skip to Main Content

“No podíem fer un ball per a deu persones, perquè per darrere hi hauria hagut ganivetades”

Per primera vegada en cent cinquanta anys, a Manacor, per Sant Antoni no hi haurà dimonis al carrer. Se’ls ha menjats el coronavirus. En parlam amb el seu capdavanter, el baciner Mateu Juan, Aleix.

La setmana passada comparegueren davant els mitjans, el batle Miquel Oliver, el president del Patronat, Antoni Gomila, i el rector de la parròquia dels Dolors, Antoni Amorós. No hi havia el baciner. T’han consultat a l’hora de prendre les decisions?
Sí. He estat convidat a totes les reunions, i en tot moment s’han pres de forma consensuada. Sempre m’han demanat el parer i sempre m’he sentit escoltat.

Ja es veia venir…
Sí. És ver que de tot d’una tots érem un poc cautelosos sobre com aniria la cosa, però molt prest anunciàrem que la festa enguany no podria ser com solia ser sempre. Ens feia passar pena la multitud pel carrer, perquè una cosa és fer una activitat en petit comitè i l’altra és un moviment de masses. I això, fer-ho en petit comitè, és si no molt difícil, pràcticament impossible. Teníem bastant clar que no podíem fer un ball per a deu persones, perquè a darrere hi hauria hagut ganivetades, perquè el recorregut dels dimonis ha estat molt seguit d’uns anys cap aquí i era impossible poder-ho minimitzar.

Està clar que no es podien fer accions massives. Però per a alguna cosa petita per ventura sí que hi havia lloc…
Havíem intentat pensar de fer qualque acte no tan multitudinari. Però és que si ho fas, la gent encara n’anirà més endarrer. Era com un poquet anar a fotre. Hauries pogut fer una obra de teatre, però durant un mes cada dia perquè la gent pogués estar content. No ens volguérem arriscar en el moment que ho vàrem decidir. I de fet, ara estam pitjor que quan ho decidírem. Està ben clar que viurem un Sant Antoni ben estrany.

Tant, que no hi haurà dimonis…
I no s’ha vist mai un Sant Antoni que no hi surtin els dimonis. N’hem parlat entre nosaltres i fa cent cinquanta anys hi va haver un any que no sortiren. Dels anys que jo hi som hem sortit sempre. Un any, quan tenia catorze anyets em vaig perdre un Sant Antoni pel grip. I el 2002 ni mon pare ni jo poguérem sortir per mor de la seva malaltia.

N’heu parlat amb els dimonis? Quines sensacions tenen?
Estan convormats, ves quin remei. En tot moment els ho he volgut transmetre a ells perquè són els primers que ho han de saber. També tenim un grup de whatsapp amb el planter que conformàrem l’any passat, i també els ho he fet saber. No podia ser d’una altra manera, perquè tota aquesta gent també havia de ser enmig el dia de la festa. Dins el mal, hem de cuidar les persones i la salut, i els dimonis no poden sortir, enguany. No és un any per celebrar res. Haurem de dir fins l’any que ve. I si ens veim per enmig haurà de ser com a Mateu Juan. Enguany no hi ha baciner.

Els dimonis no deuen haver pogut assajar ni fer cap trobada.
No. Ni tan sols els sonadors, s’han trobat. Basta dir-te que ens convidaren per a un especial per a IB3 i ens han hagut d’enregistrar per separat, un dia Sant Antoni i jo, un dia els dimonis, i un altre dia els sonadors.

Back To Top
×Close search
Search