Les xarxes socials ens ofereixen espectacles dignes d’aturar-s’hi un parell de minuts i gaudir-ne. Alguns no són gaire edificants però això no els lleva que siguin entretenguts. Per exemple les discussions en què aprofitant l’anonimat alguns valents tiren improperis a tort i dret a fòrums amb tanta clientela com el conegudíssim espai de Facebook No ets de Manacor si no… Gent més valenta encara, o inconscient, s’anima a fer aquestes converses de bar amb el seu nom i llinatge. Aquí l’atreviment ja es converteix sense dubtes en inconsciència. Un valor segur dins el món de la polèmica són les agressions lingüístiques.
Una agressió lingüística
Andreu Pasqual ‘Pistola’ explicà fa unes setmanes al seu mur de Facebook que va patir un menyspreu lingüístic. Volia reservar un hotel a Barcelona per telèfon i qui l’atenia va ser profundament descortès, per ser suaus, quan s’hi va adreçar en català. El recepcionista el podia atendre en espanyol, en anglès o esforçar-se per comunicar-se en francès, alemany o italià. Però en la llengua pròpia i oficial de Barcelona i del client es veu que no. I a més amb xuleria. Un acte més de catalanofòbia, endofòbia, supremacisme, minorització cultural i tantes paraules més a què massa sovint estam sotmesos els mallorquins. De tal fet i arran de la denúncia pública algun mitjà de comunicació se’n va fer ressò. Pistola envià l’hotel a porgar fum, en cercà un altre on el respectassin, ho explicà a la societat i tal dia farà un any.
La incomoditat
L’emprenyada de Pistola s’hauria oblidat si no fos perquè algú es va sentir incòmode i reaccionà amb vehemència. Amb vehemència contra l’agressor? No! Amb vehemència cap a l’agredit! L’empresari hoteler manacorí Gaspar Forteza «Parín» desbarrà al Facebook contra l’antic carter i ara funcionari que havia gosat enfadar-se en patir una agressió supremacista. Com es pot atrevir un mallorquí a voler ser atès en la seva llengua? Parín ens insinua que la nostra llengua catalana és un fre al progrés i a l’economia. Pretendre la no discriminació és un luxe que no ens podem permetre? Si algú repassa les respostes de Forteza podrà pensar a primera vista que són sortides de to en un tema que li és aliè. Com així un empresari d’èxit, amb gust pels cotxes cars i aquella mica d’ostentació tan impròpia de l’avior, entra a rotlo dins la selva d’internet amb comentaris improcedents? Jo hi veig dues possibilitats. La primera és que desconeix que tot allò que es publica a la xarxa queda, que més tard o més prest ho pot saber tothom i fer servir en contra teva un rot desafortunat. La segona és que es va sentir interpel·lat perquè és la política que aplica als seus hotels. O tal vegada fins i tot les dues alhora?
El paper dels empresaris
Forteza no s’ha criat dins un ambient fatxa o sense cultura. Forteza “Mosca” eren els darrers empresaris del Principal de Manacor. Gaspar Forteza Esteva “Mosca”, son pare, fou president de s’Agrícola i militant d’Unió Mallorquina. És oncle de Miquel de la Mel. No podem donar la culpa dels rots per tant al context sociocultural del nostre amic. Això ens du a pensar que les ganes de fer doblers són ben legítimes. Fins i tot necessàries per fer moure la roda de la societat de consum. El que no podem oblidar però és el paper que els empresaris tenen en la cohesió del país. La responsabilitat social i cultural de les empreses és un fet que encara valoram poc els clients. Voler fer doblers a qualsevol preu i passant per damunt els drets dels consumidors és lleig. Molt més lleig encara és que ens renyin per criticar-ho!
