Nou curs polític: les eleccions son a tocar

Indigneu-vos. Pep Barrull

O potser hauríem de dir el “circ polític”. Tot i que les eleccions són enfora, municipals i autonòmiques el maig del 2023 i les generals el novembre del mateix any, de fet els partits ja estan en precampanya. I què més dóna campanya o precampanya, i el cert és que les legislatures no són mai de quatre anys, com a molt tres, i justet.
Així arriba el moment de passar comptes, tal vegada hauríem de dir que “caldria passar comptes” perquè el renou mediàtic ho impedeix, no els interessa, ja que el nivell d’incompliments és notori. Temps hi haurà en els mesos a venir.
Certament, veiem en el panorama com alguns fan equilibris en la barra intentant no caure, i per això juguen amb la desmemòria de la gent, l’oblit generalitzat, les frases grandiloqüents que res volen dir, les contradiccions de les seves polítiques, canviant el discurs en cada moment segons bufen els vents (les enquestes), i així podríem continuar fins a avorrir el lector.
Ho deien els clàssics, la necessitat fa virtut, encara que sigui grollera i desafinada. Però al final tothom se situa al lloc que l’hi correspon, malgrat la demagògia del discurs.
Millor si posam uns quants exemples. Aquesta setmana, el president de la Junta d’Andalusia i del PP anunciava la gran iniciativa “suprimeremos el impuesto de Patrimonio”, i convidava els empresaris catalans a traslladar-se a Andalusia “porque esta es vuestra tierra y no vamos a independizarnos nunca”. Al marge del debat tècnic-polític, de si aquest impost s’hauria de suprimir (a Europa no existeix), el cert és que va ser M. Rajoy i el PP els qui l’aprovaren. La seva supressió afecta els 18.000 andalusos més rics i que s’estalviaran 93 milions, així les rebaixes fiscals són un regal per als que no necessiten regals i que en moments de crisi haurien de contribuir més. Aquests recursos que els rics no hauran de pagar significarà una disminució de recursos per a l’educació, la sanitat, les polítiques socials i que perjudicaran els més vulnerables. Ayuso, la presidenta madrilenya en un tuit afirmava “bienvenidos al paraiso”, sí, al paradís fiscal. I això té altres implicacions, essent Andalusia un territori que rep més del que aporta en el conjunt del sistema, vol dir que tots, tots, també els illencs acabarem pagant el regal als andalusos més rics.
En el deliri de l’oposició que fa el PP, que no troba el seu lloc (segons l’enquesta darrera del CIS, el PSOE torna a ser el primer partit en intenció de vot i el PP retorna a la segona posició, el bloc d’esquerra torna a sumar majoria i el de la dreta es queda sense opció) i les contradiccions, el ridícul és majúscul. S’ha posicionat clarament en contra de l’impost a les energètiques i elèctriques que ha anunciat el govern i, en canvi, defensa la posició de la Comissió Europea que defensa una taxa a les mateixes empreses que mai havien obtengut tants guanys. Quina diferència hi ha entre un impost i una taxa? A part del debat tècnic-jurídic, és igualment un gravamen als beneficis caiguts del cel. Ho té difícil el PP.
Com difícil ho té el PSOE balear per justificar la subvenció al R.C. Mallorca, una entitat privada i que el seu president i propietari té nacionalitat dels EUA, tot i que ho ha aprovat amb Podemos, El Pi i Cs. Caldrà veure com ho justificarà l’ajuntament de Palma, també en mans del PSOE, per fer-ho possible. Enmig del debat sobre la necessitat de posar límits al turisme, la massificació, els recursos naturals que són escassos i limitats, els efectes clars del canvi climàtic, etc. Les necessitats de la població són unes altres, però els mallorquinistes voten, i les eleccions són a prop.
O les greus acusacions llançades pel President d’ERC, Oriol Junqueras, en el passat Consell Nacional contra Junts, el seu soci de govern enmig de la greu equidistància entre els partits independentistes en les seves estratègies. Així com la intenció de l’ANC de possibilitar una llista de país per a les eleccions al Parlament de Catalunya.
En un tauler d’escacs només hi caben dos contrincants, i tots hi volen jugar. Veurem empentes, a rodolons, plors, somriures i tot de moviments.