Venien de Porto Cristo, masculins i abrandats, amb danses tribals i postures primàries, i ho feien per guanyar les Nadales, que quedaren colonitzades pels colonitzats de l’antiga Colònia del Carme, altrament coneguda com Cala Manacor, Porto Rojo o Districte 5. Fos com fos, l’espectacularitat de la proposta portenya va deixar sense esma un jurat aclaparat per una energia rigorosa i inusual. L’espectacularitat dels guanyadors contrastà amb l’esplendor musical de Nou Desordre Nacional, que dugueren la memòria verdianopavarotiana a l’escenari forner de Ca’n Lliro. La comunió del Nou Desordre amb el públic va ser total, mentre escampaven adhesius amb la imatge enturbanada del flamant candidat a la batlia Guillem Cànovas, Lliro.
Sí, minuts abans de les actuacions, Guillem Cànovas havia baixat de l’àtic amb piscina i jacuzzi que tenen damunt el bar protegit per un nombrós escamot d’escortes que, amb colzades i males maneres miraren de fer amples a la santantoniana manera per dins el bar per poder arribar finalment a l’escenari. Allà, un emocionat Guillem Lliro amb la vista embullada per l’emoció, a penes pogué articular algunes paraules d’agraïment, entre les quals hi prengué protagonisme la promesa de convertir Manacor en Quíbia, si ell guanyava les eleccions: “Tornarem treure el cap amb orgull i dignitat. Ningú gosarà fer-nos un oís a la cara. Quíbia serà una petita gran república que agermanarà la gent del sud, agombolada entorn del mont Salvador, amb la gent del nord, vigilada de prop pel coet campaner”. Tot seguit prengueren la paraula els presentadors, Salvador Miralles i Sebastià Adrover, que després de fer una crítica furibunda de l’actual equip de govern, enaltiren el candidat Lliro tot detallant-ne el programa, que inclou, entre d’altres millores, la instal·lació de tiradors de cervesa a totes les cases o la cessió del local de Ca’n Lliro per encabir totes les oficines de l’Ajuntament. A canvi, la Sala actual esdevendria la residència del matrimoni llirià, com passa amb els més grans governants del món, que tenen una residència sufragada amb doblers estatals.
Seguidament, Sebastià Riera Pocoví arengà les masses amb l’enèsima versió del Lliro Style, que sonà amb força i magnetisme desbocats dins la fosca sala de concerts lliriana. Enguany participaren un total de set bandes, algunes de les quals, com marca la tradició, prepararen la nadala allà mateix, entre cervesa i gintònic. Evidentment, aquestes, no guanyaren.
Aquí teniu les lletres dels primers classificats i de les segones.
Lletra completa (sic) de la nadala guanyadora (Juràssic Port)
Vull anar a berenar a ca’n Rafel Nadal
Hi volia pujar per sa costa de ca’n Blau
Però avui plou, m’hauré d’estrenyer un ou
Canviaré de pla, aniré a Juràssic Port
Lletra de les segones classificades (Nou Desordre Nacional)
En ser batle, en ser batle…
No pactaré amb sos fatxes,
Perquè som feministes
No pagareu entrada si mos feis bon gasto
I militau amb noltros
Vos posaré un futbolín
I barra lliure de llonguets
I,i, i d’alegria i cervessa fria
Perquè d’això jo vos puc tapar.
Can Lliro és terra lliure
Culés tota sa vida,
Bon rollo i harmonia
Som es desordre, es nou desordre, que compondrà tot Manacor, Manacor, Manacor.
