Skip to content

NOTÍCIA

“Una al·lota jove és una al·lota jove, i res pus”

PUBLICITAT

“Tota una altra cosa”, Montserrat Abelló

Tanco els ulls. Surt d’Algaida cap a Manacor .  
Un matí, per portar les ceràmiques a la Institució Pública Antoni M. Alcover.
Un altre dia amb un ram de flors per fer memòria a Son Coletes. Ara hi manca un nom a la placa de les infermeres, no el coneixíem abans.
O amb el cotxe carregat a vessar de quadres, camí de la Torre de les Puntes.
També cap a la Torre dels Enagistes amb les ceràmiques del meu comiat.
Pel març o pel novembre, amb una còpia del manifest que llegirem el 8M o el 25N.

Obro els ulls. No era d’aquestes vivències que volia escriure, no. Vull escriure sobre una paraula, un verb de tan sols dues lletres que em va incomodar, indignar, fins i tot ofendre de  l’escrit de Sebastià Vidal sobre l’argot eròtic (Cent per Cent 24 /04/26 ). Vidal escriu: «Convé recordar o fer a saber que una polla és una gallina jove o una al·loteta, i res pus». Si en lloc d’aplicar «és» (implícit)  a l’al·lota, hagués escrit «era, abans es deia….» podria ser més acceptable.

Actualment una polla pot ser ben bé una gallina jove, tendra per a fer un bon cuinat, però de cap manera «és» una al·loteta. Quan tenia 11 anys vaig fer una estirada considerable, pareixia més major. Alguna vegada anava a buscar el pare a l’oficina de la «Carbonífera del Ebro» a Faió, a la Franja de Ponent, vora el riu. Recordo el dia que un company de feina, a la vegada que em feia un repàs visual de dalt a baix i de baix a dalt, li va dir : « Eiiiii… Santiago, quina polleta està feta l’Elisenda». No recordo que va dir el pare, tan sols que em va agafar per les espatlles suaument. Jo vaig acotar el cap, avergonyida.

Actualment seria impensable aquest «compliment» Parlem de la dècada del 60 del segle passat, encara no es parlava del Jeffrey Epstein. No cal que tornin aquests compliments, ni fer valdre paraules tan poc respectuoses, ara en desús. Doncs si, Sebastià Vidal, una al·lota jove ÉS una al·lota jove i res pus. Una al·loteta, també.

Volant, volant… abraçades Dones de Llevant.

Elisenda Pipió Gelabert. El Gironès, 30 d’abril de 2026

Back To Top
Search