Miquel Oliver (Manacor, 1974) està a punt de tancar l'etapa de batle després de vuit anys al capdavant del municipi i encetar-ne una de nova a nivell insular com a candidat per MÉS- Esquerra al Consell de Mallorca. Ara bé, encara queden uns quants mesos per tancar el mandat a Manacor i molts reptes damunt la taula. De tot plegat, en parlam amb ell.
Queda manco d’un any per acabar el mandat. Quines sensacions tens sobre la feina feta fins ara?
El fet que tenguem cicles de quatre anys fa que el darrer sigui determinant perquè és l’inici de final. Hem de materialitzar la feina feta i el repte és fer-ho abans que acabi el mandat. Ha estat un mandat de pujades i baixades. Venim d’un Inici de mandat amb una dificultat molt grossa, tot I molta gent li ha volgut llevar pes, que és el procés d’estabilització. Aquest procés va suposar que no tenguéssim capacitat de suplir molts llocs de feina i d’altres varen tenir moltíssima rotació per mor d’aquest procés. Tot això va provocar que a l’inici del mandat no es poguessin executar propostes: durant el primer any de mandat va quedar pendent d’executar tres milions d’euros del pressupost. El moment de consolidació de places va coincidir amb l’acord de governabilitat amb el PSOE i això ens va donar aire. Cal, com a institució ser crítics i reconèixer que en aquell moment no vàrem ser capaços de fer-ho, però crec que amb la plantilla consolidada – tot i que sempre fan falta més mans – els resultats i les execucions s’han anat veient. Cal també ser molt conscients que el desgast que ha tengut el municipi en molts aspectes, com per exemple la falta de manteniment de via pública. Els contractes de neteja i de fems també, han obligat a fer pròrroga amb els mateixos camions i personal i això ha provocat que moltes coses hagin arribat al final de la seva vida útil durant el primer tram de mandat.
I quins són els reptes d’aquests pròxims mesos?
El repte principal és l’asfaltatge d’aquests 69 carrers així com envestir el contracte de neteja viària i fems, que serà per novembre. Hi ha també altres contractes que s’han de resoldre com per exemple el d’enllumenat públic. Aquest és un contracte important perquè veníem d’una contractació de llarga durada que requeria inversions que no s’han arribat a fer. Nosaltres hem insistit molt a l’empresa perquè es facin, però de moment no ho hem aconseguit. Per tant, serà necessari fer una nova licitació basada en un nou model. Venim d’un contracte que no ha servit de gaire durant anys i que ha suposat que l’administració s’hagi hagut de dedicar a revisar i supervisar el compliment, però no s’ha fet el seguiment productiu necessari. Després també hi ha coses bones, com per exemple la consolidació de la gestió de les platges o tota la part més de “software”, com les lligades a igualtat, cultura o patrimoni. El resum és bo malgrat d’un inici desagradable: els polítics ens plantàvem davant dels tècnics per demanar-los de fer això o allò altre i no hi havia manera. Va ser bastant desesperant.
Creus que la capitalitat de Manacor serà efectiva abans de les eleccions del maig de 2027?
L’Ajuntament de Manacor ho va aprovar a ple i el PP després s’hi va afegir, havent xerrat amb els batles de la comarca de qüestions que ens interessen a tots com és la creació d’una mancomunitat, la millora d’infraestructures o la creació de nodes de transport que puguin ser útils a tota la comarca. Aquest acord es va remetre al Consell de Mallorca i va anar també al Govern de les Illes Balears. En aquell moment vàrem demanar audiència amb la presidenta Prohens per explicar-li les necessitats. Ara com ara, des de l’any passat, encara no ens ha contestat. Hem de recordar que des de la casa reial no varen tenir gaires problemes per tramitar el títol de marquès de Llevant a Rafel Nadal, per tant, entenem que ells entenen que Llevant és una comarca. Nosaltres també sabem que som la comarca de Llevant, però funcionalment no existeix. De fet, hi ha hagut una manca d’inversió a Manacor: hem vist com han invertit a Felanitx o a Sant Llorenç però no aquí. No hauríem d’haver d’anar a demanar clemència cada quatre anys depenent del partit que governi: cal reconèixer la capitalitat i això significa tenir una inversió assegurada com la té Eivissa o Palma.
En diversos plens surt aquesta qüestió de fons: hi ha una manca d’inversió del Govern Balear i del Consell a Manacor?
La presidenta Prohens va venir al Mig i Mig quan es va proclamar la presidència de Mateu Fullana al PP de Manacor i va tenir la barra de dir que s’havien invertit a Manacor més de 140 milions d’euros. Va posar exemples com les inversions de l’Hospital, que vull recordar que és un hospital comarcal i que, per tant, és un benefici que no és exclusiu dels manacorins. També va dir que invertien no sé quina milionada per al centre de salut, que no s’ha tancat fins fa dues setmanes I després de recursos i d’informes que ha hagut de fer l’Ajuntament de Manacor per defensar la ubicació de la construcció. Igualment hi posava els doblers que es destinaven a la carretera de Felanitx que no només varen ser aprovats durant l’anterior mandat sinó que a més, no té cap sentit de bravejar d’una cosa a Manacor que gaudiran els felanitxers. No va dir res de l’avinguda Torrent, de via Portugal, de via Palma o de la carretera vella de Sant Llorenç. Que Prohens xerri d’inversions al municipi de Manacor és insultant i concretament d’aquestes, encara ho és més.
Ara que anomenes l’avinguda del Torrent. Maria Antònia Sansó fou l’anterior entrevistada del panorama polític manacorí per al Cent per Cent i afirmava que si a l’avinguda del Torrent no s’ha fet res ha estat per manca de voluntat política per part vostra. Res a dir al respecte?
Els partits que feim política municipal a qui primer ens devem és al municipi. Per partidisme fer una afirmació com aquesta és un insult a la intel·ligència humana perquè precisament ella ha estat a les reunions que hem fet amb el Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Hem tengut diverses converses amb ells i es plantejaven diverses opcions. Hem de pensar que l’avinguda del Torrent es considera carretera i la intenció era que, si l’Ajuntament de Manacor hi invertia, es transformàs en un carrer municipal. Ens varen dir que no ens ho podien cedir perquè perdien continuïtat en la trama de carreteres. Recordem, però que la carretera de Cales arriba a una avinguda municipal així com passa amb la carretera vella de Sant Llorenç. Amb el Departament hem estat xerrant i de moltes coses. Fa uns dies, de fet, a l’Assemblea de Batles i Batlesses el director general de Carreteres em va dir ‘us enviarem la proposta de conveni’. De qui és la falta de voluntat política? Nosaltres hem pagat el projecte i ara, a instàncies del Consell de Mallorca, també l’asfaltatge de via Portugal quan tot això són competències pures del Consell. Per part nostra hi havia i hi ha voluntat tècnica i política.
Heu estat 8 anys governant i entre els projectes hi havia el casal de joves, un espai polivalent i un poliesportiu. A hores d’ara no tenim casal de joves, no tenim espai polivalent cobert per fer concerts ni tampoc poliesportiu. No eren prioritats o és que l’administració és extremadament lenta?
Eren prioritats i continuen sent-ho vuit anys després. Pel que fa al poliesportiu, a principis de mandat s’havia plantejat fer-ne un en un solar que hi ha darrere de l’Agromart, però va quedar descartat perquè és un racó on no tenia sentit fer-lo. El Pla General, que va passar per totes les mans i tots els colors polítics, no contemplava ni una sola zona esportiva, però dos anys després començam a fer feina en com ha de ser aquest planejament, que òbviament necessita modificacions. T’adones que tenim necessitats en qüestió d’habitatges, perquè aquest pla castiga la possibilitat de generar habitatge d’una manera important. Tenim clar, però que l’origen de tot plegat era resoldre el tema de les zones verdes i evitar la bancarrota de l’Ajuntament. Sabem que hi ha una sèrie d’elements que s’han de canviar. El Pla General té una vigència de 12 anys, però tots sabem que aquest termini no es complirà perquè el primer quadrienni implica tenir suficiència hídrica i de depuració. Això hauria d’haver entrat en el gener de 2026 i ja sabem que no s’aconsegueix. Tot s’endarrereix i t’adones que si volem tenir una zona esportiva hi ha d’haver una modificació. Aquesta proposta de modificació per tenir un poliesportiu es farà durant aquest mandat per poder ubicar la zona esportiva al mapa que compti amb un poliesportiu. No es descarta que hi hagi també un camp de futbol, una piscina i una zona d’aparcaments. Per altra banda, l’espai polivalent sí que el dúiem al programa i estava previst al pati de na Camel·la perquè és el lloc adequat, aferrat a una instal·lació educativa. Des de Conselleria d’Educació ja ens han dit que la intenció és que quan tenguin la possibilitat de fer un altre institut a Manacor – que de fet és un projecte que ja està en marxa i ja els hem passat possibles ubicacions – aquest espai ens el cediran. Llavors tot el centre d’adults i el pati seria municipal. Amb una obra del pati molt senzilla, instal·lant una coberta, tens un espai polivalent. Nosaltres vàrem demanar una cessió abans, però de moment, però la Conselleria d’Educació no ho ha volgut i espera la solució definitiva. Tot per no enfrontar-se a Salvador Tàrrega. Pel que fa al casal de joves, hi ha ja una cessió feta d’un local al carrer Nou que té una necessitat d’inversió. És interessant, però que estigui al centre perquè pot dinamitzar l’entorn.
Tampoc s’ha aconseguit fer res al descampat de Majorica.
Pel que fa al solar de Majorica, per jo el repte és frenar la degradació de l’edifici i de fet algun tècnic ens proposa de fer-hi l’arxiu municipal. Ara bé, la idea era posar un casal de joves aquí. L’altra era utilitzar-lo la zona verda, però si miram el Pla General només surt una petita taca blanca, unida a un altre petit terreny; una trinxa ubicada a l’altra part del carrer, una mica més avall, a l’altura del McDonald’s. En aquest terreny, però hi ha diferents propietaris i s’ha d’envestir perquè el Pla General establia que dins del segon quadrienni s’havia de projectar una sèrie d’urbanització d’habitatges amb cessió de certes zones públiques, que serien les zones verdes. La idea és que aquesta zona verda s’agrupi el màxim possible dins del solar de Majorica, però com que no hem resolt el primer quadrienni, això es retarda. Ara, amb perspectiva, veim encara més que el Pla General era de mínims. Proposava un cost zero o gairebé a l’administració i això sovint és poc real i poc estratègic perquè les decisions no depenen de tu: ho deixes tot a la iniciativa privada.
Quins són els terminis per complir aquesta suficiència hídrica del primer quadrienni?
Els terrenys on hi ha d’haver la depuradora estan comprats, el projecte està aprovat i ara és qüestió de què el Govern de les Illes Balears el validi per poder començar. La capacitat de depuració realment no estava tan malament com la suficiència hídrica. És a dir. Ens falta més aigua que capacitat de depuració. Ja ens han dit que així com arrenquem l’ampliació de la depuradora, aquesta qüestió no seria un inconvenient. On sí que tenim més problema és amb la suficiència hídrica. L’Ajuntament de Manacor ha fet la feina: hem fet la sectorització, hem digitalitzat comptadors i fins i tot l’altre dia el gerent de la SAM va dir que podríem arribar al 80% d’aprofitament a finals de mes. Tenim autorització per extreure una certa capacitat, però hem de tenir en compte que Manacor ha crescut sense que hi hagi noves urbanitzacions: hi viu més gent i això provoca que totes les mesures que hem pres per tenir suficiència hídrica s’han gairebé neutralitzat per l’increment de consum. La depuradora estarà en marxa abans d’acabar el mandat i amb els nous comptadors podrem tenir el consum real i modificar el que establia el pla de consum del Pla General, que ha quedat més que obsolet. A més, lligat amb la compra d’aigua, amb l’arribada amb alta ja ens han dit que totes les urbanitzacions que estaven frenades i tenien alguna trava en aquest sentit, podran tenir cabal suficient. Tendrem aigua, però això sí, la pagarem més cara que si haguéssim tengut l’abastiment municipal.
Et presentes al Consell. Què t’ha duit a fer aquesta passa?
És una motivació de partit i col·lectiva. Ja fa un any i mig que vaig dir que deixaria l’àmbit municipal i em vaig posar a disposició del partit per fer el que faci falta. Una vegada valorat amb el meu entorn i amb en Lluís [Apesteguia] i na Maria [Ramon] es va proposar l’opció d’anar com a candidat al Consell de Mallorca. La veritat és que és un repte atractiu i em fa ganes envestir-ho, però no deixa d’haver-hi aquesta síndrome de l’impostor.
I a Manacor qui veus com a successor? Hi ha ja candidat per MÉS a la batlia?
Dins l’executiva ja vàrem tenir les converses necessàries sobre el relleu i ens vàrem comprometre a tenir-ho decidit abans que acabàs l’estiu. Hi ha d’haver un procés intern de presentació de candidatures Ii jo crec que durant la primera quinzena de juliol ja es farà públic.
Ja que començam a tancar etapes i obrir-ne de noves: què t’endus? De què has passat més gust? De què manco?
He passat gust d’estar en contacte amb la gent. La veritat és que la política municipal és agradable per aquesta part: pots tenir un impacte en el teu poble i en el municipi on vius. No podria dir un sol projecte que m’endugui, crec que ha estat més una manera de fer política i una manera de dirigir l’ajuntament de la manera més transversal possible. Sé que sempre es pot fer més transversal, però crec que ha estat poc dirigit per part meva i sempre que hem tengut la possibilitat, hem fet partícip a la gent de tot plegat. D’altra banda, amb el que més trist me’n vaig és que arran de pandèmies i de més ens vàrem creure que sortiríem amb una societat millor, que seríem més bones persones i ens entendríem col·lectivament i això crec que no ha passat. Ens hem tornat més individualistes que mai, s’ha perdut la corresponsabilitat i la culpa sempre és dels altres i en conseqüència ens sentim que no pertanyem a un col·lectiu, a un entorn. En alguns moments aquesta sensació ha estat molt grossa i crec que és una de les pitjors coses que he viscut. Quan un dirigent polític té la intenció d’arreglar el ròdol i de fer coses col·lectivament, però el que feim és cercar sempre culpables és sempre el més trist. En la societat del tuit i el m’agrada, crec que tenim el repte de deixar de mirar per amunt i començar a mirar als costats i mirar com cosim algunes coses perquè la societat està desfeta.
Ara que xerres de mirar als costats, han entrat en joc dos nous partits a Manacor. Et sents proper o us sentiu propers com a partit a algunes de les propostes d’aquests partits?
Jo d’Embat m’hi sent proper i m’hi he sentit sempre. Crec que ha estat una errada per les dues parts no intentar teixir més aliances. A part de les maneres de fer, del vocabulari o de les persones que hi pugui haver darrere, crec que la societat que vol MÉS-Esquerra estic convençut que és la mateixa que vol Embat. És una llàstima no haver pogut arribar a un enteniment perquè les lluites d’Embat també han estat les nostres. Crec que no tenir representació i fer-ho des de la part social, com a entitat, també et dona més llibertat per poder fer segons què. Quan entra i es converteix en un partit Embat tendrà reptes perquè haurà d’entrar dins les normes de funcionament d’un partit polític i canviar el modus operandi. Hi ha hagut converses i hi ha hagut col·laboració i així ha de continuar sent, passi el que passi. Quant a Coalició per Mallorca, hi ha molta gent que ja coneixem. Crec que tots ells són gent d’esquerres, però dubt molt que el partit ho sigui i així s’ha vist amb les propostes que du. Basta veure la presentació que es va fer del partit polític on tot eren justificacions. Ara mateix les propostes, a part de ser febles es varen justificar constantment. Les propostes, encara que vagues, són moltes paregudes a les d’Aliança Catalana, almanco quant a les polítiques d’immigració. No deixa de ser curiós, però que tant a nivell manacorí com a nivell insular, hi ha gent que tenen negocis hotelers o d’explotació turística que necessiten, si se’m permet l’expressió, continuar explotant gent mirada per tal que els seus negocis funcionin.
T’atreveixes a fer un pronòstic electoral per a les pròximes municipals?
Ho faré en saber tothom qui es presenta perquè em sembla que encara tendrem alguna altra sorpresa.
