Paula Asegurado (Manacor, 1984)
Va ser una de les sorpreses importants de la llista de MÉS-Esquerra, tant per la seva arribada com, sobretot, per ocupar-ne el número dos. Ha viscut fins als 27 anys a Porto Cristo. Llicenciada en Ciències Empresarials, és empleada de banca des de fa quinze anys. Explica que el seu interès pel món de la política ha nascut de la mà de Miquel Oliver i de la confiança que ha dipositat el batle en la seva persona. Conta que, com a bona portenya, li agrada la mar, i passa temps amb la família i amb els amics. També és reconeguda la seva vinculació amb el món de l’esport, a través sobretot del bàsquet.
Ferran Montero (Porto Cristo, 1995).
Titulat superior en Pedagogia Musical i professor de música a instituts de secundària, a més de fer classes també de llenguatge musical i coral a escoles especialitzades en música. Des de ben petit ha fet i ha consumit teatre fins al punt que ha començat ara a dedicar-s’hi també professionalment. “Les polítiques d’en Bauzà em varen fer d’esquerres i em varen fer entrar el cuquet de la política”, diu Montero, que veu la política municipal com la més propera i resolutiva. El món de la cultura en general l’estira, i també el dels moviments associatius i cívics.
Joana M. Llull (Palma, 1983)
És diplomada en Educació Social i fa feina com a educadora familiar al GREC. Explica que li agrada caminar, practicar ioga i estar amb la seva gent. Ha estat sempre vinculada a moviments associatius que defensin els drets de les persones. És coneguda la seva vinculació amb el Comitè de Son Coletes, lluitant per la recuperació de la memòria històrica. I també l’hem poguda veure enfilada als castells dels Al·lots de Llevant.
Magdalena Garcia (Manacor, 1975)
Semblava clar que amb la seva incorporació com a secretària de la junta del PP manacorí, Magdalena Garcia ocuparia un lloc important a la llista de Maria Antònia Sansó. La número dos dels populars viu entre Manacor i Porto Cristo. Es defineix com una dona “feinera i totalment entregada als projectes en què creu”. El seu partit la defineix com “una gran coneixedora del teixit comercial manacorí”.
Bernadí Bou (Andratx, 1955)
Una de les sorpreses de la llista popular, tan farcida de cares noves. Ja havia passat per l’Ajuntament en una aventura fugaç, i ara hi torna com a número tres dels populars. Fa més de quaranta anys que és metge a Porto Cristo, i tot i haver nascut a Andratx, es reconeix com un porteny “d’adopció i de convicció”. És la veu de l’experiència al seu partit i a la Sala, on és el regidor de més edat.
Germa Vidal (Manacor, 1978)
Actualment és dependenta a un establiment de la zona costanera manacorina i viu per la zona de Llodrà, molt a prop de Son Macià. Al partit la defineixen com una dona “valenta i feta a si mateixa”. Sempre vinculada al món del comerç, ha tengut també una botiga al centre de Manacor i, expliquen, “coneix a la perfecció els problemes i mancances d’aquest sector”. Era la número quatre de la seva llista.
Joan Juan (Manacor, 1977)
Resident al centre de Manacor, és un bon practicament d’esport, i li agrada passar temps amb la família i amb els amics, però sobretot, diu, cuinar, una activitat per a la qual, diuen, té “unes mans privilegiades”. El coneixen bé pels malnoms tan manacorins que té. De la cama portenya, és Tauleta. De la manacorina, és Corem, la família de les Perles Sureda. Una cosina seva, Sebastiana Sureda, ja va ser regidora del Partit Popular a Manacor.
Cristina Gómez (Manacor, 1985)
És llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses (LADE) i actualment fa feina a una gestoria. La defineixen, al seu partit, com “una dona d’empenta, que té molt clar allò que hauria de canviar a Manacor” perquè el municipi pugui millorar. La vinculació amb el món de la política li ve també d’arrels familiars. Son pare, Nicolau Gómez, ja va ser regidor pel Partit Popular a Manacor.
Llorenç Mesquida (Manacor, 1987)
Té estudis de grau superior tècnic en activitats físiques i ha fet feina esportiva amb persones amb discapacitat i també en la gestió de clubs esportius. Declara com a aficions seves el cinema, la gastronomia i també passar temps amb la família. Diu que està “il•lusionat amb aquest projecte perquè em dona l’oportunitat de fer feina en allò que més m’agrada i em motiva: l’esport”.
Esteve Sureda (Manacor, 1977)
Va estudiar a l’escola de primària de Ses Comes i a l’IES Na Camel·la. Després de deu anys a les Coves del Drach, ara en fa vint que és autònom agrícola. Després d’haver-se format en agricultura i ramaderia ara s’hi dedica professionalment i les reconeix, a més, com una de les seves passions. Diu que la política “ja des de ben jove” li va interessar i afegeix que “hem vengut per quedar i per treballar i ser útils al poble”.
Llorenç Nadal (Manacor, 1974)
El número dos del partit d’extrema dreta a Manacor té estudis d’ESO a un col·legi públic. Ha fet feina als sectors de l’hostaleria i la construcció. També ha fet feina de venda al públic i des de fa un grapat d’anys es dedica al món dels transports i de la maquinària. És un gran aficionat a l’esport i al camp en general. Entra en política perquè “he trobat un grup humà amb qui compartim les mateixes idees”.
