Sílvia Rigo, alumna de l’IES Mossèn Alcover, ha guanyat els premis AMIC-Ficcions a la Millor Història de les Illes Balears i a la Millor Història de Mallorca amb el relat “Balada en atzucac”. L’entrevistam perquè ens en conti l’experiència i ens reveli els seus projectes literaris.
Ens pots explicar, sense fer gaire espòilers, de què tracta “Balada en atzucac”?
En poques paraules, “Balada en atzucac” és una història de tres capítols que presenta tres personatges diferents els quals narren, des del seu punt de vista, uns fets que els uneixen amb la dona a la qual acompanyen dins d’una cambra d’hospital. No puc dir gaire més, ja que la narració es basa en els girs de guió sorprenents i els jocs de paraules. Si us interessa, us convid a llegir-lo a la web d’Amic Ficcions. Espero que us agradi!
Què recordes del procés de creació del relat? Què és el que va encendre la teva inspiració?
En general, el procés d’escriure fou de dues setmanes, més o menys. Idear la història ja fou un altre tema, perquè em va dur una mica més de temps pensar què volia escriure i com ho volia expressar. Pel que fa al relat, com que són tres persones totalment diferents, les que parlen a cada capítol, llavors el procés fou divertit i tot un repte, ja que em vaig haver de posar les sabates d’un home vell, d’una estudiant jove i d’una nina petita. Quan diuen que escriure és com viure mil vides, no és ben bé un eufemisme: s’acosta més a la realitat del que sembla!
Fa molt, que escrius? Quins són els teus referents literaris?
Escric des que soc ben petita. Quan tenia sis anys, ja feia narracions sobre les aventures que vivia amb els meus companys de classe. Sempre m’ha agradat inventar-me històries, llegir i imaginar, però no fou fins a 4t d’ESO que em vaig interessar seriosament per l’escriptura i que em vaig plantejar escriure un llibre de veritat. I ara, tres anys després, tinc una duologia acabada i una nova trama en procés! Pel que fa a referents, en tinc massa. Víctor Català és una d’elles, però també m’agrada la literatura estrangera, i R. F. Kuang és una de les autores preferides. Considero que, en general, qualsevol cosa que llegeixi és una mena de referent, tant per bo com per dolent.
T’agradaria continuar escrivint ficció? Quins plans tens, respecte de la literatura?
Definitivament, la meva intenció és treballar professionalment com escriptora. Per això vull estudiar periodisme i seguir formant-me en lletres, així com continuar participant en certàmens d’escriptura. A més, ara estic fent recerca per poder trobar un agent literari que m’ajudi a trobar una bona editorial amb la qual publicar tot el que tinc escrit. Si algun dels lectors té interés a conèixer-me més, podeu trobar-me a xarxes com “sisi.zzip”.
Voldries afegir qualque cosa més?
No és de dubtar que guanyar és sempre un gran honor. No obstant això, també és, en certa manera, aclaparador. Qualsevol persona que li apassioni alguna activitat concreta (pintar, tocar un instrument, fer teatre,…) m’entendrà si dic que sempre m’estic demanant si el que faig val la pena, si el que escric agradarà. Tranquil, lector. T’entenc. Però, com que aquí m’han deixat un espai per dir el que vulgui, idò aprofitaré per fer una reflexió que a mi m’ha ajudat moltíssim: sí, sempre hi haurà gent que dirà que et moriràs de fam si no estudies una carrera o fas una feina que ells considerin “adequades”. I sí, a vegades les adversitats són difícils de superar. Però puc dir per experiència, que sempre, sempre, val la pena. Cada moment. Per això us anim a lluitar pels somnis que us il·lusionin. Així que arrisqueu, lluiteu pel que us agrada fer, perquè si no ho feu, no ho farà tampoc ningú per vosaltres.
