[/pullquote]
D’on surt aquest títol d’Ozom? Té alguna cosa a veure amb el Mag d’Oz?
Els espectadors surten de l’espectacle sabent per què es diu Ozom. Però prefereixo no revelar-ho abans de l’obra.
Quina diferència hi ha entre Ozom i una nit de màgia a l’ús?
Hi ha molta diferència entre aquest espectacle i els altres que faig, perquè aquest té un plantejament teatral. Normalment soc jo fent jocs de mans, però aquí recreem una gala de màgia, on hi ha quatre mags convidats, i la gràcia és que també els interpreto jo, un fet que a nivell teatral i interpretatiu encara dóna més joc.
Tens algun assistent sobre l’escenari, o hi ets completament sol?
Hi sóc jo com a mag, un ajudant i tres ballarins, que a més, es van multiplicant com a personatges també, perquè fan d’assistents als “altres” mags que surten a l’obra.
És un espectacle infantil? Per a tots els públics? Per a gent gran?
No discriminem entre publics. Tots els meus espectacles tenen un llenguatge bastant transparent, per tant podem dir que és per a tots els públics. Tal volta els nens se’n quedaran la part més visual, mentre que els adults entenen més la segona línia d’humor.
Dius que l’espectacle vol ser un homenatge als grans mags. A quins?
Els quatre personatges que interpreto estan inspirats en Chris Angel, que encara viu a Las Vegas; Wenceslau Ciuró, un escolapi català que feia màgia amb sotana; Fructuós Canonge, i Doug Henning, d’una estètica més happy flower, per dir-ho d’alguna manera. Això ens permet abordar la màgia des de registres molt diferents.
Què vols dir?
La màgia té moltes especialitats diferents, cada un feia una màgia diferent. La màgia de Las Vegas és molt espectacular, amb molt de color, molta coreografia. Chris Angel feia una màgia més fosca, més gòtica… Tot depèn de com ho interpretis i de l’estètica que hi posis.
Fins a quin punt els mags no repetiu trucs ja vists? Hi ha possibilitat d’innovar en la màgia, o simplement repetiu números aportant-hi el vostre toc personal?
És una barreja de les dues coses. La raça humana se sorprèn de les mateixes coses. D’una banda fem clàssics reversionats, però també s’inventen molts de números del no res. I sobretot amb les noves tecnologies, permeten crear jocs relacionats amb internet, que fa cinquanta anys no tenien sentit. En aquest espectacle fem una revisió de números clàssics.
Quina vigència té la màgia avui? Com la definiries? Continua funcionant perquè ens agrada ser conscients que som enganats?
La màgia és una convenció entre el públic i el mag. El que pretenem és il·lusionar, però no enganyem ningú. Podríem dir que som uns lladres de guant blanc. El que fa el públic és deixar-se portar. Que et facin una cosa al davant i no sàpigues com va és el que et manté enganxat a la cadira.
