delinqueixen, perquè la seva situació socioeconòmica no és la mateixa. I no pensam que això passi per ser d’una ètnia determinada, però és una realitat que aquests col·lectius, vivint dins guetos, i en unes condicions menys favorables tenen un nivell d’infracció penal superior, però això no vol dir que hi hagi una relació directa.
Marga Fons: Nosaltres ho veim a l’hospital, per exemple, amb les agressions de carrer. Fa uns anys eren uns altres noms. Ara són d’una ètnia determinada, i això és totalment públic. Però clar que això no passa només perquè siguin d’allà on són. També hem tengut gent del nord així.
No és molt perillós fixar la mirada en aquests col·lectius, per exemple amb aquestes publicacions que s’han fet amb dones amb burkini?
Ilde Muñoz: És que no es pot permetre un acte on es discrimini les dones de manera activa. La nostra societat ha fet tot l’esforç que ha fet per desvincular-se de la religió. I moltes d’aquestes persones són ciutadanes de ple dret a Mallorca, i no podem permetre que hagin de patir una opressió sense que les institucions hi facin res. O que nines hagin d’anar amb el vel absolutament condicionades, encara que parlin de consentiment, perquè es tracta d’un consentiment absolutament viciat. El que volem és un espai públic laic, aconfessional i lliure de radicalismes i postures arcaiques. Nosaltres no construïm el discurs en base al que diu Vox ni Aliança Catalana.
Però coincidiu amb ells en aquest discurs. El té Coalició Canària, amb qui deis que us emmirallau?
Ilde Muñoz: Nosaltres sempre hem separat església i estat. No podem permetre que vagin junts. L’espai públic està per representar la llei i els valors que tenim en comú, i la igualtat entre home i dona. I no ens poden fer tornar arrere en tot això.
En matèria d’habitatge, que és una altra de les qüestions candents dels darrers anys, què proposau?
Ilde Muñoz: S’han de fer estudis de càrrega de determinats espais i aturar la construcció més enllà del que tenim ara.
Marga Fons: Sí, es tracta d’identificar tot allò que sigui obsolet i convertir-ho en habitatge.
Ilde Muñoz: També s’han de fiscalitzar els padrons. Hi ha llocs on hi ha vint persones empadronades i que hi viuen en condicions infrahumanes. Es tracta de posar el resident al centre.
Però l’empadronament és un dret…
Ilde Muñoz: Sí, de moment és un dret. Però és que hi ha zones i zones. Migrar és un dret humà, i el defensam. Però ningú diu que tu hagis de poder viure exactament on tu vulguis. Hi ha llocs on es pot absorbir i llocs on no és possible. Hi ha molts de llocs a l’Espanya buidada on és necessari, on hi ha cases que es poden habitar, on hi ha escoles a punt de tancar…
Parlant de construcció. S’ha d’aturar, deis?
Ilde Muñoz: Radicalment. Hem de frenar. Som l’opció més netament ecologista. Hem d’aturar de construir en tot i pertot.
Quina postura teniu entorn del lloguer vacacional, que és, precisament, un dels motius que impulsen la construcció a fora vila…
Marga Fons: En pisos, de cap manera, no ha de ser possible.
Ilde Muñoz: De totes maneres, a Manacor el percentatge de lloguers vacacionals és absolutament insignificant. El que cal fer és combatre l’oferta il·legal, perquè el deu per cent que dèiem de minva de places turístiques s’ha d’aplicar en tots els àmbits, no només en l’oferta hotelera.
També veis aquesta pujada demogràfica com una amenaça per a la identitat mallorquina.
Marga Fons: I per això també reivindicam més espais d’integració social, laboral i cultural, per evitar aquesta marginació.
Ilde Muñoz: No podem viure en societats paral·leles, vivim per capes. El percentatge de gent que ha vengut a viure a Mallorca els darrers anys és impossible d’integrar, perquè arriba un punt que són tants que no ho necessiten, i creen la seva societat paral·lela. Es tracta d’estimular aquesta gent, els hem d’animar perquè aprenguin el nostre idioma i perquè formin part del nostre teixit social. No té cap sentit que visquin només la seva realitat.
Si deis que no sou d’esquerres ni de dretes, com es col·locarà Coalició per Mallorca dins l’Ajuntament? Us veis pactant més amb la dreta o amb l’esquerra?
Ilde Muñoz: No hem tengut cap tipus de conversa amb ningú. En tot cas, programa, programa i programa. El que sabem és que tenim un paper central a l’hora de formar govern, i que posarem el programa damunt la taula, amb el model transversal que nosaltres defensam per construir consensos sobre un Manacor a dotze anys vista. No es pot construir una ciutat improvisant. Tant el bloc de l’esquerra com el de la dreta han perdut aquesta capacitat.
No hem parlat de Portocristo… acceptaríeu un referèndum per decidir la seva independència?
Ilde Muñoz: No negarem mai a ningú el que no voldríem que ens negassin a nosaltres. Portocristo ha de ser el que vulgui la gent del Port. Si la gent té un desig i una aspiració, s’ha de satisfer.
Governi qui governi, la gestió de la perifèria sempre és un maldecap. La sensació d’abandonament sempre hi és. Teniu la fórmula per resoldre-ho?
Ilde Muñoz: A cada nucli l’Ajuntament hi ha de tenir un interlocutor vàlid i permanent. No pots posar un paracaigudista manacorí que no és del Port ni hi ha estiuejat mai. Qui se’n cuidi, ho ha de conèixer i hi ha d’estar. Fa falta un feedback continu i descentarlitzar l’administració tant com puguem.
Si posau traves al creixement turístic és possible que a la dreta no li vagi bé… si en posau a les ajudes per a les persones migrants pot ser que l’esquerra tampoc us vulgui…
Ilde Muñoz: S’ha de negociar. Ningú surt d’una negociació amb el cent per cent de les coses que hi ha duit d’inici.
De vegades les ganes de rellevar un govern llarg pesen més que el programa…
Marga Fons: Hi ha una possibilitat que passi això, però nosaltres apel·lam a la transversalitat del nostre projecte, d’una manera humil, mirant cap a Manacor.
Ilde Muñoz: Hi ha un projecte i un programa. I la gent haurà de decidir. El govern desgasta, però és que a més venim d’una paràlisi de tres anys, i sense capacitat de negociació amb la societat per part d’aquest govern, que ha anat sempre per envant i amb les cucales posades. El pas del temps desgasta, però també desgasta la teva acció política. Per part nostra hi ha un fet absolutament revolucionari: nosaltres no tendrem inconvenient a dir que una cosa està ben feta si hi està. No baratarem per baratar. Aquest govern ha fet coses ben fetes, i s’han de continuar. Però si qualcú té una bona idea que ve de l’altra punta de l’arc ideològic, també la volem escoltar.
Marga Fons: Sí, el que s’ha fet a nivell de cultura és brutal, i aquesta directriu ha de continuar.
Ilde Muñoz: Igual que l’abanderament de causes com la del col·lectiu LGTBI.
Marga Fons: En aquestes bregues qui hi perd és el ciutadà. I nosaltres el que volem és mirar per la persona que viu a Manacor, per la que hi és cada dia, què necessita, què vol…
