Foto: Pexels. Tibek Xanderson
N’Elisenda Pipió, en una carta al Cent per Cent, manifesta la seva indignació per l’ús que vaig fer d’un verb al meu darrer article, sobre l’argot eròtic català.
Jo escrivia: “Convé recordar que una polla és una gallina jove o una al·loteta, i res pus”. M’he de desdir del que vaig escriure perquè una polla també és un arbre, el poll o pollancre. Així com allò que es posa damunt la taula quan juguen a carta, la mota també se’n diria, supòs. També rep aquest nom, entre Arenys de Mar i Sant Carles de la Ràpita, Scorpaena scrofa, conegut també com a cap-roig o escórpora en altres bandes.
Veig que a l’escrit de na Pipió titlla polla de “compliment”, supòs que no deu creure que jo l’hi consider. Més enllà dels afegitons fets al paràgraf anterior, consider oportú i pertinent haver escrit el verb “és”, perquè tant jo com n’Elisenda Pipió encara som vius i, com moltíssims més catalans, coneixem bé el significat, recollit també als diccionaris, de polla com a al·lota jove, tant aquí com al Matarranya, gràcies al preciós testimoni que ella aporta de la seva joventut. En cas contrari hauria caigut en una mena d’edatisme que afavoriria només el lèxic conegut per la gent menor de 40 anys.
No veig cap connotació ofensiva a fer servir comparacions d’animals referides a Homo sapiens, sempre ho hem fet i supòs que encara ho continuarem fent. Hi ha un bon tord! Vaja una sól·lera! Aquest és un àguila! Com estàs ropitet? Semblava una mèrlera! Ésser fill de la polla rossa i del gall favat! Vet ací una mostra d’expressió només del món de les aus.
Una abraçada a dones i homes quíbers!
