Garrafa Nadal són Miquel Barceló, Joan Vallbona, Biel Riera i Sebastià Vives. Després de l’EP “Llocs en espera” i el primer disc “Disputa”, ara tornen amb “Fins demà”, el seu nou disc conformat per 13 cançons i que ara comencen a presentar. El dia 27 de desembre actuaran a Sant Lluís amb Verlaat i dia 30 de desembre a la plaça del Tub de Palma, per mor de la Diada de Mallorca i a partir de gener per Catalunya. Parlam amb Vives sobre el treball discogràfic.
“Fins demà” és un disc que marca certes distàncies amb allò que ens teníeu acostumats. Com ha estat el vostre procés?
Més o manco un any després de treure disputa ja vàrem començar a tenir idees de noves cançons. Són cançons una mica diferents perquè són menys rockeres, hi ha guitarres menys rascades, que fan més sons i renous mentre que el baix ens ha servit més de guia. Aquesta va ser una de les idees que vàrem tenir de tot d’una quan vàrem començar amb aquestes cançons. Durant un any hem anat molt a Arbúcies, on hem fet feina amb n’Artur de Remei de Ca la Fresca així com amb en Toni Gelabert i en Pere Amer. Tots són amics nostres i allà hem estat gravant i fins i tot assajant. La darrera part l’hem acabada a Na Pirris i a Sa Font Nova, aquí a Manacor.
Com compartiu el procés compositiu?
Hi ha qui diu que la composició és només la melodia i la lletra, però per jo la composició va molt més enllà d’això. Les nostres composicions són de tots els membres que conformam Garrafa Nadal tot i que normalment jo duc una primera empenta. Des d’aquell punt inicial fins a la cançó final passa per tantes mans i canvia tant que és impossible dir que només és una composició meva.
Hi ha molt de pes en les lletres, és un disc narratiu.
Sempre ha estat una cosa que m’havia agradat i cridat, però que com que aquest és el meu primer grup, no tenia experiència i em fa ganes continuar aprenent perquè li don molta importància. M’he proposat intentar jugar amb diferents veus narratives i saber què vull dir. Jo crec que en aquest segon disc he tengut molt més clar des de quina veu xerrar, de què volia xerrar exactament i com fer-ho.
És un disc molt directe, amb missatges clars, amb molt fil narratiu… De què volíeu xerrar amb aquest “Fins demà”?
Que les coses estan per fer i que ara és el moment de fer-les és la idea central que recorre aquest disc. També hi ha la idea aquesta de la nostàlgia reaccionària, que rebutjam profundament… I també hi ha cançons que expliquen altres històries: per exemple, Tercera Edat és una cançó que xerra des de la veu d’una persona major que sent que la seva família la infantilitza molt i no vol viure de moments passats perquè encara té coses a dir i vol formar part del present. A partir d’una història exemplificam una mica com l’extremadreta utilitza la nostàlgia per remoure emocions i com pot inclinar políticament la gent. Nosaltres volem amb aquesta cançó Per rebutjar-ho i per deixar clar que cap temps ha estat millor que d’altre.
Hi ha algunes cançons que recorden sonorament Remei de la Ca Fresca i fa poc compartíeu escenari amb ells. S’ha creat un vincle especial entre vosaltres, no?
Sí, hi ha un vincle important. A mi m’agrada molt Remei perquè són molt directes i tenen aquesta part com recitada, que sempre m’havia atret. Jo sempre havia tengut ganes de fer música així i d’alguna manera amb ells he vist que podem no tenir por de ser directes, a fer música d’aquesta manera. No ho hem pensat com una influència clara, però imagin que el fet de ser amics fa que compartim idees i maneres de fer, però també hi ha bastant altres grups que ens transmeten les mateixes bones sensacions.
Ho heu enregistrat i editat vosaltres mateixos?
Des del principi ens vàrem plantejar fer-ho d’aquesta manera, tot nosaltres perquè d’altra manera perdem molta autonomia i havíem de fer una gestió prèvia, que no teníem ganes de fer. Nosaltres funcionam molt bé de manera autogestionada: comptam amb diversos grups d’amics i hem fet amics nous també, que ens ajuden a trobar concerts també i hem decidit continuar així perquè dins dels nostres marges i objectius, ens ha anat molt bé.
Heu afegit vents, aquesta vegada. Hi ha més col·laboracions?
Sí, na Maria Antònia Gili participa en tres cançons amb la trompeta. Volíem afegir qualque element en algunes cançons i els vents ens varen quadrar perquè així li podíem donar un toc més emotiu. De fet, ella va participar en el concert de fa uns dies a Can Lliro. Musicalment, és l’única col·laboració que tenim, però també hi ha el disseny del disc, que l’ha fet na Judit Pinyol, dissenyadora i amiga nostra.
De moment l’hem pogut sentir en digital: hi haurà també disc físic?
Sí, treurem vinils que ja estan comanats i també camisetes. A les nostres xarxes es poden reservar, de fet, comanant a les nostres xarxes o a través d’aquest enllaç.Després ens posarem en contacte amb la gent per veure com ho poden recollir o com els ho enviam. A més, és interessant tenir en compte, sobre la filosofia que comentàvem a l’inici, que el disc l’hem tret amb CopyLeft, que és una manera de llicenciar que propicia l’ús lliure i la distribució de l’obra. D’aquesta manera volem visibilitzar aquesta eina, que és més quelcom simbòlic per fer passes en la democratització digital.
