skip to Main Content

“Porto Cristo serà un municipi, només és qüestió de temps”

Jaume Brunet (Porto Cristo, 1961) és llicenciat en dret. Va ser regidor a l’Ajuntament entre el 1995 i 1999 pel PSM, i per AIPC entre el 1999 i el 2006, fins just el mateix dia que començaven a tomar el monument feixista.

Què cal, legalment i administrativament per poder fer la segregació d’un nou municipi?
La possibilitat d’un referèndum jo crec que va a part de la independència. Hi ha unes condicions per poder constituir un nou municipi, com ara el nombre d’habitants, la distància respecte del municipi d’origen, i la viabilitat econòmica tant del municipi de nova creació com del que quedaria escapçat. Porto Cristo les compleix totes. I per descomptat caldria també la majoria absoluta de les persones amb dret a vot que donin suport al procés. Per això una de les vies plausibles és el referèndum.

Les persones amb dret a vot del territori que es vol segregar o de tot el municipi.
No no, en aquest cas de Porto Cristo. La junta de districta podria servir de referència. I alerta, perquè el referèndum seria vinculant i si surt que sí, s’iniciaria el procés de segregació. Ara bé, per exemple la celebració del referèndum l’Ajuntament la podria impulsar amb una majoria simple. A Catalunya o al País Basc, el referèndum és suficient i necessari per iniciar processos d’aquesta casta. El meu dubte, en tot cas, és si MÉS-Esquerra hi donaria suport. No crec que el PSM del meu temps hi hagués donat suport.

No deixen de ser manacorins…
Jo crec que naturalment l’Ajuntament de Manacor ha de dir que no. A la fi, això ho decidiran els tribunals. De fet, per desgràcia avui veim com els tribunals ho decideixen tot…

Si no hi ha un referèndum quina altra via hi ha?
Un procés de recollida de signatures. Però això és complicat, perquè s’ha de demostrar que són vàlides. A més, la Llei de règim local ha canviat… Dependria de si l’Ajuntament s’hi involucràs o no…

Ja ho féreu.
Sí, es va intentar, no es va arribar a les firmes per poc. El procés es va esgotar. També va ser un poc culpa de l’advocat que va venir a orientar-nos. Ens recomanà la creació d’un partit polític que estigués dins l’Ajuntament. Un poc la mort d’aquell procés va ser entrar dins l’Ajuntament i tocar poder. En el fons vols evitar problemes entre famílies i entre veïnats, que ja n’hi havia qualcun…

Per què no va anar bé?
No va anar bé perquè no vàrem saber marcar els temps, si haguéssim esperat no sé què hauria passat.

I el poble no estava tan preparat com ara.
No estava tan preparat, però estava molt pitjor en infraestructures i serveis. Ara arreplegaríem moltes signatures… Però bé, Porto Cristo serà un municipi. Només és una qüestió de temps.

Hauria de poder ser normal governar Porto Cristo sense ser d’AIPC.
Seria el més normal del món. El que no fan bé és voler-ho gestionar com si fos el districte 5. El batle no diu el mateix que el PSOE, però ho consent. El problema que tenim aquí és que ens fan falta referents polítics. Sebastià Nadal no és el nostre delegat, i no ho vol ser. Ell es limita a traslladar les peticions a altres delegats. Tot es gestiona des de Manacor.

Us sentiu governats des de Manacor, i no des de Porto Cristo, com fins ara.
I tampoc no hauria de passar res. Però han de facilitar que convisquem. S’han de fer estimar. I nosaltres els portenys ens hem de sentir estimats i ens hem de sentir dedins, i no ens hi sentim. S’ha de fer fàcil. Joan Gomila passa pena, i jo li dic, “tranquil, Joan, que et faran bo”. Fa falta una persona que visqui aquí i que entengui les nostres necessitats.

I realment hauria tengut la feina fàcil una persona que hi hagués arribat amb un altre esperit?
No ho hauria tengut fàcil, tampoc. No podien aterrar com han aterrat. Havien de posar una persona d’aquí, fos del PSOE o fos de MÉS, però que tengués un projecte o unes idees per a Porto Cristo. Han guanyat les eleccions i estan legitimats per governar a Porto Cristo, però fer les coses d’una altra manera hauria estat més bo d’entendre que el que han fet. I estic convençut que, com a mínim la gent de MÉS aquí no està còmode amb aquesta situació, això no és el que volien.

Està legitimat ara AIPC per demanar la independència després de la renúncia que hi va fer en tocar poder.
Segurament això va ser un error comès per part d’AIPC: no establir unes estructures d’autogovern més potents i estables. Ara ja no és possible fer entitats locals menors. I les juntes de districte funcionen si són dins ciutats grans. No varem fer feina en aquest aspecte. Ens bolcàrem a millorar el poble. I pel que fa a la legitmitat… a veure, AIPC no en parlaria si el batle no n’hagués parlat. Ell va voler fer política amb aquesta qüestió i s’hi va comprometre. Si la situació fos una altra jo crec que no se’n parlaria. La situació no està madura. Ara encara no és el moment. A més, això no ha de sortir d’AIPC, sinó de la societat civil, de l’associació de veïnats, o d’una altra plataforma que es pogués formar per això, tot i que s’ha de dir que AIPC és bastant transversal…

Estàs d’acord, però, que dins el Port és mal de fer fer feina al marge d’AIPC? El partit té els tentacles escampats dins tot el poble. És intencionat?
AIPC té els seus votants, i la gent és gairebé sempre la mateixa. La gent que es mou i que vol participar es fica dins la societat civil. Realment, érem pertot sense voler. En el cas del procés de segregació podria ser negatiu per a una determinada gent que AIPC ho volgués liderar.

Podria passar, fins i tot, que hi hagués votants d’AIPC que estiguessin en contra de la independència i votants d’altres partits que hi estiguessin a favor.
Clar que sí. Dins AIPC hi ha diferents sensibilitats i velocitats. I dins altres partits polítics i ideologies hi ha gent a favor e la independència.

Veus com un error estratègic haver pactat sempre amb la dreta?
Abans de la moció de censura AIPC tenia ben clar que volia pactar amb l’esquerra… A més, quan s’ha pogut governar amb l’esquerra s’hi ha governat. Quan AIPC ha governat amb la dreta ha estat perquè no ha tengut més remei.

En aquest sentit Antoni Pastor va ser molt hàbil.
Sí, i va tenir molta visió de futur. Amb majoria absoluta ens va fer entrar al govern. Érem la seva crossa dins l’Ajuntament i fins i tot davant el seu partit. I sense Pastor encara tendríem monuments feixistes com a Palma, i va demostrar un compromís amb la llengua. Va fer coses de batle intel·ligent.

El cas és que hi hagué una moció de censura de la dreta, dins la qual hi havia AIPC… I això us ha tancat la porta.
Per part de l’equerra es veu així però ells tampoc no hi han fet molt ells per possibilitar una entesa. L’esquerra ara no ha volgut AIPC. I alerta, perquè si no hi hagués AIPC, aquest seria el meu govern. I cal anar alerta, perquè tot és molt inestable. Aquesta majoria s’aguanta per trenta vots. AIPC és el soci ideal, no molesta, i ideològicament no genera cap problema. Em fa mal que ens diguin que som pròxims al PP. No podíem fer molt més.

Pot passar que d’aquí tres anys us entengueu amb l’esquerra, després del que ha passat?
Clar que sí. Però el que han de mirar és de no barallar-se, ni discutir-se massa, ni fer segons quins menyspreus. La gent del Port no estarà per segons quines coses.

Vist el vot favorable de Joan Gomila a la investidura de Miquel Oliver, creus que hi pot haver un acostament dins aquest mateix mandat?
Va ser un vot de bona voluntat. Però jo no hi veig moviment. Aquest govern està còmde. I l’oposició no dona gaire guerra. AIPC no hi ha de voer ser, tampoc. Ara toca descansar i cuidar una mica el partit. Si ho fan així en tornar-hi tendrem més vots.

Hi ha relleu al si d’AIPC?
Hi ha d’haver una altra gent que ens estiri. Hi ha Antònia Llodrà, o Júlia Acosta, o Lourdes Melis… Però jo quan m’hi vaig posar era molt jove, tenia 24 anys, i érem molt idealistes. Et tires al toro quan ho tens tot perdut. Les revolucions arriben quan la gent està desesperada. Hi ha un sentiment de poble més profund avui que fa vint-i-cinc anys, però el jovent no està vertebrat, i falta una mica de compromís. Nosaltres per ventura pareixia que érem més del que som realment.

Back To Top
×Close search
Search