Miquel Àngel Llauger va ser jurat del premi Ciutat de Palma de Poesia. A l’hora d’obrir la plica de l’obra guanyadora, diu, “no sabíem qui era, tot i que podíem tenir alguna lleugera idea de qui era, sabíem que no era de Mallorca, però que hi tenia algun tipus de relació, més aviat d’enyorança, de lligam sentimental”. El guanyador va acabar sent Joan Manuel Homar, el poeta barceloní amb arrels manacorines, que va presentar La lentitud de la mirada, l’obra guanyadora, aquesta setmana passada a la llibreria Món de llibres de Manacor.
Per Llauger, els valors del volum guanyador són “la solidesa, la maduresa, la seguretat, l’ús de la llengua sense vacil·lacions, i una gran destresa a l’hora de construir un to”, un to, va explicar Llauger “poètic, amb una melodia, resultat d’anys de feina”. Aquests anys de feina, continuà, “no són un contacte casual amb la poesia, sinó un contacte profund, que es veu en l’aspecte lèxic i sintàctnic, però també mètric, emprant la mètrica no com una cotilla, sinó com unaforma d’arribar a aquesta fluència natural”. Segons el presentador del volum, “es tracta d’un llibre que té versos llampants, que brillen, però també poemes molt ben construïts”.
Per acabar la seva intervenció, Llauger volgué destacar tres aspectes pel que fa al contingut del llibre. Explicà que Manuel és “molt bon paisatgista, perquè no sols transmet el paisatge, sinó també un estat d’ànim”. El segon aspecte destacat fa referència precisament al títol, “a aquesta persona que mira el món a poc a poc, amb una mirada melangiosa, i que aconsegueix parlar de l’amor feliç sense ser carrincló”. Finalment, Llauger acabà fent referència a l’antologia d’Spoon River i al fet que en alguns poemes del llibre Homar dóna veu precisament a morts que ens parlen des de la tomba.
Per què hem de llegir poesia?
Seguidament prengué la paraula l’autor que reconegué que “la majoria de lectors llegeixen més narrativa que poeisa, però la poesia és també unamanera de comprendre la nostra realitat i d’emocionar-nos”. “Per què hem de llegir poesia?”, es demanà, mentre es responia que “no és tan important entendre el poema com sentir que el poema ens entén a nosaltres”. El poema, explicà Joan Manuel Homar, “ens estremeix i ens reconforta quan ens reconeixem en els versos, perquè a nostra realitat cobra una mena de relleu, de realitat diferent, que no ens passa tan desapercebuda”. Manuel Homar, però, volgué aclarir que “no parlam d’emocions particulars o privades, que no interessarien a ningú. Fer això demana una mirada atenta i lenta. Les coses existeixen quan una mirada és capaç de percebre-les i retallar-les damunt la capa de pols del costum”. Joan Manuel Homar combinà les seves reflexions sobre poesia i vida amb els versos extrets del volum que recità de forma delicada la periodista i editora Eva Cerdà.
