Marta Servera (Manacor, 1989) és mestra d’Educació Primària i és una de les integrants de la nova organització política Embat. Parlam amb ella perquè ens en conti més detalls.
Com sorgeix Embat i quines són les motivacions d’aquesta constitució?
Embat és una organització política formada per un conjunt de persones que sempre hem estat actives socialment en el teixit associatiu de Manacor. Al llarg dels anys ens hem anat trobant en diferents actes i esdeveniments de Manacor i sempre que ens trobàvem veiem que compartíem les mateixes inquietuds i la mateixa mirada. Hem anat compartint necessitats i cansades de trobar-nos sempre de manera informal vàrem decidir organitzar una cosa una mica més seriosa. He de dir que Embat no hauria nascut si no fos per tot aquest teixit associatiu que Manacor ha tengut durant molts anys. Crec que moltes de les persones que formam Embat tenim un recorregut dins d’aquestes entitats, tot i que també n’hi ha que no en tenen. Tot això ens ha fet veure i creure que les persones som capaces de canviar les coses.
Com us definiu ideològicament?
Som una organització política municipalista, que fa feina a Manacor i que s’emmarca dins l’esquerra anticapitalista, feminista, ecologista i independentista.
Quines creis que són les majors necessitats a Manacor? Quins són els vostres grans reclams i línies de feina?
Els nostres reclams van lligats a les grans necessitats que veim que té Manacor. En primer lloc, parlam d’habitatge, perquè hi ha moltes cases buides. Caterva en va comptabilitzar unes quatre-centes: veim moltes teulades que s’esbuquen i també persones que viuen en infrahabitatges, dins cotxeries o pisos en males condicions. També hi ha moltes dificultats quant a la recerca de lloguer, molta de gent que viu en habitacions rellogades i, per tant, aquest és un dels primers reclams: el dret a un habitatge digne per tothom. La segona línia de feina és la cohesió social. Hi ha molta de gent nouvinguda a Manacor i d’altra que ja no ho és tant que s’ha d’enfrontar cada dia a conductes racistes, a discursos d’odi i a moltes dificultats a nivell social, com per exemple trobar un lloguer, una feina o fins i tot tenen problemes per poder-se empadronar. Aquest és un fet del qual no se’n parla prou i és una de les nostres principals preocupacions per aconseguir viure en el poble que volem. L’altra línia de feina és el feminisme, que més que un front de feina concret pensam que és un eix que hauria de travessar totes les polítiques que es duen a terme. Volem que la pobresa deixi de tenir cara de dona, més polítiques de conciliació i un poble lliure de violència masclista.
Com us sentiu de propers respecte dels partits d’esquerra que ara mateix són a les institucions, com per exemple MÉS?
Hem de dir que Embat no es troba, ideològicament, dins del mateix paraigua que ara mateix trobam en els partits polítics de Manacor i ocupa un espai que fins ara ha estat orfe dins Manacor. Partim des de la lluita popular i anam fins a les institucions, sempre des de l’esquerra. L’actual govern de Manacor actualment s’acosta a polítiques de centre i nosaltres volem servir de tensor cap a l’esquerra. Sí que és ver que per ventura podem coincidir quant a discurs amb alguns partits polítics, però no hi coincidim en les accions i la manera de fer les coses. Creiem que és important fer una política d’acció però també treballar en el diàleg i el consens i sempre fer-ho des del respecte. Està clar que els pactes progressistes actuals no duen la mateixa línia de feina que governs anteriors, situats molt més a la dreta, però tampoc no hem vist cap canvi profund en l’àmbit polític, que realment faci que les persones estigui al centre. A vegades sembla que perdem de vista l’objectiu primer d’un consistori, que hauria de ser mirar pel bé comú del poble. Un exemple: Manacor és el segon municipi de tot l’estat espanyol que té una menor inversió per habitant a serveis socials.
Una de les queixes és la manca d’accions de l’actual govern… Algun dels partits del consistori s’ha posat en contacte amb vosaltres per conèixer-vos? O si Embat es planteja fer-ho?
A la presentació de fa unes setmanes hi va haver representació municipal del PSOE i també hi va haver representació d’algunes dones de MÉS- Esquerra, però no eren representants del partit a Manacor. De moment cap partit polític s’ha posat en contacte amb nosaltres encara. És un fet que per ventura nosaltres ens plantejarem més endavant perquè el nostre objectiu és fer incidència tant al carrer com a les institucions i que hi hagi contacte sí que consideram que pot ser positiu.
Com funcionareu a partir d’ara? Si alguna persona està interessada en el projecte, com ho pot fer?
El nostre objectiu és crear debat tant al carrer com a dins la institució: volem visibilitzar els problemes reals de la gent de Manacor i volem que se’n xerri, no només al carrer sinó també dins la sala de plens. A vegades fa la sensació que si no se’n xerra allà, no existeixen. Embat fa feina de forma assembleària i de moment feim reunions quinzenals. A escala interna ens organitzarem a través de comissions de feina, segons les línies de feina i preocupacions que hem comentat. També ens interessa estar oberts a totes aquelles persones que es vulguin acostar a l’organització per conèixer de primera mà què és Embat tengui la manera de fer-ho, i per això la setmana passada vàrem fer una assemblea oberta. En farem més, però encara no sabem amb quina periodicitat. De totes maneres, si hi ha alguna persona interessada a contactar amb nosaltres i fer un primer contacte amb nosaltres també ho pot fer a través del nostre Instagram.
Us platejau presentar-vos a les pròximes eleccions?
Presentar-nos a les eleccions no és el nostre objectiu final, però sí que ho veim una eina més per millorar el nostre poble. És una possibilitat i es decidirà i es xerrarà quan sigui el moment. Som conscients, però que perquè això passi hi ha d’haver una sèrie de condicions: que siguem moltes i que siguem diverses i que Embat pugui representar col·lectius que fins ara no han tengut representació a les institucions. A més, també s’hauria d’esdevenir que Embat veiés la necessitat de fer-ho: si veim que amb la feina que feim des de fora de la institució és suficient per a incloure aquestes reivindicacions i necessitats es posin en marxa i es cobreixin potser no ens ho plantejarem. És una decisió que encara està a l’aire.
Hi ha diversos grups que naixien del moviment popular, que han entrat a institucions i la gent que els va votar es va sentir desil·lusionada. Com afrontau aquest repte des d’Embat?
La veritat és que ara mateix entrar dins la institució és un fet que ens queda molt enfora, si és que qualque dia arriba a passar. Per això la nostra prioritat és pensar en la feina que començarem a fer ara, la feina de base, de carrer: visibilitzar les necessitats que hi ha Manacor, cercar el debat i el diàleg, crear consciència, fer xarxa… A més, si un dia entram dins la institució, és per tenir una eina més i per fer d’altaveu de tota aquesta feina de base. De tota manera, sí que puc dir que les persones que formam embat compartim uns principis a l’hora d’entendre com fer política. Primer de tot, no oblidar quin és el nostre objectiu i que la feina de carrer és la més important. També consideram molt important evitar caure en personalismes i partidismes i tenim clar que per fer bona política cal dialogar i debatre des del respecte cap a les altres persones; ser propositius… Pensam que són necessàries propostes valentes i tenir la mirada posada cap als drets socials: no hi pot haver ciutadans de primera i ciutadans de segona, i cal estar sempre oberts a les crítiques que ens puguin fer i sobretot, escoltar.
