skip to Main Content

“El que diferencia l’Hospital de Manacor de la resta no és res material, sinó que és la gent”

Les obres d’ampliació del centre ja han començat. La seva gerent, Catalina Vadell (Porto Cristo, 1959), explica en aquesta entrevista quines són les pròximes fases del Pla Director, els punts forts i es disculpa per avançat, ja que hi haurà dificultats d’aparcament i es tornaran a restringir les visites.

Les obres d’ampliació de l’Hospital ja han començat. Com van? Hi ha hagut cap de nou?
En aquests moments, la gent veu que s’estan posant les tanques i no veu les grues ni coses espectaculars, però es fan feines no visibles que són molt importants. És la preparació de les obres. S’han de canviar les connexions de l’aigua, de l’electricitat, dels gasos medicinals i hi ha moltes coses que s’han de treballar i preparar perquè en el moment que venguin les grues no tenguem cap problema. Estam contents i satisfets i creim que de cara a finals d’octubre, que inclús podria ser un poc abans, ja començaran les excavacions.

Quina començarà primer?
Les obres tendran tres fases. La primera és la construcció d’un gran edifici en forma de L. La part curta taparà la façana petita de l’edifici principal, la que mira cap a Manacor, i la part llarga estarà a la vorera. Tendrà dues plantes soterrànies que seran els aparcaments i tres plantes més que seran per tractaments ambulatoris, consultes i hospital de dia mèdic. Si tot va bé, aquest ha d’estar acabat d’aquí a dos anys i mig. Això és molt important perquè hi traslladarem molta activitat que ara es fa dins l’hospital i permetrà posar en marxa la fase de remodelació d’espais interns i la construcció de la nova àrea quirúrgica i la nova UCI. Aquesta planta estarà a l’altura de la tercera planta d’hospitalització, però es farà a la tercera fase. Amb aquesta primera fase també es construirà l’àrea tècnica, allà on hi haurà la central elèctrica, la central tèrmica i els gasos medicinals. L’edifici tècnic estarà, per entendre’ns, dins el que el pati de l’hospital on ara hi ha com un jardinet. Serà a la part més externa del pati.

Com ho viviu? Ja hi havia ganes…
De moment bé, amb l’excepció de la incomoditat que suposa que haver d’anar a aparcar un poc més enfora perquè temporalment perdem places o el fet que alguna gent hagi d’entrar per altres portes. Hem demanat als professionals que no aparquin a l’aparcament de l’hospital, que comparteixin cotxe o venguin amb transport. Però si llevam aquestes petites molèsties, ara estam molt tranquils. Quan comencin a excavar, les coses seran diferents. Evidentment, ja es fa feina perquè tot estigui previst i assegurar la bioseguretat ambiental.

Afecta a l’activitat del centre?
L’activat és completament normal i està al cent per cent. El nostre pla és mantenir l’activat en tot moment, però hem de ser realistes. Per ventura no tant en aquesta primera fase, que estam xerrant de construccions a fora de l’hospital, però les coses es començaran a complicar una mica quan hi hagi d’haver acotacions internes. Pot passar que s’hagi d’aturar una activitat en un moment determinat, però en aquests dos primer anys no ens hauria d’afectar.

Està sent fàcil gestionar-ho tot? Què és el que més vos ha sorprès?
He de reconèixer que després de tants anys de fer feina a l’hospital, ja el coneixes. Poques coses et poden sorprendre. Però em continua admirant i enorgullint la capacitat de feina de la immensa majoria dels professionals, la seva capacitat d’adaptació i la implicació d’estar per ajudar.

I pel que fa a l’aparcament, com se solventarà la manca de places? Hi haurà nous espais a les plantes subterrànies del nou edifici…
De places noves n’hi haurà 270 en aquestes dues plantes. Ara bé, hem de pensar una cosa i hem de ser realistes, ja fa estona que el pàrquing ha quedat petit. Per això és importantíssima l’actuació que ha fet amb l’Ajuntament de Manacor perquè poguessin adquirir els terrenys que estan al voltant de l’hospital i ara les puguin donar a la conselleria. Per tant, no només són els aparcaments que guanyarem amb l’edifici nou, sinó que els que guanyarem amb l’ampliació de l’aparcament extern. La burocràcia és molt lenta, des de l’any 2017 – 18 hem estat fent feina i no s’ha convertit en una realitat fins ara que han adquirit els terrenys.

Una vegada les obres hagin acabat, quines seran les principals novetats? Podreu dur a terme tractaments i intervencions que ara no podeu?
No és tant una previsió de fer coses noves ni diferents, sinó de fer millor el que ara feim. No des del punt de vista dels malalts, que sempre els intentam donar la millor assistència, sinó en el sentit que els professionals tenguin determinades eines i més espai. Inclús xerrant de seguretat. Els quiròfans on es fan trasplantaments i altres intervencions, tenen flux laminar i hi ha d’haver bona qualitat de l’aire i podrem tenir flux laminar a dos quiròfans. A més, els quiròfans estaran preparats, si és el cas i jo crec que ho serà, per si s’han de fer tècniques de cirurgia robòtica. Hem de tenir aquesta visió a anys vista. Em puc equivocar, però els que en saben més que jo em diuen que d’aquí a quatre anys la cirurgia robòtica serà el dia a dia i hem d’estar preparats.

Podreu fer cap tractament o intervenció única que vos diferenciï?
Sempre pens que el que diferencia l’Hospital de Manacor de la resta no és res material, sinó que és la gent amb aquesta humanitat, proximitat i empatia. No dic que tots ho facem sempre tot bé, però si hem de xerrar de la immensa majoria, sí que hi ha el plus d’humanitat que m’agradaria pensar que seguirà.

Serà necessari ampliar, també, la plantilla de professionals?
Clar. De fet, ja fa anys que feim eampliació de palntilla. No em voldria equivocar, però vaig començar a la gerència amb una palntilla autoritzada de 900 persones i ara som més de 1.300. I això ha de serguir augmentat. Però amb els nous edificis, mínim, seran necessàries 50 o 100 persones més.

S’incrementarà el nombre de llits disponibles? Per què?
La nostra aposta no era créixer en llits perquè la medicina va cap a les consultes ambulatòries, de llits no en necessitarem més. Necessitam que es faci l’hospital de cures intermèdies de Felanitx, això sí. Després hi ha una altra cosa, un dels projectes és l’hospitalització domiciliària, ja ho vàrem posar en marxa l’any 2019 i en aquests moments hi tenim assignats professionals que poden cobrir fins a 12 malalts. Però la nostra aposta és, també, incrementar aquest servei.

El Pla Director també té en compte les energies renovables….
Des del primer moment ho vàrem tenir molt clar. En aquest sentit, el macoredifici ambulatori està complet de plaques solars. De fet, posarem més de 1.600 plaques que generaran una energia que ens permetrà més d’un 30% d’autoconsum.

Amb tot, els pacients i acompanyants veuran una millora en la seva atenció?
Esper que sí. Sempre hem pensat que el plus humà és el que ens diferencia d’altres hospitals. Ara bé, durant el període més cru de les obres, quan hi hagi màquines, hi haurà inconvenients. La seguretat ambiental és el que ens preocupa, que la pols entri el menys possible, que no afecti les àrees que necessitam que l’aire sigui pur. I per això, com menys gent volti per dins l’hospital, millor. Per això no volem perdre la inèrcia de control d’acompanyants, perquè d’aquí a un mes l’haurem de posar en marxa per les obres. És una decisió dels experts i tècnics perquè en tot moment hem de garantir la bioseguretat ambiental.

Voldríeu afegir qualque cosa més?
Insistir a demanar disculpes per anticipat per totes les molèsties que segur que tendrem per mor de les obres, digui-li aparcament, restriccions de visites o que s’aturin determinades actuacions. Volem que la gent ho vegi com un bé necessari.

Back To Top
Search