Què pensa la comunitat skater del parc de patinatge?

Els usuaris de l’skateparc de Manacor ens expliquen què li troben i com era de necessari després d’anys i anys de lluita

“Hem hagut de batallar molt i anar a les males”

Manacor ja té skateparc, però des del moment en què es va convertir en un reclam social fins ara han passat molts d’anys. “Ha estat un procés molt llarg, hem hagut de batallar molt i anar a les males perquè no ens feien cas”, explica el manacorí i patinador Bartomeu Frau. Ara bé, afirma que amb l’equip de govern que hi ha en aquests moments a l’Ajuntament del municipi han “tengut molta sort” perquè els han “entès i donat suport”.

Frau és un dels joves que més s’ha implicat en el projecte. Assegura que des de l’Ajuntament els han escoltat i han tengut en compte les aportacions de la comunitat skater manacorina, però puntualitza que no els han fet “massa cas’ perquè el projecte, diu, ja estava fet. “De totes maneres creim que ha quedat una cosa bastant xula i no ens podem queixar”, afirma.

A l’hora de valorar l’skateparc es troba entre l’espasa i la paret. D’entre tots els espais, destaca la piscina del bowl que “és l’única de la zona de Llevant”; a més, aquesta “no és fàcil, però fa bon aprendre i si tens un nivell alt la pots gaudir molt”. Ara bé, comenta que “la part d’street” “podria estar molt millor”. Lamenta que “és bastant pobra i els mòduls estan molt junts, has de pensar molt de pressa i has d’actuar aviat”.

Considera que era necessari construir una pista de patinatge a Manacor. El motiu principal és que cada vegada que volien patinar fora molestar i sense que la Policia Local ni els veïnats els diguessin res, s’havien de traslladar a altres pobles. I Frau entén que això triava enrere a molts aficionats. Ara “tenen la instal·lació a Manacor i ja no tenen excusa”.

“Està molt bé, però com tot, sempre es pot millorar”

Nacho Muñoz és professor d’skate i dona classes a pobles veïnats de Manacor, com ara Felanitx, Son Carrió i Sant Llorenç. Explica que “ja fa anys que em demanaven si algun dia faria classes aquí i, de fet, sí que en faré” tot aprofitant l’skateparc acabat d’inaugurar. I és que considera que aquest espai pot crear un ambient “sa i familiar” amb patinadors “molt nobles”, el que pot atreure tant a la població com a l’Ajuntament.Creu que amb aquesta activitat extraescolar, ell només serà una de les moltes persones que li “traurà profit” a l’skateparc, el qual “era necessari”.

Del conjunt final, posa èmfasi en el bowl. Per una banda, perquè en aquesta zona no n’hi ha. I, per l’altra, assegura, que “està molt ben fet per poder volar, té coses per dur-te al límit”. A més a més, explica “que el bowl és un tipus de patinatge diferent del de botar escales i baranes, això és més com surfejar l’asfalt”.

Muñoz sempre ha estat envoltat d’skates i skaters. De fet, afirma que el seu pare va ser un dels pioners d’aquest esport i la persona que va obrir la primera tenda de monopatines a l’Estat. I amb aquest bagatge a l’esquena, es permet assegurar que l’skateparc de Manacor “està molt bé, però com tot, sempre es pot millorar”. Un dels problemes, i agafat amb pinces, que hi posa, és que és molt semblant a la resta d’skateparcs que hi ha a Mallorca. Un fet que, diu, fa que tots tenguin els mòduls molt semblants.

“No és el que esperàvem”

“Feia molts anys que ho demanàvem i feia molts d’anys que ens ho havien de fer”, reitera Eugeni Alcover. Recorda que els “havien posat un skateparc que es va degradar molt aviat” i que sempre hi havia “fustes rompudes”. Ara, però, reconeix que tenen el que necessitaven.

Una de les coses més destacables per Alcover és el lloc on està situat el parc. “Podem estar fins tard sense molestar a ningú, i això és primordial”. I és que durant tots aquests anys sempre hi havia “gent que no li agradava que estiguéssim per les places o la policia ens treia”, explica. També veu l’skateparc com una oportunitat perquè la comunitat de patinadors creixi a Manacor i se sumi al gran grup que són ara. A més, apunta que “hi ha molts d’al·lots joves que es poden iniciar i, si els agrada, ho fan amb coneixement, està bé”.

Tot i això, considera que “és bastant millorable”. De fet, afirma que “en teoria era un altre disseny i no és el que esperàvem”. Però bé, “almanco tenim qualque cosa per poder donar-li un bon ús”.

“Era vergonyós no tenir-ne”

Fa més de 15 anys que Maties Adrover patina pels carrers i places de Manacor, evidentment perquè no tenia un espai habilitat per poder practicar el seu hobby. I ara, que ja tenen skateparc, afirma que “més que necessari, era vergonyós no tenir-ne”.
Va anar a veure les noves instal·lacions abans de la inauguració i reconeix que el “va decebre un poquet, però està bé”. Les principals pegues que hi troba és que totes les parts que conformen l’skateparc “estan molt juntes, sobretot la part de baix”. Així mateix, observa que “hi ha molts acabats que estan malament i trossos de ciment que no estan com toca”, la qual cosa no permet que puguin patinar de manera còmoda.

Igual que Bartomeu Frau, Adrover lamenta que les propostes que es varen fer des del col·lectiu, “no s’han duit a terme”, “no s’ha modificat com vàrem dir”. A tall d’exemple, comenta que a la rampa que hi ha al mig no la volien com està, però llança la hipòtesi que es deu al fet que es va haver de construir un mur de contenció pels problemes de solidesa del terreny.

“Estam molt contents i hi podem anar cada dia”

Un temps “aquest esport no es podia practicar perquè el tractaven de vandalisme”, recorda Marc Antich. Tot i això, explica que fa anys ja es va fer un primer intent de dignificar la pràctica construint un “skateparc devora l’Auditori, però no servia per res perquè es va rompre tot d’una i hi havia molt mala gent”. Ara, però, la cosa sembla que ha canviat. Sembla que s’ha fet entenen aquest esport “amb més professionalitat”. Així, diu l’skater, “està molt bé i feia molta falta”.

Del conjunt final, igual que els seus companys, hi troba una pega: “Segons quines rampes estan molt juntes”. Tot i això, afirma que “estam contents i hi podem anar cada dia”, que ja estaven “cansats d’haver d’anar a diferents pobles” per poder practicar el seu hobby.

Perquè fos una realitat, diu, han “intentat participar com hem pogut i ens hem ajuntat molta gent; així hem aconseguit, a la fi, poder fer un skateparc en condicions”. Unes instal·lacions públiques que, segon senten Antich, són un reconeixement a la comunitat, a “que començam a créixer un poc”. “Era molt necessari”, conclou.