skip to Main Content

“No hi ha cap diferència de color. El que importa és que tenguis ganes de fer esport”

Moha Oulhri Ouassam, president de l’Associació Esportiva Marroquins de Manacor, alaba la tasca feta pel club, especialment la de reconduir els joves gràcies al futbol.

Quin temps fa que es va fundar el club? Quants equips el formen?
La pròxima temporada serà la quarta. Ara tenim dos equips, els juvenils de primera regional i l’amateur a tercera regional.

Quina és la vostra història? Què us va portar a fundar el club?
Abans de ser el president vaig tenir una associació que fèiem activitats amb al·lots i gent gran. Amb aquesta feina ens vàrem trobar amb molts joves jugant a futbol a les places i ens deien que no podien jugar a un club perquè era molt car pagar la quota.
Vàrem començar amb les Penyes de Futbol de Manacor i Comarca, que fa una lliga amb jugadors retirats del futbol i gent que vol seguir gaudint. Hi vàrem estar dos anys. Després, vaig presentar el club amb els al·lots molt joves i hem participat conjuntament. Vàrem sortir per crear l’Associació Esportiva de Marroquins de Manacor amb la idea que els jugadors juguen bé. Vaig fer una reunió amb la Federació per veure com ho havíem de fer i es varen interessar pel projecte. Ens han facilitat tot i n’estam molt contents.

Quines són les característiques que més us identifiquen?
Som com tots els clubs, amb les mateixes lleis. No hi ha cap diferència ni de color ni de raça. Ni d’on ets ni de com ets. El que importa és que tenguis ganes de fer esport.

En certa manera, podríem dir que és un intent de llevar barreres i posar igualtat a la societat?
Sí. És un projecte per poder mostrar qui som a tota la gent. El motiu que ens va portar a fundar el club és que m’estim més que els al·lots facin esport i no facin altres coses. Ja ha baixat la incidència d’altres accions, com els assaltaments. Un dels objectius és que no es droguin ni robin. I hem notat que ha disminuït. Amb tots els joves de Manacor ja som com una família. Han fet amistat i es donen consells. Abans només pensaven amb coses dolentes. Som una escola per donar exemple.

Paguen menys per poder jugar? Com ho feis?
Hem arribat a un acord amb la gent que ens dona suport i només han de pagar una quota significativa. Més que res per poder fer front a les despeses. És gràcies al nostre club que molts poden jugar a futbol.

Des dels inicis fins ara, us heu trobat amb les portes obertes o, més aviat, ha estat difícil arrencar amb aquest projecte?
Nosaltres estam oberts a qualsevol persona. Hi ha al·lots que han tingut problemes i ara juguen. Tenim llista d’espera per poder jugar. Hi ha pares de tot Mallorca que em telefonen perquè els seus fills puguin formar part del club. Fins i tot, la nostra comunitat de sa Pobla i Palma m’han contactat per fer el mateix allà, però és complicat i molta feina. A més a més, al nostre club no cobra ningú.

El club està format íntegrament per jugadors marroquins? Per què?
Sí. Tot el club són persones amb experiència esportiva d’origen marroquí, però els al·lots són manacorins. Són mallorquins perquè han nascut aquí i estudien aquí, a Manacor. Es diu Associació Marroquí i saben que tots són de descendència immigrant, del que se senten orgullosos i a gust. Hi ha joves que jugaven amb el Manacor, però ho han deixat perquè s’estimaven més jugar amb nosaltres. És com si fossin a casa. No hem dit que no als espanyols. El club cerca la qualitat més grossa. Es necessita fer les coses bé tal de poder jugar amb nosaltres. Hi havia joves que volien abandonar l’escola i els sancionàvem fins que no tornaven a classe. Per exemple hi ha un al·lot de 14 anys que no volia estudiar i no li acceptaven la fitxa, però entre tots vàrem aconseguir que tornàs a escola. I com aquesta, més experiències.

Contemplau la possibilitat que jugadors d’altres nacionalitats s’hi puguin apuntar?
Benvinguts. Ens dona valor. Ara mateix tenim dos colombians a l’amateur i un africà als juvenils.

Creis que fa més visible la realitat de Manacor? Fa canviar el concepte que tenen alguns sectors socials sobre la vostra comunitat?
El club ha fet molt bona feina. Ho tenim un poc difícil a alguns pobles on hi ha racisme. Però gràcies a la nostra experiència anam a jugar a futbol. Si escoltam qualsevol comentari racista, responem amb futbol.

Sou l’únic club amb aquestes característiques a Mallorca?
I a tot l’Estat. Moltes associacions ens han felicitat perquè veuen la nostra història per les xarxes socials. Ens donen suport.

Algun record bo durant aquests anys?
El primer any vàrem rebre el suport de part d’un jugador que va ser porter del RCD Mallorca. Ens va felicitar pel que feim i té molta estima a l’esport mallorquí.

I dolents?
Partits amb racisme. Hi havia alguns àrbitres que mostraven actituds racistes. Però nosaltres hem de fer futbol.

Back To Top
Search