skip to Main Content
Quan La Terra Mor

Quan la terra mor

L’any passat un grup de persones localitzaren i tornaren treure a la llum la figura de la Marededéu Morta del Convent dels Dominics. Amb austeritat absoluta, pendent de restauració, la imatge s’exposa el dissabte de la festivitat de la Marededéu d’Agost i també durant tot el dia de la festa.

Ve de nou, la mort dels qui poden semblar immortals. La figura mítica de Maria, mare de Jesucrist, com tantes d’altres tradicions judeocristianes es remunta a èpoques, i fins i tot eres, anteriors. Ja els íbers veneraven la Mare Terra, amb identificació sempre amb figures femenines vinculades a la fertilitat. La Mari basca, la Patxamama quítxua, la Kali hindú, la Gea Grega, o la Terra romana.

I jeu, adormida, i reposa, morta, la Marededéu Morta, ulls clucs, com els morts, com els adormits, endomassada, guarnida de l’olor d’alfebeguera i de la frondositat dels bellveures, la Mare Terra, eixuta com un paradís de rostoll i herba seca, ha acabat el seu cicle productiu. Que s’elevi Mariam, que rebroti, que renesqui, que ressusciti, o que es reencarni.

Podrà, però? Sabrà treure llecor de la podridura que hi hem sembrat? La llavor enverinada del ciment ha esdevingut una favera immensa per on pugen una munió de privilegiats Joanets de sa Gerra. Els hotels, com torres de Babel embalconades davant la mar eterna, s’enfilen cel amunt, com si volguessin redimir-se del pecat cobdiciós de tenir-ho tot, sense deixar res per llavor. Les carreteres, talment heures verinoses estrangulen el nervi de la terra i n’ofeguen el plor, que no pot ni transitar per reguers, ni torrents, i fa xaragall de sal i sofre sobre la malmesa terra cremada de l’illa espantada.

Mentrestant, sembla que ni tan sols l’aturada coronavírica servirà per treure les velles arades i tornar a llaurar conrons de vidre, sementers d’acer, cloves de ciment. Com si consentíssim de poder tornar a la terra només quan facem el darrer alè. Nosaltres, però, no hi descansarem amb la pau amb què ho fa la Marededéu Morta. Lligadors de trompes de la infantadora del nostre aliment, vagarem per un infern de verni i sutge, responsables irresponsables de la devastació del paradís.

Back To Top
×Close search
Search